“El Comerç Just és una relació de comerç basada en el diàleg, la transparència i el respecte mutu, que busca una major equitat en el comerç internacional. Contribueix a un desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de les comunitats productores i les treballadores i treballadors marginats, especialment al Sud” aquesta és la definició consensuada en el marc de l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO) que el moviment internacional té com a base per a la construcció d'un model alternatiu i solidari de producció i de consum per a la transformació de l'actual sistema econòmic que genera desigualtats i pobresa i la deterioració mediambiental del nostre planeta.
El Comerç Just implica una doble perspectiva, d'una banda, és un instrument de cooperació al desenvolupament en comunitats empobrides de països del sud i per una altra, suposa una opció de consum responsable dels seus productes per a les persones que vivim en països del nord, i que implica que els nostres criteris de consums afavorisquen la conservació del medi ambient i la justícia social en les comunitats productores.
És per això, les organitzacions de Comerç Just, secundades per les persones consumidores, estan implicades activament a fer costat als productors, sensibilitzar i desenvolupar campanyes per a aconseguir canvis en les regles i pràctiques del comerç internacional convencional i alhora proporcionar, mitjançant el seu procés de comercialització, opcions de consum coherents amb criteris socials i mediambientals que moltes persones ens plantegem en el dia a dia.
Si bé en la dècada dels 50 algunes organitzacions de cooperació per al desenvolupament als Estats Units com Ten Thousand Villages i SERRV, ja havien començat a comercialitzar articles d'artesania realitzats a Puerto Rico i en altres comunitats del Sud, obrint la primera botiga formal de “Comerç Just” en 1958, podem considerar que l'origen del Comerç Just es produeix en la II Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) celebrada en 1964, sota el lema ”Comerç, no ajuda”, i on els països del sud van sol·licitar l'aprovació d'unes regles comercials més justes. En aquest context, organitzacions i particulars van promoure la creació de botigues “UNCTAD”, que venien productes de països empobrits a Europa, evitant els aranzels d'entrada.
Anys més tard, a Europa, la ONGD Oxfam al Regne Unit va començar a vendre artesanies fabricades per refugiats xinesos en els seus propis locals, creant-se la primera organització de Comerç Just a Gran Bretanya. En 1967 es crea Fair Trade Organisatie la primera importadora de Comerç Just a Holanda que obri la primera botiga europea. A partir d'aquest moment comença la xarxa de botigues solidàries en diversos països: Holanda, Alemanya, Suïssa, Àustria, França, Suècia, Gran Bretanya i Bèlgica.
En la dècada dels 70 es constitueixen organitzacions de productors de Comerç Just a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, i es comença la distribució de café, el primer article d'alimentació protagonitzat per les Cooperatives d'agricultors de Guatemala “Indi Solidarity Coffee” en 1973. Al llarg de la dècada dels 70 i 80, augmenten les activitats i el desenvolupament de molts productors. A més, van començar a incorporar-se altres productes d'alimentació (te, mel, sucre, cacau, fruita seca, etc.) i artesanies. En 1986 van sorgir a Espanya les primeres iniciatives de Comerç Just, a Sant Sebastià-Donostia (País Basc), per l'organització Traperos de Emaús, i a Còrdova (Andalusia) per Cooperativa Sandino (hui, IDEES).
L'evolució del moviment va afavorir processos de col·laboració en xarxa entre les diferents organitzacions que van sorgint, en 1989 es crea l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO, per les seues sigles en anglés) i en 1996, dènou organitzacions van constituir la Coordinadora Estatal de Comerç Just, que en l'actualitat aquesta formada per 31 entitats.
En els 90 es van anar constituint gran part de les actuals organitzacions de Comerç Just. Al llarg d'aqueixos anys es van anar obrint botigues per tot el territori i es van consolidar les entitats importadores. Aquesta va ser la dècada de l'expansió del Comerç Just al nostre país, un desenvolupament que va motivar la realització de la primera anàlisi de vendes, l'any 2000.
Els 10 criteris d'han de complir els productes de Comerç Just
L'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO) estableix 10 criteris que han de ser complits per les organitzacions que treballen en Comerç Just:
1. Creació d'oportunitats per a productors amb desavantatges econòmics.
La reducció de la pobresa i les desigualtats mitjançant el comerç constitueix la part fonamental dels objectius de l'organització i fa costat als xicotets productors marginats ja siguen empreses familiars independents, o agrupats en associacions o cooperatives. El seu objectiu és que puguen passar de la pobresa i la inseguretat dels ingressos a una autosuficiència econòmica i pròpia. L'organització compta amb un pla d'acció per a dur-lo a terme.
