Posterior al segle XVII

Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malcom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Tanmateix, segons M. del Rey (PAT de l’Horta, 2018), aquesta alqueria conservaria algunes parts construïdes que remunten al segle XVIII però ha estat objecte de considerables modificacions que han canviat molts aspectes de la seua possible arquitectura original, de tal manera que no és fàcil a hores d’ara assegurar el seu origen i datació. Per la seua part, el catàleg del PGOU d’Alboraia (2019) li atorga una cronologia del segle XVIII. Actualment és usada com segona residència temporal.

Aquesta alqueria es trobava en mig de l’horta entre Alboraia i Benimaclet, alineada amb el traçat del camí de Farinós que anava entre aquesta darrera població i la mar. Actualment encara conserva un entorn agrícola bastant respectat, si bé amb un caràcter ja semiurbà atenent la curta distància a què es troben les dues dites poblacions. Segons M. del Rey (PAT de l’Horta, 2018), l'alqueria presenta “en la façana principal una fàbrica de rajola amb les juntes de tendeles reafonades i bastant amples que ens remeten a unes fàbriques d'una certa antiguitat. La resta de façanes estan revocades i sembla que ens parlen de temps diferents i fàbriques més modernes. Aquesta particularitat, unit a l'existència d'elements recents amb acabats a la manera de falsos històrics fan que mantinguem una certa prevenció en la lectura de l'edifici sense un estudi més particularitzat, en concret en l'edifici principal i a la torre, la qual considere pot ser relativament moderna”. Morfològicament, aquest autor la qualifica com una casa de dues crugies paral·leles a la façana, amb una porxada adossada per la part oriental i de tres plantes. Les seues dimensions serien de 14 x 9 m aproximadament, està construïda de rajola i arrebossada per l’exterior en la seua major part. La teulada, totalment renovada, és de teules àrabs, i el conjunt es troba en molt bon estat de manteniment. La fitxa del catàleg del PGOU d’Alboraia (2019) indica que la planta baixa i primer pis estan destinades a vivenda, i el segon a espai de magatzem tal com indiquen les finestres més menudes que en la resta de l’alqueria. També indica que la façana antiga estava arrebossada i pintada, i no era la de rajola vista actual. Igualment argumenta que la peculiar torre que la identifica no és una excepció en la contornada i que hi ha alguna altra alqueria que també en té o en tenia antigament, mentre que sí és una construcció recent la porxada que en té annexa.

Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PGOU Alboraia i PAT de l’Horta)

• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_06.10, “alqueria Galip-Patach-La Carda”, pp. 309-311.
• Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones. Fichas individualizadas del Catálogo. 2019, CP-20.

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), p. 301 (dibuix de la planta).

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

Fotos: E.Guinot