1908
Segons s’explica al Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Urbana de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013),Els origens d’aquesta església són una ermita de principis del segle XIX, reconstruïda l’any 1832 i depenent de la parròquia de Sant Valero de Russafa. L’any 1902 l’arquebisbe de València la va convertir en parròquia i arran d’això s’encetà la construcció de l’actual edifici, data l’any 1908. Com tants altres edificis religiosos va patir considerables danys materials durant la Guerra Civil (1936-1939), especialment quan al seu patrimoni moble interior. Per aquestes raons va ser restaurada i redecorada en la dècada del 1940.
Segons s’explica al Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Urbana de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), és un edifici d’estil neobarroc de principis del segle XX, construït en rajola com altres similars de dita època. El campanar va ser construït a principis del segle XIX per fra Mateu Company, frare lego franciscà, i la façana ha estat refeta quant a la seua decoració l’any 1978. L’interior de l’edifici consta de tres naus, amb la central dotada de volta de canó i les laterals dotades de capelles connectades entre si. Tant aquestes com el creuer tenen voltes d’aristes. El conjunt té una planta de vora 660 m2. Fora de l’església, es troba una plaça ajardinada amb una creu de ferro moderna sobre pedestal i columna de pedra, relacionades amb l’antiga ermita.
Categoria (A) monument d’interés local.
Garín Ortiz de Taranco, Felipe Mª, Catálogo monumental de la ciudad de Valencia, València, 1983.