2.Transparència i responsabilitat
L'organització és transparent en la seua gestió i en les seues relacions comercials. És responsable davant tots els seus grups d'interés i respecta la sensibilitat i confidencialitat de la informació comercial que li és proporcionada. L'organització troba mitjans apropiats i participatius per a involucrar als empleats, membres i productors en els seus processos de presa de decisions. Assegura que la informació pertinent siga proporcionada a tots els seus socis comercials. Els canals de comunicació són bons i oberts a tots els nivells de la cadena de subministrament.
3. Pràctiques comercials justes
El comerç just implica les següents pràctiques en les relacions comercials:
• L'organització comercialitza amb preocupació pel benestar social, econòmic i ambiental dels xicotets productors marginats i no maximitzen els seus guanys a costa d'ells. És responsable i professional en el compliment dels seus compromisos d'una manera puntual. Els proveïdors respecten els contractes i entreguen els productes a temps i amb la qualitat i especificacions desitjades.
• Els compradors de Comerç Just reconeixen els desavantatges financers que els productors i proveïdors enfronten, assegurar que les comandes siguen pagades al rebut dels documents i d'acord amb les guies en adjunt. Un prepagament d'almenys el 50% es fa si així és sol·licitat. Quan els proveïdors del Comerç Just del Sud reben un prepagament dels compradors, ells asseguren que aquest pagament siga transferit als productors o agricultors que fan o desenvolupen els seus productes de Comerç Just.
• Els compradors consulten amb els proveïdors abans de cancel·lar o rebutjar comandes.
• Quan les comandes són cancel·lades per causes alienes als productors o proveïdors, una compensació adequada és garantida pel treball ja fet. Els proveïdors i productors consulten amb els compradors si hi ha un problema amb el lliurament, i asseguren que una compensació siga proporcionada quan les qualitats i les quantitats entregades no coincideixen amb el facturat.
• L'organització manté relacions a llarg termini basades en la solidaritat, la confiança i el respecte mutu que contribueixen a la promoció i el creixement del Comerç Just. Manté una comunicació efectiva amb els seus socis comercials. Les parts involucrades en la relació comercial busquen augmentar el volum comercial entre elles i el valor i la diversitat de la seua oferta de productes com un mitjà de creixement del Comerç Just per als productors amb la finalitat d'augmentar els seus ingressos. L'organització treballa en cooperació amb les altres Organitzacions de Comerç Just al país i evita la competència deslleial. S'evita duplicar els dissenys de patrons d'altres organitzacions sense permís.
• El Comerç Just reconeix, promou i protegeix la identitat cultural i les habilitats tradicionals dels xicotets productors com ho reflecteixen en els seus dissenys artesanals, productes alimentaris i altres serveis relacionats.
4. Pagament d'un preu just
Un preu just és aquell que ha sigut establit de mutu acord per tots a través del diàleg i la participació, que proporciona un pagament just als productors i també pot ser sostingut pel mercat. Quan les estructures de preu de Comerç Just existeixen, aquests són utilitzats com a mínim. Pagament just significa la provisió d'una remuneració socialment acceptable (en el context local) considerat pels propis productors com a justos, i que tinga en compte el principi d'igual pagament per igual treball entre dones i homes. Les organitzacions de Comerç i d'Importació de Comerç Just donen suport al desenvolupament de capacitats segons siga necessari als productors, que els permeta establir un preu just.
5. Assegurar absència de treball infantil i treball forçós
L'organització s'adhereix a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Xiquet, i a la llei nacional/local sobre l'ús dels xiquets. L'organització assegura que no hi ha treball forçós a la seua mà d'obra i/o membres o treballadors a domicili.
Les organitzacions que compren productes de Comerç Just dels grups de productors ja siga directament o a través d'intermediaris asseguren que no s'utilitza el treball forçós en la producció i els productors compleixen amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del xiquet, i la llei nacional/local sobre l'ús dels xiquets. Qualsevol participació de xiquets en la producció d'articles de Comerç Just (incloent l'aprenentatge d'un art tradicional o artesanal) sempre és comunicada i monitorada i no afecta negativament al benestar, la seguretat, els requisits educatius i la necessitat de jugar dels xiquets.
