Es troba al c/Jesús Morante y Borràs, antiga carretera de Pinedo i El Saler, n. 168 de la ciutat de València. Forma un conjunt amb una casa annexa, que antigament va ser altra barraca.
Segles XIX-XX.
Aquesta construcció era coneguda popularment en el segle XX com la barraca del General, no sabem exactament per què. Tampoc no hi ha dades concretes sobre el seu origen, si bé els catàlegs de l’Ajuntament de València i el llibre-catàleg de barraques de Garcia Esparza el situen al segle XIX els primers i a meitat del segle XVIII el segon. Aquestes obres també assenyalen que una primitiva barraca va ser ampliada a principis del segle XX, seguint el prodiment tradicional, és a dir, duplicant-la en altra paral·lela i unint-les entre si per un pas, per formar una unitat residencial. Sembla que la riuada del setembre de l’any 1949 va arruinar-les i la situada a l’esquerra acabà sent substituïda en els anys posteriors per la casa actual de dues plantes.
Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), el conjunt d’alqueria i barraca formava originalment una sola vivenda. Actualment, tant casa o alqueria com la barraca compten amb una sèrie de construccions annexades, com és l’exemple de la porxada que té la barraca a la façana posterior. Aquesta, per la seua banda, és de dimensions reduïdes, i es troba en bon estat de conservació, fins el punt que ha comptat fins fa uns anys amb la coberta vegetal seguint l’estil original. La seua estructura segueix l’esquema al voltant d’un passadís, sense porta exterior, i on les habitacions de la barraca s’obrin a banda i banda. La barraca manté el seu aspecte original, amb façanes de tova encalades, buits i reixeria. Les dimencions de la barraca són de sis metres d’amplària, amb quasi onze metres de profunditat, i una planta de vora 60 m2 tal com és habitual a les barraques de l’Horta.
- Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPA_SNU_10.06.
- Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València. Catàleg de béns i espais protegits de l’Horta de València - (2018) - EPA_15.05.
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Catàleg de patrimoni.
- Mapa del PAT de Francs i Marjals - L’Horta de Rovella (2018).
GARCIA ESPARZA, J. A. (2012), Barracas del litoral Mediterráneo: catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 108-109.
DEL REY. M. (2010), Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona, Galerada (1ª edició: València, Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996)
GARCIA ESPARZA, J. A. (2008), “La barraca Valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003), “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, 14, pp. 111-116.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999), Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
SANCHIS GUARNER, M. (1957), Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino. (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960), La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944), La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
Fotos: E. Guinot
