
La seua adreça és plaça de Benimaclet núm. 2.
Segles XVI-XVIII
Fins ara no s’han trobat referències d’una parròquia i església a l’aleshores llogaret de Benimaclet durant l’època baixmedieval. Segons els catàlegs del PGOU de València (2013) i l'inventari de patrimoni cultural de la GVA, els seus orígens es trobarien al segle XVI, erigint-se al mateix lloc on es trobava l'ermita dedicada als Sants de la Pedra. El temple actual és el resultat de les ampliacions i consolidació del segle XVIII i principis del XIX, i va patir danys i destrucció del seu mobiliari i imatges durant la Guerra Civil (1936-1939). Sempre ha estat una parròquia de l’arquebisbat de València.
L’església està actualment situada en mig del nucli urbà antic del barri de Benimaclet, formant part de la cèntrica zona peatonal. Tanmateix, durant segles, tot i estar ubicada entre les cases de la població, en realitat formava part d’un veritable entorn rural i el seu perfil, nau central i torre campanar, funcionaven com veritables fites d’orientació en el paisatge de l’Horta. Quant a la seua arquitectura, els estudiosos que se n’han apropat no diuen que hagen quedat restes visibles d’un possible ’edifici medieval i el que ens ha arribat és l’església del segle XVIII-principis del XIX. Segons els catàlegs del PGOU de València (2013) i l'Inventari de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, l'església consta d’una nau principal rectangular, sense creuer, cobert per cúpula de tipus mig canó que baixa mitjançant arcs torals. Aquesta nau va ser acabada l’any 1802 (Web Parroquial de L'Assumpció de Nostra senyora) i es troba decorada amb pintures al fresc amb el tema de l'Assumpció de la Mare de Déu. Al pis superior de la nau, sobre el seu atri d’entrada, s´hi troba un espai de cor fet al segle XX, i en un dels murs de la nau resten alguns elements gòtics pertanyents a la primitiva ermita. L’església té una segona nau perpendicular a l’anterior amb les seues capelles construïda a partir de l’any 1956, i la decoració va haver de ser pintada en dues ocasions. Al llarg de la segona meitat del segle XX i principis del XXI s'han executat altres actuacions com ara la construcció de noves capelles així com les seues imatges religioses.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (Catàleg del PGOU de València (2013) i Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana).
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura urbana. (BRL 14.01.02).
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Església Parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora, autoria: ¿?
- Web parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora
- Disfruta Benimaclet: Església Parroquial
- Blog Valencia curiosa
- Benimaclet conta
GARÍN ORTIZ DE TARANCO, F (1983): Catálogo Monumental de la ciudad de Valencia. Valencia, pp. 326-327.
MARTINEZ ALOY, J. (1920-1927): Geografía general del Reino de Valencia. Provincia de Valencia. Barcelona, pp. 855-856.
FONTAL ATORRASAGASTI, M. U.; ALBEROLA GISBERT, S. (2013): Levantamiento Parroquia La Asunción de Nuestra Señora. Trabajo final de grado en Ingeniería de la Edificación. UPV
Fotos: E. Guinot, Google Street View