Durant dos segles, la ciència occidental va mantenir la idea que la humanitat estava dividida en entitats definides biològicament, anomenades races. Els excessos de la ciència racial van derivar en el racisme i van comportar el sofriment i la mort per a milions de persones, en la que ha estat la part més fosca de la història del segle XX. Com es pot comprovar al llarg d'aquesta obra, la diversitat humana existeix, però no s'estructura en forma de races. Des del punt de vista genètic, la humanitat és molt uniforme. Els trets externs més visibles depenen de pocs gens i mostren fonamentalment l'adaptació climàtica dels grups humans. Races, racisme i diversitat demostra que les races, des del punt de vista científic, no existeixen. Un postulat que pot servir com a instrument en la lluita contra les actituds xenòfobes i racistes que contaminen la societat actual.