6. Compromís amb la no discriminació, equitat de gènere i llibertat d'associació (sindical)
L'organització no discrimina en la contractació, remuneració, accés a la capacitació, promoció, terminació o jubilació per motius de la raça, casta, origen nacional, religió, discapacitat, gènere, orientació sexual, unió de filiació (afiliació sindical), afiliació política. HIV/Sida, estatus o edat. L'organització proporciona oportunitats per a les dones i els homes a desenvolupar les seues habilitats i fomenta activament les sol·licituds de les dones per a llocs de treball i per als càrrecs de lideratge en l'organització. L'organització té en compte les necessitats especials de salut i seguretat de les dones embarasses i mares en període de lactància. Les dones participen plenament en les decisions concernents a l'ús dels beneficis resultants del procés de producció.
L'organització respecta el dret de tots els empleats a formar associacions i afiliar-se a sindicats de la seua elecció i a negociar col·lectivament. Quan el dret a afiliar-se a sindicats i la negociació col·lectiva està restringit per la llei i/o el medi ambient polític, l'organització permetrà mitjans d'associació independent i lliure i la negociació per als empleats. L'organització assegura que els representants dels empleats no són objecte de discriminació en el lloc de treball Les organitzacions que treballen directament amb els productors asseguren que les dones sempre siguen retribuïdes per la seua contribució al procés de producció, i quan les dones fan el mateix treball que els homes se'ls paga amb la mateixa tarifa que als homes. Les organitzacions també busquen garantir que, en situacions de producció on es valora menys el treball femení que el treball dels homes, el treball de les dones siga revalorades per a igualar les tarifes de remuneració i a les dones se'ls permeta dur a terme treballs d'acord amb les seues capacitats.
7. Assegurar bones condicions de treball
L'organització proporciona un entorn de treball segur i saludable per als empleats i/o membres. L'organització compleix, com a mínim, amb les lleis nacionals i locals i convenis de la OIT sobre salut i seguretat.
Les hores de treball i les condicions per als empleats i/o dels membres (i qualsevol treballador a domicili) compleix amb les condicions establides per les legislacions nacionals i locals i els convenis de la OIT.
Les organitzacions de Comerç Just són conscients de les condicions de salut i seguretat en els grups de productors dels qui ells compren. Ells busquen, de manera permanent, crear consciència sobre temes de salut i seguretat i millorar les pràctiques de salut i seguretat en els grups de productors.
8. Facilitar el desenvolupament de capacitats
L'organització té per objecte augmentar els efectes positius de desenvolupament per als xicotets productors marginats a través del Comerç Just.
L'organització desenvolupa les habilitats i capacitats dels seus propis empleats o membres. Les organitzacions que treballen directament amb els xicotets productors desenvolupen activitats específiques per a ajudar aquests productors a millorar les seues habilitats de gestió, capacitats de producció i l'accés als mercats locals, regionals o internacionals de Comerç Just i els mercats principals, com siga adequat.
Les organitzacions que compren productes de Comerç Just a través d'intermediaris de Comerç Just al Sud assisteixen a aquestes organitzacions per a desenvolupar la seua capacitat per a fer costat als grups de productors marginats amb els qui treballen.
9. Promoció del Comerç Just
L'organització crea consciència sobre l'objectiu del Comerç Just i de la necessitat d'una major justícia en el comerç mundial a través del Comerç Just. Advoca pels objectius i les activitats de Comerç just d'acord amb l'àmbit d'abast de l'organització. L'organització ofereix als seus clients informació sobre si mateixa, els productes que comercialitza, i les organitzacions de productors o socis que elaboren o cullen els productes. S'utilitzen sempre tècniques honestes de publicitat i de comercialització.
10. Respecte pel medi ambient
Les organitzacions que produeixen productes de Comerç Just maximitzen l'ús de matèries primeres de fonts gestionades en forma sustentable en les seues àrees de distribució, comprant a nivell local quan siga possible. Utilitzen les tecnologies de producció que busquen reduir el consum d'energia i en la mesura del possible les tecnologies d'ús d'energies renovables que reduïsquen al mínim les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Ells tracten de minimitzar l'impacte dels seus residus sobre el medi ambient.
Els productors de productes agrícoles de Comerç Just minimitzen els seus impactes ambientals, mitjançant l'ús de plaguicides orgànics o de baix ús de pesticides en els mètodes de producció sempre que siga possible.
