Sembla bastant evident, a hores d’ara, que termes com la globalització o el multiculturalisme són molt més que rètols identificadors de modes teòriques efímeres. Que, més aviat, designen tendències i fragments d’una realitat en mutació accelerada, amb components importants d’innovació. De poc val d’afirmar, amb escepticisme o sornegueria, segons els casos, que no hi ha res de nou sota el sol. La intensificació dels fluxos econòmics globals, la constitució d’un mercat mundial efectiu en molts sectors d’activitat, l’amplíssima circulació d’informació i de productes culturals enllà de les fronteres o les noves onades migratòries, així com les reacomodacions institucionals en curs, per força han d’induir a replantejar esquemes de pensament.