• Arqueologia Ibèrica

La cultura ibèrica té una gran tradició en l'arqueologia del País Valencià. El Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga sempre ha tingut esta línia d'investigació com una de les seues prioritats, desenrotllant projectes a l'altura dels enfocaments més avançats de la investigació protohistòrica. Paisatge i territori, economia i alimentació, producció artesanal, pràctiques rituals, arqueologia sensorial, epigrafia i numismàtica són alguns dels àmbits amb major profusió d'estudi en les últimes dècades. Són diversos els jaciments ibèrics actualment en procés d'excavació, en col·laboració amb institucions com el Museu de Prehistòria de València-Servici d'Investigació Prehistòrica, el Museu de Terol i diversos ajuntaments: Pico de los Ajos (Yátova, València) (dir. D. David Quixal i C. Mata Parreño), Cova del Sapo (Chiva, València) i Cova Merinel (Bugarra, Valencia) (dir. Sonia Machause López i Agustín Diez Castillo) o El Alto Chacón (Terol) (dir. Marta Blasco Martín al costat de Marta Pérez-Polo de la UAH), entre altres.

Arqueologia Fenici-Púnica

Seguint el deixant de M. Tarradell (1920-1995) amb les seues excavacions al Marroc, el departament ha mantingut una línia d'investigació internacional permanent sobre la cultura fenici-púnica. C. Aranegui Gascó va co-dirigir, al costat del INSAP marroquí, les excavacions de Lixus (Larache, Marroc) entre 1995 i 2009, estudiant des de la primera ocupació fenícia del jaciment, en el segle VIII aC, fins a la realització del gran projecte palatí del rei maurità Juba II. C. Gómez Bellard ha dirigit i co-dirigit diversos projectes a Eivissa entre 1986 i 2003 (Sa Cala, Morna, Es Figueral) i Sardenya entre 2007 i 2015 (Truncu’e Molas, Pauli Stincus) estudiant diverses granges púniques. I. Fumadó Ortega ha estudiat l'urbanisme cartaginés i, des de 2019, co-dirigix al costat del Institut National du Patrimoine l'estudi del hinterland de l'antiga ciutat de Cartago (Jebel Mergueb, Vila de Gammarth, etc.), amb l'objectiu d'analitzar les estratègies d'ocupació i explotació dels recursos naturals que oferix este territori. En l'àmbit d'estos projectes, es procedirà, al costat de D. Quixal Santos, a un estudi comparatiu d'estes dinàmiques i les documentades entre el Xúquer i el Palància (València), durant els segles finals del primer mil·lenni aC. Entenem esta anàlisi històrica-arqueològica de les fases formatives del fenomen urbà en el Mediterrani central i en la península Ibèrica com una exploració del seu impacte transformador en el paisatge i en les societats antigues, tant des d'un punt de vista econòmic, com a cultural i demogràfic.

Arqueología Clássica

També després del deixant de M. Tarradell, el departament ha dut a terme actuacions arqueològiques sistemàtiques en importants jaciments del País Valencià i de l'estranger, com a Pompeia (Itàlia) entre 1989 i 1998. Es ve prestant una especial atenció al coneixement de les vies de comunicació, a l'urbanisme i al poblament rural romà; al comerç marítim i terrestre de productes elaborats; als estudis sobre cultura material, principalment, escultura i epigrafia i material moble, amb especial atenció a les produccions ceràmiques, incloent-hi estudis arqueomètrics. Tots estos aspectes cobrixen un marc cronològic que engloba tant l'època republicana com la imperial romana, estenent-se a l’Antiguitat tardana i el període visigot.

Numismàtica y Epigrafia antiga

L'estudi de les inscripcions i de les monedes antigues és una altra de les senyes d'identitat del departament. Les àrees principals d'investigació epigràfica són les inscripcions gregues, paleoeuropees i llatines, amb especial èmfasi en l'estudi i edició dels epígrafs ibèrics i romans de l'E de la península Ibèrica. També es treballa en el perfeccionament de les tècniques arqueomètriques de detecció dels falsos epigràfics, especialment en metall.

Les principals línies d'investigació numismàtica són les encunyacions de les colònies gregues i púniques de la península Ibèrica i Balears, les paleohispàniques i les provincials romanes, a més de les emissions cartagineses i del procés de monetització de les societats púniques. Es presta especial atenció a les troballes monetàries fruit d’excavacions arqueològiques, així com als tresorets. Destaca, finalment, la implicació del departament, a diversos nivells, en tres bases de dades en línia:

• L’edició de la Base de Dades de Lenguas Paleohispánicas Hespèria, que té com objectiu principal la recopilació, ordenació i el tractament de totes les inscripcions en les llengües antigues de la península Ibèrica.
• La direcció i l’edició de Moneda Ibérica (MIB), una base de coneixement per a l'estudi, documentació, catalogació, arxiu i difusió del patrimoni numismàtic encunyat entre els segles VI i I aC en la península Ibèrica, Balears i el sud de la Gàl·lia.
• La direcció i edició de Carthaginiancoinfinds, base de dades de troballes numismàtiques preimperials, geolocalitzades i procedents de les excavacions arqueològiques de Cartago (Tunìsia) i el seu territori.

