Logo de la Universitat de València Logo Centre d'Idiomes UV Logo del portal

Les Tradicions de Nadal Més Curioses d’Europa

  • 19 de desembre de 2024
Image de la noticia

El Nadal se celebra arreu d’Europa amb entusiasme i moltes tradicions úniques que varien segons el país. Més enllà dels arbres decorats i els regals, cada regió té les seues pròpies costums, algunes de les quals poden semblar curioses o fins i tot sorprenents. A continuació, presentem algunes de les tradicions nadalenques més interessants que es celebren a Europa.

1. Catalunya, Espanya: El “Caga Tió”

A Catalunya, una de les tradicions nadalenques més singulars és el Caga Tió, un tronc de fusta decorat amb una cara somrient i una manta per a protegir-lo del fred. Dies abans de Nadal, els xiquets “alimenten” el Tió de Nadal cada nit, i la nit de Nadal, el colpegen amb bastons mentre canten cançons tradicionals perquè “cague” dolços i regals. Encara que aquesta tradició puga semblar estranya a primera vista, és molt estimada pels xiquets catalans, que esperen amb ganes els regals del seu Tió.

2. Àustria: Krampus, l’“anti-Santa”

Mentre que el Pare Noel porta regals als xiquets bons, a Àustria i altres zones d’Europa Central existeix una figura molt més temuda: Krampus. Aquesta criatura demoníaca i terrorífica apareix en els primers dies de desembre per a castigar els xiquets que s’han portat malament durant l’any. En moltes ciutats, se celebren desfilades on persones disfressades de Krampus recorren els carrers i espanten els assistents. Encara que puga semblar esgarrifós, és una tradició molt popular i una manera única de donar la benvinguda al Nadal.

3. Islàndia: Els 13 Jólasveinar

A Islàndia, no hi ha un únic Pare Noel, sinó 13. Coneguts com els Jólasveinar o “xics de Nadal”, aquests personatges són trols que baixen de les muntanyes i visiten els xiquets islandesos els 13 dies previs a Nadal. Cada nit, un Jólasveinar diferent deixa regals en les sabates que els xiquets col·loquen al costat de la finestra… si s’han portat bé! Els xiquets que s’han portat malament poden rebre una creïlla en lloc d’un regal. Cada Jólasveinar té el seu propi caràcter i nom, com “Llepa-culleres” o “Roba-salsitxes”, i aporten un toc d’humor al Nadal islandés.

4. Itàlia: La Befana, la bruixa bona

A Itàlia, el Dia de l’Epifania (6 de gener) se celebra amb l’arribada de La Befana, una anciana bruixa bondadosa que visita les cases dels xiquets i els deixa dolços o carbó, segons s’hagen portat bé. La llegenda diu que La Befana buscava el xiquet Jesús per a portar-li regals, però mai no el va trobar, així que cada any viatja per tot el món deixant dolços als xiquets en el seu honor. Encara que aquest personatge puga semblar inusual, és una tradició molt estimada a Itàlia i marca el final de les festes nadalenques.

5. Ucraïna: Arbres de Nadal decorats amb teranyines

A Ucraïna, les decoracions nadalenques inclouen un detall poc comú: les teranyines. Segons una llegenda popular, una viuda pobra que no es podia permetre decorar l’arbre de Nadal es va despertar un matí i va trobar l’arbre cobert de teranyines màgiques que brillaven com l’or i la plata. Des d’aleshores, algunes famílies ucraïneses decoren els seus arbres amb adorns en forma d’aranyes i teranyines, creient que els portaran bona sort i prosperitat en el nou any.

6. Portugal: Sopar de Nadal amb els difunts

En algunes zones de Portugal, la Consoada (sopar de Nadal) inclou un ritual que honra els familiars difunts. Durant el sopar, les famílies posen llocs addicionals a la taula per a aquells que ja no estan, creient que els seus esperits estaran presents. Aquesta tradició és una manera de recordar els éssers estimats que han faltat i mantindre viva la seua memòria en una nit tan especial.

Un Nadal, múltiples tradicions

Aquestes tradicions són només una mostra de la rica diversitat cultural que caracteritza Europa, on cada país i regió celebra el Nadal amb el seu toc especial. Des de trols que deixen regals a Islàndia fins a arbres decorats amb teranyines a Ucraïna, el Nadal a Europa és una època plena de creativitat i singularitat que ens recorda com els rituals poden unir-nos i reflectir la nostra història i valors.