Els compradors i importadors de productes de Comerç Just donen prioritat a la compra de productes elaborats amb matèries primeres que s'originen a partir de fonts gestionades sosteniblement, i tenen el menor impacte global sobre el medi ambient.
Totes les organitzacions utilitzen materials reciclats o fàcilment biodegradables per a l'embalatge en la mesura que siga possible, i els productes són enviats per mar, sempre que siga possible.
Com saber que un producte és just?
Segons l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), l'entitat més representativa del moviment del Comerç Just a nivell internacional i de la qual la Coordinadora Estatal de Comerç Just forma part, es pot assegurar que un producte és de Comerç Just quan compleixen amb els 10 criteris anteriorment explicitats, bé mitjançant l'acreditació de l'entitat o de la certificació dels productes.
Acreditació de les Organitzacions de Comerç Just
Es considera de Comerç Just si ha sigut elaborat per alguna organització membre de WFTO. Les organitzacions que formen part de l'Organització Mundial del Comerç Just han de passar un sistema d'acreditació en el qual s'avalua el compliment dels 10 principis internacionals del Comerç Just. Aquest sistema d'acreditació inclou una autoavaluació, una auditoria externa i avaluacions per part d'altres organitzacions membre. La filiació és revisada i monitorada periòdicament.
World Fair Trade Organization (WFTO)
La WFTO és una organització fundada per a oferir suports a poblacions marginades i per a preservar els sabers i habilitats tradicionals.
En 1989 es funda la WFTO per a promoure l'intercanvi d'informació i idees entorn del comerç just. Els membres fundadors se centraven principalment a fer costat a grups artesans del Sud Global perquè aconseguiren accedir als mercats del Nord Global. Des de llavors, s'ha centrat en fer costat a aquelles organitzacions compromeses amb els valors del comerç just.
Els membres de la WFTO han establit els "10 principis del comerç just", que es basen en els convenis de la OIT, en els drets humans i en els valors del comerç just.
Així mateix la Coordinadora Estatal de Comerç Just té instaurat un sistema d'acreditació propi per a organitzacions de Comerç Just que desenvolupen el seu treball a Espanya
Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ)
La Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) és la plataforma espanyola que agrupa organitzacions vinculades al Comerç Just, actualment 31 (26 organitzacions membre i 5 entitats col·laboradores). El seu treball se centra en potenciar aquest sistema comercial alternatiu i solidari, donant servei a les entitats membre. Forma part de l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO). La seua finalitat és la transformació de la realitat social i les regles del comerç internacional a través de la incidència en les polítiques públiques, la sensibilització i mobilització de la societat i l'enfortiment del sector de Comerç Just. Tota l'activitat de la CECJ s'emmarca en l'Estratègia d'Educació per al Desenvolupament
Certificació dels productes
Així mateix es consideren productes de Comerç Just els que compten amb alguna de les següents certificacions que atorguen els segells de garantia de Comerç Just:
Fairtrade International Organization (FLO)
Fairtrade Labelling Organizations International (també conegut com FLO) reuneix les entitats de certificació de Comerç Just.
Es va crear en 1997, però la seua història es remunta a 1988 quan a Holanda va ser creada Max Havelaar amb l'objectiu que els productes de Comerç Just es diferencien dels altres mitjançant un segell de garantia.
Actualment hi ha 20 organitzacions nacionals de Fairtrade, les principals funcions de les quals consisteixen a desenvolupar els mercats i promoure el comerç just.
Així mateix, Fairtrade International duu a terme labors d'incidència política per a millorar les condicions de vida dels productors i productores del Sud i per a canviar les regles del comerç internacional
Símbol de Xicotets Productors (SPP Global organització sense ànim de lucre)
El Símbol de Xicotets Productors (SPP) va aparéixer com a segell en el sector del comerç just i en el mercat internacional en 2011. Aquest segell ha sigut creat i és gestionat pels propis productors i productores, que constitueixen la majoria dels actors implicats (un mínim de dos terços) en tots els òrgans de presa de decisions.
Aquest segell va nàixer producte de l'oposició de la CLAC (Coordinadora Llatinoamericana i del Carib de Xicotets/as Productors/as i Treballadors/as de Comerç Just) a l'ampliació del segell Fairtrade/Max Havelaar a actors considerats competidors directes dels xicotets grups productors: grans organitzacions productores amb treballadors/as contractats i productors/as no organitzats contractats per grans empreses.