Patrimoni

Totes les investigacions desenrotllades en les línies anteriors tenen una adequada projecció mitjançant la seua difusió, que es realitza tant en àmbits acadèmics com fora d'estos. Les actuacions s'adeqüen a convocatòries de jornades de portes obertes amb les animacions i tallers propis dels nostres temps, orientats a un públic d'aficionats, ja que estan encaminades a traslladar el coneixement a la societat com a mitjà per a inculcar la protecció del patrimoni. D'altra banda, es col·labora en exposicions de nivell acadèmic i en fòrums de debat sobre el futur del patrimoni arqueològic.

Arqueologia Espacial

El grup té una clara vocació pels estudis centrats en l'arqueologia espacial. La georeferenciació d'elements arqueològics és cada vegada més imprescindible, com ho ha sigut sempre, però en el món de les noves tecnologies la geolocalització és ubiqua. La dimensió espacial, a través de la cultura material, és per tant clau per a entendre els grups humans del passat. Estudiar com els humans han interactuat amb l'espai geogràfic és una de les prioritats del nostre grup. Les fortaleses del grup inclouen:

- L'aplicació de les tecnologies geoespacials en el camp de la investigació arqueològica. Estes estan revolucionant les metodologies aplicades en l'estudi d'espais geogràfics i a la gestió patrimonial.

- L'anàlisi i la reconstrucció paleoambiental, vinculant-la al concepte de petjada ecològica i canvi global.

- L'estudi de l'espai i la seua història a través de la disciplina de Paisatges Culturals, clau per a l'anàlisi i ordenació dels espais ocupats per l'activitat antròpica que, d'altra banda, són la major part del planeta.

Arqueologia agrària

L'estudi de les comunitats agrícoles ha sigut un dels elements tradicionals d'estudi de l'àrea d'arqueologia. Esta aproximació es realitza a partir de l'estudi de diferents elements com són els materials bioarqueològics (llavors, fruits i fusta), les ferramentes agrícoles, les estructures d'emmagatzematge i les de transformació dels diferents productes d'origen agrari (molins, almàsseres, etc.).

Actualment des de l'àrea d'arqueologia es dirigixen projectes amb este objectiu al País Valencià i en diferents illes del Mediterrani (Eivissa, Mallorca, Menorca i Sardenya), a més de col·laboracions amb altres projectes al Nord d'Àfrica i al Sud de França

Arqueogeofísica Integrada

Esta línia se centra en l'ús de mètodes de detecció avançats per a l'estudi del patrimoni cultural arqueològic, especialment aquell que està enterrat o és poc visible. Esta especialització combina mètodes de prospecció geofísica de superfície, com el Radar de Penetració Terrestre (GPR, per les seues sigles en anglés) i la magnetometria, amb mètodes de detecció remota, com el LiDAR, a més d'anàlisis detallades de sòls i sediments. Este enfocament integrador permet investigar jaciments de manera comprensiva, digital i mínimament invasiva, reduint així la pertorbació de les restes arqueològiques i facilitant la planificació de sondatges arqueològics en situacions de risc que requerixen una intervenció immediata. Més enllà del seu potencial per a la gestió del patrimoni arqueològic, l'aplicació sistemàtica d'estos mètodes integrats ha emergit com una nova via per a avançar en la investigació arqueològica. Permet no sols revelar, investigar i documentar el registre arqueològic a escala de jaciment i paisatge de manera no invasiva, sinó també preservar-ho per a futures generacions i mantindre-ho accessible per a avanços científics futurs.

Arqueologia del Àfrica Occidental

S'ha incorporat al GRAM l'arqueologia dels regnes de l'Àfrica Occidental del Primer al Segon mil·lenni dC. i la seua relació amb Europa, entorn a dos eixos diferents: l'organització del paisatge d'estos regnes (sobretot l'Imperi de Mali i els seus estats successors, el Regne Kaabu en particular) i l'impacte que van tindre en la història europea.

Arqueologia nàutica y subacuàtica

El Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga va ser pioner, realitzant les primeres prospeccions i excavacions subaquàtiques al País Valencià, sota la direcció de Carmen Aranegui Gascó en el Grau Vell de Sagunt. En l'actualitat existix una diferència terminològica per a distingir el que són pròpiament les tècniques per a excavar davall de l'aigua (arqueologia subaquàtica) del que és el camp d'investigació, al qual ens referim com a arqueologia nàutica o marítima. En el nostre cas el delimitem fonamentalment al Mediterrani i a una cronologia molt àmplia que va des de la Prehistòria fins l’Antiguitat tardana. L'objectiu és ajudar a construir discursos històrics, estudiant derelictes, però també restes en contextos portuaris. En l'actualitat són diversos els projectes d'esta temàtica en els quals està implicat d'una manera o una altra el Departament, com són els treballs de prospecció en la llacuna d'Almenara (Castelló) amb l'objectiu de localitzar nivells mesolítics, l'extracció i conservació del derelicte fenici Mazarrón 2 (Múrcia, ss VI-V aC), la reexcavació del derelicte de El Sec (Mallorca, s. IV aC), l'estudi de les restes del derelicte romà de Sa Trona (Menorca, s. I dC), l'extracció del derelicte Ses Fontanelles (Mallorca, s. IV dC) així com la planificació de noves prospeccions al Grau Vell de Sagunt.