La unitat de recerca "Neurociència Social" està centrada en l'estudi científic de diverses temàtiques socials des d'una perspectiva biopsicosocial, considerant l'enfocament humanista a l'hora de comprendre el comportament humà. Els treballs que s'estan realitzant estan principalment focalitzats en l'estudi de la cooperació i l'empatia, la violència i l'estrès social.

La Neurocriminologia persegueix aplicar la metodologia i les tècniques d'estudi de les neurociències per a comprendre, predir, tractar i fins i tot previndre la violència i la criminalitat. Els coneixements neurocriminològics podrien ser emprats tant en la prevenció, com en el diagnòstic i el tractament de la violència, així com en l'estimació de la probabilitat de reincidència. Encara que tot això no està lliure de qüestions ètic-legals, la neurociència s'està convertint en una important influència en la comprensió i l'estudi del comportament violent i criminal. En aquest context, la Neurocriminologia positiva se centra en els processos positius com l'empatia, l'altruisme, les emocions positives i la conducta prosocial, entre altres. Aquests coneixements derivats de les línies d'investigació posades en marxa podrien ser utilitzats en l'elaboració de programes de prevenció i intervenció de la delinqüència.

La cooperació és una conducta típicament humana centrada en les relacions socials, que pot definir-se com una estratègia adaptativa consistent a obrar conjuntament amb un altre o altres, augmentant la probabilitat d'aconseguir un propòsit comú. Aquesta conducta cooperativa és resultat de processos cognitius i emocionals relacionats amb constructes com l'altruisme i l'empatia. Per això, l'aplicació més rellevant d'aquestes investigacions consisteix en l'ús dels resultats obtinguts en la promoció de les conductes prosocials i la prevenció i el tractament de la conducta antisocial. No obstant això, són encara escasses les investigacions, en condicions controlades de laboratori, que hagen analitzat els canvis psicobiològics que es produeix en cooperar.

Una situació concreta en la qual es produeix la cooperació, l'altruisme i l'empatia és la gestació subrogada, en la qual moltes dones decideixen participar lliurement per a ajudar a altres persones que no poden gestar al seu fill/a. Exposen el seu cos i posen en perill la seua salut per ajudar a uns altres a aconseguir el seu somni de ser pares. Hi ha pocs exemples comparables, potser una situació similar és quan algú dona un òrgan en vida per a una altra persona que no coneix. Una de les parts del procés que més satisfacció produeix a aquestes dones és el veure la cara dels pares quan agafen en braços al bebé gestat per elles en el mateix moment del part. Estudiar com funciona el cervell d'aquestes persones, els mecanismes neurobiològics i els aspectes psicològics que els porten a poder fer una cosa tan gran per altres persones ens pot ajudar en gran manera a ser una societat més solidària, amb major desenvolupament moral i, en definitiva més empàtica i menys violenta.

Tot l'exposat dota a aquesta línia d'investigació d'una especial rellevància neurocientífica, ja que el seu objectiu principal és analitzar els canvis en activació, emocionalitat i estrés induïts per la cooperació, així com per altres factors moduladors com el gènere i el resultat obtingut en aquesta. Els resultats que estem obtenint es podrien extrapolar a contextos educatius, laborals, polítics, i a qualsevol altre context social en el qual s'estableixen relacions interpersonals. El coneixement dels mecanismes psicobiològics de la cooperació permetria obtindre informació rellevant per a avançar en el desenvolupament d'un model social més cooperatiu i empàtic.

En els últims anys, el mindfulness s'ha establit com una estratègia d'intervenció de gran utilitat en l'entorn sanitari, en influir beneficiosament sobre la salut de diferents poblacions. A més, algunes investigacions han assenyalat que les intervencions basades en mindfulness influeixen positivament sobre l'empatia en estudiants universitaris i en professionals sanitaris. Aquests resultats són prometedors pel que fa a la introducció del mindfulness en la formació dels psicòlegs. No obstant això, en els estudis realitzats fins ara únicament s'han inclòs mesures d'autoinforme per a avaluar l'empatia, la qual cosa no permet afirmar que aquestes intervencions siguen realment útils, ja que l'increment en la percepció subjectiva dels participants no assegura una millora en la seua habilitat empàtica. En aquest sentit, és necessari realitzar noves investigacions en les quals s'incloga una avaluació situacional de l'empatia, amb mesures d'execució i marcadors biològics com l'oxitocina, hormona que s'ha relacionat amb l'empatia i les vinculacions afectives.

