Està situada a l’antiga carretera de Barcelona anomenada camí reial de Morvedre durant l’època foral, cantó amb l’avinguda de Blasco Ibàñez d’Almàssera, només creuar el pont sobre el barranc del Carraixet direcció nord.
Segle XIV
El nom valencià general d’aquestes fites formades per una columna amb una creu al seu cim és el de peiró, tot i que en el cas de la ciutat de València, en haver-se construït antigament amb un sostre o teulada sostingut per columnes de rajola, han rebut el nom popular de “creu coberta”. Aquest és el cas no sols del present peiró sinó també de la “creu coberta” de Mislata i la “creu coberta” per antonomàsia en la tradició popular, la situada en el barri del mateix nom de València i en el carrer Sant Vicent màrtir núm. 346. Segons F. Garín (1986), va ser construïda els anys 1372-1373, en temps del rei Pere IV el Cerimoniós i seria la més antiga dels tres peirons coberts que hem esmentat. El promotor va ser el Consell Municipal de la ciutat de València ja que durant segles aquestes partides de l’Horta de València foren terme de la capital, abans de delimitar-se de forma separada els termes municipals d’Almàssera i Bonrepòs i Mirambell en aquest punt. De fet, aquests peirons el que marcaven eren els límits de la contribució particular de la ciutat. Segons J. Díez Arnal (blog), l’obra original fou duta a terme per un mestre pedrapiquer de Sant Mateu i ja se li va fer inicialment la teulada de protecció. L’any 1433 dita coberta fou totalment renovada de nou pel propi consell municipal. Posteriorment, l’any 1604 tornà a ser refeta dita cobertura amb teules blaves, similars a les que hi ha hui en dia. Durant els segles posteriors ha estat objecte de reparacions periòdiques.
Segons F. Garín (1986) el conjunt de la creu està composat per la creu de pedra treballada, el peiró que també es troba picat en pedra, una base igualment de pedra i tot cobert per un templet. La base fou realçada amb dos graons més en la restauració general de l’any 1942, i també va refer-se la columna i la creu del peiró, destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939). Quant al templet superior, està construït amb una estructura de fusta i teula àrab, i sustentada per quatre pilars de carreus disposats de forma radial, i decorats amb socarrats valencians també del segel XX. Respecte a la creu, hi és representat Crist crucificat entre àngels i sants rodejats per una decoració vegetal. En la part posterior d'aquesta apareix representada una imatge de la Mare de Déu amb el Xiquet.
RAMÓN CAMPS, R (coord.) (2003): Almàssera. Espacios de arte y arquitectura. Ajuntament d´Almàssera.
GARÍN Y ORTIZ DE TARANCO, F, Mª (dir.) (1986): Catálogo monumental de la provincia de Valencia, Valencia: Caja de Ahorros de Valencia, p. 542
BOIX, V. (1862): Valencia. Histórica y topogràfica, t. I, València: Imprenta de J. Rius editor.
IGLESIAS BAYARRI, F.(2013): Las cruces de término del Reino de Valencia. València, Zamit Gráfica Valenciana.
IGLESIAS BAYARRI, F (2015): Almàssera. Historia, cultura y arte. València, Imprenta Llorens.
Fotos: E.Guinot, Google Street View
