La xemeneia i la fàbrica estan situades vora l’antic Camí del Salinar, ara un entrador de l’antiga carretera del Saler anomenada actualment Avinguda Jesús Morante Borràs núm 48. S’hi arriba fàcilment pel carrer Eduardo Primo Yúfera i, davant l’Oceanogràfic, entrant per l’avinguda que va per La Punta.
Meitat del segle XX
Segons el Catàleg del PGOU de València (2013), el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni i el PAT de l’Horta (2018), la fàbrica i xemeneia foren construïdes a meitat del segle XX, però no aporten cap referència sobre el nom de la indústria, la seua activitat i la seua evolució en el temps. Resulta cridaner que el fumeral haja rebut un nivell tan alt de catalogació i protecció, i que cap persona s’haja preguntat a què es dedicava aquesta fàbrica i quina història té, no sols ella, sinó la gent que hi va treballar. Segons Mª. G. López Patiño (2013), aquesta indústria estava dedicada a la fusta.
La fàbrica i fumeral estan situades vora l’antic camí del Salinar, la via de comunicació entre Montolivet i Natzaret vora el riu Túria. Sent un espai d’horta, durant la primera meitat del segle XX la zona esdevingué assentament de diverses fàbriques i tallers que tocaven la mateixa horta, però els quals han desaparegut quasi en la seua totalitat llevat d’aquesta en concret. Actualment ha quedat encaixada entre l’autovia d’El Saler i la zona de l’Oceanogràfic, en un entorn entre urbanitzat i abandonat. Segons el Catàleg del PGOU de València (2013), el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni i el PAT de l’Horta (2018), aquesta xemeneia formava part d’un complex industrial de cert volum, però de poca rellevància arquitectònica. Unida al seu sistema de forn i caldera de generació de calor penetra la coberta i ix emergint sobre els terrats de les naus. La xemeneia és octogonal amb arestes aplantillades en rajola tintada d’almangra que li donen una fisonomia particular, molt pròpia de les xemeneies construïdes a partir dels anys 1940. Té un pendent vertical entorn del 2,5% en cada cara, una proporció de les denominades clàssiques en aquest tipus de construccions, que van perdent secció a mesura que pugen d’altura. La corona superior té doble impostació i una decoració de mosaics. Les funcions que compleix el remat, com en totes aquestes xemeneies, a més de l’estètica, són las de protecció de la part superior, impedint per mitjà de les cornises que l’aigua llisque evitant lesions posteriors i la de major estabilitat front a esforços laterals de vent gràcies a l’augment de pes. En aquest cas l’estat és bo exceptuant les vores superiors de la llanterna que estan molt erosionades.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d'Interès Local (Catàleg del PGOU de València, 2013, Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana i PAT de l’Horta 2018)
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPE_SUR_10.01), pp. 383 -386.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPE_15.02. Chimenea, pp. 583-584.
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Fumeral, Av. Jesús Morante y Borrás 48.
LÓPEZ PATIÑO, Mª. G. (2013): Chimeneas industriales de fábrica de ladrillo en el Levante y Sureste español. Influencia sobre otros territorios. Estudio y análisis de las tipologías constructives, Tesi doctoral. Editorial Universitat Politècnica de València.
LÓPEZ PATIÑO, Mª. G. (2013): Chimeneas industriales de fábrica de ladrillo en el Levante y Sureste español. Influencia sobre otros territorios. Estudio y análisis de las tipologías constructives, Tesi doctoral. Editorial Universitat Politècnica de València.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Maps