Programa Fair for Life
“Fair for Life'' és un programa de Certificació Standard de comerç just i cadenes de subministrament responsables, gestionades per Ecocert SA .
La certificació “Fair for Life” està disponible per a les operacions de molt diversos sectors a tot el món, combinant tres tipus de requisits al llarg de tota la cadena de subministrament: la responsabilitat mediambiental, la responsabilitat social i el comerç just.
Naturland Association for Organic Agriculture
Organització pionera en el sector ecològic europeu dels anys huitanta. Naturland és ara una de les majors organitzacions internacionals que promovent l'agroecologia a tot el món.
El certificat addicional de l'organització Naturland Fair, està combinant el sector ecològic amb el comerç just sota un mateix logotip, aplicable a productes tant del Nord com del Sud Global.
El Comerç Just a la Universitat de València
La Universitat de València, després de l'impuls de diferents iniciatives formatives i de promoció del Comerç Just entre la comunitat universitària des dels primers anys del segle XXI, al febrer de 2013 és declarada “Universitat pel Comerç Just” per l'organització IDEES, en el marc del desenvolupament del programa de Comerç Just i Consum Responsable de “Campus Sostenible”, corresponent a l'àrea de Compromís Social i Participació. Aquesta declaració va implicar la creació d'un grup de treball que va impulsar diferents activitats com les Jornades les Setmanes Universitàries pel comerç just de 2011 a 2016 o la celebració del Dia Mundial del Comerç Just, que se celebra el segon dissabte de maig de cada any en més 40 països, promogut per l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO) i en el nostre territori per la Coordinadora Estatal de Comerç Just i de la Coordinadora Valenciana de ONGD.
Des de la nova constitució de la Comissió de Sostenibilitat en 2019, en la qual es crea el Grup de treball de Comerç Just i de Proximitat, s'han reactivat accions de promoció del Comerç Just entre la comunitat universitària, com és la integració d'aquests productes en el Mercat Agroecològic de la Universitat de València o l'elaboració d'aquesta guia.
Així mateix cada vegada és major la integració de productes de comerç just en el catàleg de la Tenda de la Universitat (Fundació General de la UV), la incorporació de café de comerç Just en les màquines de vending i cafeteries universitàries, o la integració del comerç just en pauses café de jornades, seminaris o congressos.
Amb l'objectiu de sumar esforços, compartir experiències i impulsar bones pràctiques en la promoció del Comerç Just en les comunitats universitàries a través de l'activitat acadèmica, d'investigació i de gestió, s'ha reactivat el grup de Comerç Just i Consum Responsable en el marc de la sectorial de Cooperació de la CRUE i en el qual estan integrades 15 universitats.
El Comerç Just a Espanya
La Coordinadora Estatal de Comerç Just elabora des de l'any 2010, un informe anual que recull dades de vendes de Comerç Just en l'estat Español, reflexiona i analitza les tendències i reptes d'aquest àmbit d'economia solidària.
L'avanç del Comerç Just al nostre país és constant però més lent que la resta d'Europa, el consum mitjà per habitant en Comerç Just durant 2020 va ser de 3,01 euros, una quantitat que continua estant molt allunyada d'altres països europeus i el volum de facturació obtinguda pels productes de Comerç Just a Espanya durant 2020, va anar de 143’7 milions d'euros, corresponent el 97,3% a productes d'alimentació
Malgrat la pandèmia, en el 2020 el consum de Comerç Just a Espanya va augmentar un 3,6% respecte a l'any anterior. Es tracta d'un increment lleuger en relació al creixement que es venia registrant en els dos últims exercicis, però que consolida la seua tendència a l'alça i la seua presència cada vegada major en espais de consum i en la cistella de la compra quotidiana. El principal factor que ha generat aquest resultat és l'augment de les vendes de productes amb el segell de Comerç Just Fairtrade i la incorporació d'empreses a aquesta certificació.
L'impacte de la pandèmia s'ha deixat notar en els establiments minoristes, en particular en les 75 botigues de Comerç Just gestionades per les organitzacions de la CECJ que han acusat un important descens de vendes pel tancament motivat per l'Estat d'Alarma, les restriccions d'horari, aforament i mobilitat, la impossibilitat d'organitzar activitats o participar en esdeveniments com a fires o mercats ambulants, al costat de la crisi econòmica han fet mossa en el sector.