Les persones amb problemes de dependència de l'alcohol i/o drogues presenten dèficits neuropsicològics i psicofisiològics que provoquen alteracions de la regulació emocional, cognitiva i conductual. Per això, tendeixen a comportar-se de manera impulsiva, sense tindre en compte les conseqüències futures, bé siguen negatives o positives, i fracassen en emprar la informació disponible en el mitjà per a preveure les conseqüències dels seus actes i inhibir la seua conducta. Aquests comportaments impulsius en homes penats per violència contra la dona en la violència de parella (denominats maltractadors) han sigut relacionades de manera directa amb conductes violentes, estant aquesta associació modulada, en un elevat percentatge de casos, pel consum d'alcohol i/o altres substàncies d'abús. No obstant això, un altre tipus de maltractadors sol emprar un tipus de violència premeditada o proactiva que s'ha relacionat de manera consistent amb la psicopatia i que sol estar també associada al consum d'alcohol i/o altres drogues.

La realització d'aquests estudis ofereix informació addicional sobre la violència de gènere ja que permet descriure de manera concreta el seu perfil neurocriminològic i delimitar el rol del consum d'alcohol i/o drogues en la propensió a la violència. També permet analitzar l'efectivitat dels tractaments sobre les variables neuropsicològiques i psicofisiològiques analitzades. Els resultats d'aquests treballs estan tenint una aplicació en l'àmbit nacional i fins i tot internacional, i podrien estendre's a multitud de persones que es troben en situacions similars. El fet d'incloure paràmetres fisiològics al costat d'indicadors psicològics el dota de gran vàlua. 
L'augment de l'esperança de vida al costat dels avanços en els sistemes de salut actuals, conformen alguns dels factors més rellevants a l'hora d'explicar el fenomen de la dependència al nostre país. Aquest fet, unit al canvi social conseqüència de la progressiva incorporació de la dona a l'àmbit laboral, va en detriment del sistema de cura de tradició familiarista, on el cuidador familiar era l'únic responsable de l'atenció del malalt. No obstant això, el cuidador informal continua representant el principal recurs d'atenció que reben les persones dependents, personificat en la majoria dels casos en les dones.

El fet de prestar cures de forma prolongada, suposa un estressor de caràcter crònic que comporta serioses conseqüències per a la salut del cuidador, afectant directament la seua qualitat de vida. Els nostres estudis van encaminats a l'anàlisi de variables concretes pròpies d'afeccions específiques, amb l'objectiu de crear models explicatius de la situació de cura.

La cerca de la felicitat és universal i tan antiga com la humanitat, que l'ha perseguida incessantment des dels seus orígens. Aquest desig de ser feliç és tan important que, en l'actualitat, alguns països han començat a mesurar el seu desenvolupament en funció de l'Índex de Felicitat per càpita. A més, en les últimes dècades la ciència de la Psicologia ha passat d'estudiar només els trastorns de la ment i el seu tractament a desxifrar com es pot aconseguir un funcionament òptim de la ment que ens permeta viure felices. Aquesta última ciència es denomina Psicologia Positiva. En l'actualitat s'està investigant com s'origina la felicitat i els sentiments agradables que l'acompanyen: satisfacció, esperança, optimisme i alegria. Gràcies al gran avanç en el coneixement sobre el cervell se sap que la felicitat no és un estat al qual s'arriba per atzar, sinó que és el resultat de l'activitat d'uns circuits cerebrals dissenyats per l'evolució per a produir aquest estat de benestar. Per tant, la felicitat és un producte del cervell, que pot estudiar-se científicament com qualsevol altra funció de la ment humana. El coneixement d'allò que activa aquests circuits permet actuar, de manera voluntària, en el nostre benefici. Sabem que el cervell està en constant canvi al llarg de tota la vida, la qual cosa es denomina neuroplasticitat, sense importar l'edat que tinguem o les vivències que hàgem tingut. Per això, mitjançant la gestió dels pensaments i els actes, es pot aconseguir que es produïsquen aquells canvis cerebrals que fan que ens sentim feliços. De tal manera que aquest coneixement, basat en les últimes investigacions en Neurociència i Psicologia sobre la neuroplasticitat del cervell, ens possibilita reestructurar el nostre cervell per a controlar les nostres emocions i gaudir d'un major benestar i felicitat.

Les investigacions científiques demostren que la felicitat resulta molt beneficiosa ja que potencia els recursos i les eines que permeten fer front als alts i baixos que es produeixen, de manera natural, al llarg de la vida. A més, millora la capacitat intel·lectual i la motivació, potència la creativitat i augmenta l'interés pel món, la cooperació i l'empatia, sent, també, molt beneficiosa per a la salut.

• Altres tipus de recerca i desenvolupament en ciències naturals i tècniques
• Recerca i desenvolupament en ciències socials i humanitats
• Educació superior universitària