1908

Segons s’explica al Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Urbana de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), aquesta església fou començada a construir l’any 1869, si bé no seria acabada fins l’any 1914. Com en el cas de les altres esglésies de la zona de Francs i Marjals, la seua funció era vertebrar la vida religiosa de l’abundant població dispersa del seu entorn, al mateix temps que esdevenia identificadora del primer nucli residencial concentrat assentat a Castellar. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va patir diversos desperfectes en ser usada com magatzem, i foren destruïdes les imatges existents així com altres peces mobles del seu interior. Tota ella fou restaurada i acondicionat el seu interior a partir del 1940 i fins el 1947. La seua advocació és la mateixa que la de la plaça: Nostra Senyora de Lepanto.

Segons s’explica al Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Urbana de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), aquesta església és de planta de creu llatina, dotada de tres naus: una central de volta de canó i dues laterals més menudes. Sobre el creuer s’alça una cúpula culminada amb una llanterna. Els laterals estan dotats de capelles amb volta. A banda i banda del presbiteri s’hi troba la sagristia i la capella de major entitat, la de la Comunió. La façana és simètrica amb un frontó central, d’estil classicista i al seu lateral s’alça el campanar, bastit amb rajoles. El conjunt té una planta d’uns 428 m² de superficie.

Bé de rellevància local. Monument d’Interès Local (BRL), en el catàleg de Béns i espais protegits, del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat de València, revisió de l’any 2012. Valor singular Etnològic - Històric. Espai etnològic d’Interès Local

Garín Ortiz De Taranco, Felipe Mª, Catálogo Monumental de la ciudad de Valencia, València, 1983.

Martínez Aloy, J., Geografía general del Reino de Valencia, Provincia de Valencia, Barcelona, p. 894.