Està situada a la Partida de Massamardà núm. 50 , en el límit amb el terme municipal de Meliana. S’hi pot arribar des dels nuclis urbans d’Alboraia i Almàssera per l’anomenat “camí d’Alboraia”, direcció el barri de Roca-Cuiper, i desviar-se després pel “camí del Barranquet” direcció la mar.
L’alqueria ha estat restaurada a finals del segle XX i està ben conservada actualment
Segles XVII -XVIII
Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. . Tanmateix, segons M. del Rey (PAT de l’Horta 2018), l’alqueria seria del segle XVII amb una remodelació en el segle XVIII atenent les seues característiques arquitectòniques i la comparació amb altres alqueries de l’Horta de València. El catàleg del PGOU d’Alboraia (2019) li en dóna la mateixa cronologia sense aportar cap criteri. Quant al seu nom, “magistre” és un dels càrrecs entre els canonges de la catedral, la qual cosa fa pensar en la seua propietat als segles XVIII o XIX.
L’alqueria es troba en un entorn encara totalment d’horta, envoltada de camins, séquies i camps en cultiu. Només trenca dit paisatge la propera existència d’una fàbrica d’adobs de considerables dimensions. Segons la fitxa del catàleg del PGOU d’Alboraia (2019) es tracta de l’únic exemple “d’alqueria senyorial” al seu terme, en unir funcions residencials amb les d’explotació agrícola, per la qual cosa consta de diverses edificacions amb usos diferenciats. Segons M. del Rey (PAT de l’Horta, 2018) l'alqueria és un conjunt de diverses edificacions: la casa residencial, la casa dels llauradors i les dependències de corral, estable i magatzems en forma de porxades. L’alqueria “senyorial” consta d’una planta rectangular d’uns 26 x 8 m, de dues crugies, a dues aigües i amb una peculiar torreta-miramar en el seu lateral esquerre acabada en una cupuleta quadrangular de teules blaves. La resta de la cobertura és de teules àrabs normals. Està construïda de rajoles i arrebossada i pintada pel seu exterior. Conserva la fusteria antiga i les finestres de la planta baixa tenen grans reixes exteriors. La façana principal mira al sud i té una porxada descoberta davant ella que enllaça amb un jardí de certa entitat. Al seu voltant es construïren progressivament la casa dels llauradors, també de dues plantes i dues crugies, un oratori i els estables i corrals, i patí una remodelació general en el segle XVIII. Tot el conjunt està envoltat d’un mur o tanca perimetral.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta 2018 i PGOU d’Alboraia 2019).
Actualment les instal·lacions alberguen una vivenda privada i el Museu de l’Orxata i la Xufa d’Alboraia, dedicant també les instal·lacions a bodes i altres festes similars.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA_03.10 , Alqueria del Magistre, pp. 157-159
- Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones. Fichas individualizadas del Catálogo. 2019. Fitxa: CP-19
- Web del museu de l’orxata i la xufa: Alqueria del Magistre
- Wikipedia: Alqueria del Magistre
- Foto del 1978, Blog Valencia en blanco y negro: Alqueria del Magistre
AGUILAR SANZ, J.V., RUBIO LLUCH, I. (1998): “L’arquitectura tradicional d’Alboraia (II). Una aproximació al nostre patrimoni arquitectònic. Tipologia i exemples significatius”, dins: 2es Jornades d’Història d’Alboraia, València, Ajuntament d’Alboraia, pp. 119-144.
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, p. 165 (dibuix de la planta).
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996), p. 301 (dibuix de la planta).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
Fotos: E.Guinot
