Està situada al carrer Abadia núm. 2 d’Alboraia, al centre del nucli urbà.
Segles XIII-XVIII-XX
Segons el Catàleg de Proteccions del PGOU d’Alboraia (2019) el temple parroquial d'estil barroc està consagrat a l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, i els seus orígens es remuntem a l’any 1240 quan ja és citada una parròquia per part del senyor del lloc el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles. De pocs anys després, 1269, documentem el primer rector conegut d’Alboraia, Guillem Riquer. Tanmateix, rector i parròquia no impliquen la immediata construcció d’una gran església. Ho més probable és que durant almenys el primer segle el temple fos més paregut a una ermita, amb una nau i fins i tot coberta de fusta, que no a una església de pedra i estil gòtic. I no hi ha cap raó concreta per considerar que seria una mesquita convertida en església. Podria ser, però en absolut això va passar a totes els pobles valencians en aquell segle XIII. També en aquell període baixmedieval la parròquia era comuna a Alboraia i Almàssera, i sempre ha estat una parròquia depenent del bisbat de València. A hores d’ara no hem trobat cap publicació que explique la història de l’edifici religiós entre el segle XIII i el XVIII, i cal fer un salt en el temps considerable fins el primer terç d’aquesta darrera centúria. Concretament se situa al voltant del 1730 la construcció o reforma d’una església ja amb les característiques típiques de l’època, d’estil barroc. Afectat l’edifici per danys patits durant la Guerra Civil (1936-1939), en la dècada del 1940 es dugueren a terme obres tant de restauració com d’ampliació, amb l'addició d'un creuer i construcció del cimbori, així com ampliació i reforma dels locals annexos destinats a casa abadia.
L’església està actualment situada en mig del nucli urbà antic de la localitat. Tanmateix, durant segles, tot i estar ubicada entre les cases de la població, en realitat formava part d’un veritable entorn rural i el seu perfil, nau central i torres campanars, funcionaven com veritables fites d’orientació en el paisatge de l’Horta. Quant a la seua arquitectura, els estudiosos que se n’han apropat no diuen que hagen quedat restes visibles de l’edifici medieval i el que ens ha arribat és l’església del segle XVIII. Segons el Catàleg de Proteccions del PGOU d’Alboraia (2019) la façana principal és de maçoneria de grans dimensions, presenta l'accés principal amb les pilastres i la figura religiosa realitzada en pedra, l'aparició del típic rellotge i la torre-campanar a la dreta. Té el sòcol de pedra protector i la rematada de la façana és de forma ondulada i creixent cap al campanar. La façana esquerra està esquerdejada i pintada i disposa de l'accés secundari a l'església. La coberta és de teula àrab, i depenent de la zona és de dos aiguavessos, a una aigua, o de forma octogonal per a cobrir els cimboris. La nau central presenta volta de mig canó i un altar de recent construcció en marbre rosa amb les imatges de la Santíssima Trinitat i, presidint, l'Assumpció de Nostra Senyora. Les finestres del canó i la volta estan pintades amb sants i al·legories . Destaquen diversos altars en els quals es veneren imatges de sants i advocacions de la Mare de Déu: en la part esquerra de la nau hi trobem els altars dedicats a la Mare de Déu dels Desemparats, Sant Nicolau, Sant Miquel, els beats d'Alboraia: Domingo d'Alboraia i Amparo d'Alboraia, Sant Josep i la Mare de Déu del Pilar. Al creuer de la nau central s’hi troba el Cor de Jesús, i en la part dreta els altars de Sant Roc i la Mare de Déu del Carme, la Mare de Déu d'Agost i Sant Cristòfol (patró del poble), a més de Sant Francesc d’Assís. I en el creuer de la nau central, a la dreta de l'altar major, el Santíssim Crist de la Provisió i el Crist Jacent. La parròquia d'Alboraia conté a més en el seu interior dues capelles: la dedicada al Miracle dels Peixets, en el qual es veneren l'arquella i el copó que segons la tradició portava el sacerdot en el moment que va succeir el miracle en el barranc del Carraixet, i una altra capella dedicada al culte del Santíssim en l'interior de la qual es poden contemplar diversos originals del pintor natural d'Alboraia, José Peris Aragó i del seu fill, Peris Panach.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PGOU d’Alboraia i Catàleg de la Direcció General de Patrimoni)
- Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones. Fichas individualizadas del Catálogo. 2019. Fitxa núm. CP-2
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción, autoria: ¿?
- La Iglesia de Alboraia
- associació cultural CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
- Turisme Comunitat Valenciana
GARÍN, F. M. (1986): Catálogo Monumental de la Provincia de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, pp. 532-533.
PASTRANA PAVÍA, C. (2014): Catálogo y puesta en valor del patrimonio arquitectónico de la Huerta de Alboraya, Treball fi de màster, Universitat Politècnica de València.
Fotos: Càtedra L'Horta de València
