La Universitat de València presenta el pròxim dilluns, 2 de juny, a les 19:30 hores, a la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau l’obra de teatre ‘Sabbath. El metge de València’, escrita per Manuel Molins i editada per Publicacions de la Universitat de València (PUV) per encàrrec de la Fundació Lluís Alcanyís en el marc del 525 aniversari de l’Estudi General. L’obra rescata la figura del primer catedràtic de Medicina de la Universitat, Lluís Alcanyís, condemnat per la Inquisició a morir en la foguera.
Amb la publicació de ‘Sabbath’, la Universitat vol saldar “un deute institucional” amb la figura de Lluís Alcanyís (1440?-1506), conegut popularment com “el metge de València”, la tasca, dedicació i treball investigador, acadèmic i docent del qual li va valdre la primera càtedra de Medicina de l'Estudi General.
Segons explica el director general de la Fundació Lluís Alcanyís, José Manuel Almerich, el primer reconeixement va recaure sobre el nom de la Fundació que va impulsar al si de la Universitat de València fa ara 20 anys i que, coincidint sengles efemèrides, rescata en tractar-se d’una “figura per descobrir”, que ha estat “oculta o marginada durant molt de temps”, molt probablement, per les circumstàncies que envoltaren la seua existència i la de la seua família, Alcanyís-Esparça, d’origen jueu i convertida al catolicisme.
Després que la seua dona Elionor fóra condemnada per la Inquisició de Ferran el Catòlic a morir en la foguera acusada de mantindre les pràctiques de la tradició jueva, Alcanyís va córrer la mateixa sort i, encara que no ha restat rastre del que va succeir amb els seus cinc fills -Àngela, Aldonça, Violant, Jerònima i Francesc-, els historiadors conclouen que molt probablement van compartir aquell tràgic destí.
“Lluís Alcanyís era “mestre de Medicina” a València, formava part de la Facultat de Medicina de l’Estudi General, va obtindre la primera càtedra de Medicina de la Universitat i, en desaparéixer ell juntament amb tota la seua família va caure en l’oblit. Pensem que aquesta commemoració és un bon moment per a donar llum a la marginació patida i procurar el prestigi que es mereix aquella primera labor dels metges del segle XV”, argumenta Almerich.
Autor del ‘Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència’, clau en la lluita contra les devastadores epidèmies de pesta dels segles XV i XVI, la Fundació que porta el nom del metge de València recupera la seua trajectòria vital, escrita i dramatitzada per Manuel Molins, en un exercici de memòria històrica i l’esforç de servir com a eina de divulgació científica.
L'encomana de l’obra, responsabilitat del director gerent de la Fundació, Joan Mansanet, i el seu “amor al teatre”, és rebuda pel dramaturg valencià com un desafiament que, més enllà de narrar una història del segle XV, en què Molins és expert, havia de documentar científicament, endinsant-se en els estudis de Medicina de l’època, a més de descobrir unes vegades, i ficcionar unes altres, les possibles relacions entre les famílies Alcanyís-Esparça i Vives-March, una mena, a posteriori, d’elit cultural i intel·lectual de la ciutat, que van conviure en el mateix carrer.
L’escriptor imagina que la família de Lluís Vives vivia enfront dels Alcanyís-Esparça en el carrer rebatejat del Gall, nom procedent del Call, el barri on residien els jueus conversos i per què no -es pregunta- pogué establir-se una connexió d’amistat i veïnatge entre ambdues famílies? Aquesta part no està demostrada pels estudis històrics, però Molins s’ha permés “somiar” i reviure “els possibles vincles entre aquests personatges més la influència d’Erasme de Rotterdam i la revolució humanista” del pensament i de tota la societat occidental dels segles XV i XVI: Alcanyís, Vives i Erasme fan de ‘Sabbath’ una obra “erasmista o vivesiana”, com sosté el catedràtic Antoni Ferrando en el pròleg.
Les Clíniques UV
El projecte de la Fundació Lluís Alcanyís començà a germinar entre els anys 2002 i 2004, impulsat pels professors de la Universitat de València Antonio Fons i José Manuel Almerich, llavors vicedegà d’Odontologia. La seua preocupació era mantindre la qualitat docent en un temps d’adaptació necessària als canvis, generant “una eina d’innovació en el camp de pràctiques assistencials de l’alumnat”, assenyala el director general de la Fundació.
A partir de la constitució de la Fundació Lluís Alcanyís, naixen successivament les Clíniques UV: Odontològica i de Podologia les dues primeres, l’Optomètrica i Universitària de Nutrició, Activitat Física i Fisioteràpia després, mentre les clíniques de Logopèdia i Psicologia van completar la composició actual fins a la posada en marxa del Programa d’Atenció Psicològica per al personal de la Universitat de València, iniciativa pionera a la Comunitat Valenciana i que té lloc amb l’arribada de Maria Vicenta Mestre al front del Rectorat.
Al llarg de dues dècades, aquesta Fundació ha aconseguit “tindre sis centres sanitaris registrats en la Conselleria, reconeguts amb plenes capacitats assistencials, de recerca i docència, així com crear sinergies mitjançant importants col·laboracions amb hospitals com La Fe o el Pare Jofré”, destaca Almerich, sent el següent pas de la Fundació “ordenar i consolidar” el seu vessant investigador a través dels projectes que ja estan desenvolupant el treball de camp en les seues clíniques.
525 anys d’universitat pública
La Universitat de València commemora el seu 525é aniversari com a institució d’educació superior històrica i capdavantera, situada pels rànquings internacionals més rellevants com la primera de les valencianes, la segona de totes les universitats espanyoles i la tercera del món en matèria de publicació científica, recerca i reputació digital, global i regional; a més d’ocupar el primer lloc a Europa en recepció d’estudiantat Erasmus, ser la primera universitat presencial d’Espanya en estudiants amb discapacitat, així com la primera universitat pública en resultats en competicions esportives.
Una institució d’excel·lència que ha vist passar per les seues aules, laboratoris i edificis històrics a persones que contribuïren a canviar el món amb la seua ciència i coneixement: des de Lluís Vives fins a Rojas Clemente, Cavanilles, Corachán, Tomàs Vicent Tosca, Gregori Maians o Ramón y Cajal, i també Lluís Alcanyís, a qui honra enguany amb un sentiment “d’orgull del nostre passat”, afirma la rectora Maria Vicenta Mestre en la introducció de ‘Sabbath. El metge de València’, una obra amb la qual “els retem testimoni i homenatge, i seguim la senda marcada per la nostra fundació -fa 525 anys- amb una visió de contribució al desenvolupament del nostre territori i les seues persones”.
La presentació de l’obra literària es realitzarà en un acte d’entrada lliure a la Capella de la Sapiència de l’edifici històric de la Universitat de València dilluns 2 de juny, a les 19:30 hores, i anirà a càrrec de la vicerectora de Cultura i Societat de la UV, Ester Alba; el director general de la Fundació Lluís Alcanyís, José Manuel Almerich; i l’autor, el dramaturg Manuel Molins.
