UVSostenibilitat,UVSostenibilitatUniversitat de València,Universitat de València Logo del portal

 

COMERÇ JUST I ODS

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són un pla d'acció elaborat pels 193 països de Nacions Unides per a donar resposta als greus problemes que enfronta la societat global, i construir una societat justa, equitativa i en harmonia amb el medi ambient. Els ODS formen part de l'Agenda 2030, una resolució que porta per nom “Transformar el nostre món”. Per tant, la meta última és canviar la nostra realitat, posant en marxa les reformes necessàries per a solucionar problemes tan apressants com el canvi climàtic o la pobresa.

Es tracta d'un pla de treball molt ambiciós, perquè aborda tots els problemes mundials tant de l'àmbit econòmic com mediambiental i social. S'estructura en 17 ODS, que al seu torn estableixen 69 metes concretes. S'ha convertit així en el major compromís internacional de la Història; una iniciativa sense precedents perquè, tristament, la situació d'insostenibilitat en la qual viu el nostre Planeta tampoc té precedents. Si vols conéixer-los amb més detall, et convidem a visitar les pàgines web de Nacions Unides o del PNUD (Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament) a través d'aquests codis QR.

   

 

Els ODS pretenen canviar el món en cinc grans dimensions; el benestar de la societat (Persones), l'economia (Prosperitat), el medi ambient (Planeta), la fi de les guerres, la violència i la corrupció (Pau) i la creació d'una aliança mundial per a aconseguir els objectius Aliances). Això s'ha denominat la “Estratègia de les 5P”, perquè totes les dimensions comencen per aqueixa lletra, en la seua denominació en anglés (People, Prosperity, Planet, Peace, Partnership). En les següents pàgines veuràs en gràfics els ODS que estan relacionats amb cada dimensió.

Aquest model de les 5P és una evolució del model clàssic de la sostenibilitat, que es resumia en tres dimensions: social, econòmica i mediambiental, i solia resumir-se com l'Estratègia de les 3P (de les seues sigles en anglés: People, Profit, Planet). Per tant, l'Agenda 2030 planteja un model de Desenvolupament Sostenible més integral, en agregar les qüestions relacionades amb la pau i les aliances. Aquests cinc pilars es consideren els fonaments imprescindibles perquè una societat siga sostenible: perquè no pot haver-hi sostenibilitat quan hi ha pobresa, quan no es respecten els Drets Humans, quan hi ha guerres o l'ecosistema està amenaçat; i perquè els problemes són tan complexos que necessitem treballar de manera col·laborativa. Per això, els cinc fonaments són necessaris per a aconseguir el Desenvolupament Sostenible, i són tots igual d'importants, encara que alguns estiguen vinculats amb un major o menor número de ODS.

 

Per a aconseguir-ho, hem de contribuir tots i totes; no sols els governs nacionals, sinó també els autonòmics i locals, les empreses, les ONG, les universitats, els col·legis, els mitjans de comunicació… i la ciutadania en el seu conjunt. És a dir, tu i jo també hem de contribuir als ODS. Hi ha moltes maneres de fer-ho, i comprar productes de Comerç Just és sens dubte una de les millors formes. En aquest capítol et comptem quina és la relació entre el Comerç Just i els ODS, i a quins ODS estaràs contribuint quan consumes aquest tipus de productes.

 

Com contribueix el Comerç Just a complir els ODS?

L'activitat econòmica té un fort impacte en el benestar de les persones i l'equilibri mediambiental; i, per això, les qüestions relacionades amb la fabricació de productes, el cultiu d'aliments, la seua distribució i la seua venda són presents en molts dels ODS. Aquestes qüestions no sols fan referència a factors econòmics o tècnics, sinó també a factors humans (per exemple, els drets laborals) i mediambientals (com la generació i tractament de residus). Per això, el Comerç Just és un tipus d'activitat que contribueix de manera directa i amb gran abast a quasi tots els ODS de l'Agenda 2030.

Veurem aquesta contribució més detalladament. Per a això, revisarem les cinc grans dimensions de canvi que proposa l'Agenda 2030 (Persones, Prosperitat, Planeta, Pau i Aliances), així com els Principis Internacionals de Comerç Just. Es tracta de deu criteris establits per l'Organització Mundial del Comerç Just, que han de ser complits per les organitzacions que treballen en Comerç Just, tant productores com compradores.

 

1.            Dimensió de Persones

Aquesta dimensió inclou els ODS 1 al 5 que, com pots veure en el requadre, estan relacionats amb la solució de la fam i la pobresa, la promoció de l'agricultura sostenible, i la protecció del dret a la salut, a l'educació i a la igualtat de gènere a tot el món.

La dimensió de Persones connecta amb la mateixa essència del Comerç Just, perquè el que caracteritza aquest model de producció i consum és, precisament, posar a les persones en el centre. Sota la seua filosofia, el comerç no és una activitat comercial dirigida merament a produir la major quantitat de beneficis, sinó que es considera, com ho ha sigut al llarg de la història, una activitat orientada a produir béns que cobrisquen les necessitats de les persones que les compren; i, al mateix temps, que permeta una vida digna per a les persones que les produeixen. I tot això, en harmonia amb la naturalesa.

El Principi núm. 1 del Comerç Just estableix com a objectiu primordial “la creació d'oportunitats per a productors amb desavantatges econòmics”. Com pots veure, el Principi núm. 1 i el ODS 1 van de la mà, i així, cada vegada que consumisques un producte de Comerç Just estaràs contribuint a ell.

D'altra banda, bona part de les cooperatives que treballen en Comerç Just es dediquen a la producció agrícola o ramadera, i a més solen treballar mantenint les tècniques tradicionals que respecten el medi ambient, la qual cosa contribueix de manera directa a diferents metes recollides en el ODS 2, com posar fi a la fam i la malnutrició, garantir la seguretat alimentària, augmentar la productivitat agrícola i l'ingrés dels productors d'aliments en xicoteta escala, mantindre la diversitat genètica de les plantes i animals de granja, i promoure l'agricultura i ramaderia sostenibles.

El compromís amb la no discriminació i l'equitat de gènere, que es recull en el *ODS 5, és un altre dels criteris bàsics del Comerç Just (reflectit en el seu Principi núm. 6). Aquest principi estableix que cap persona pot ser discriminada en la “contractació, remuneració, accés a la capacitació, promoció, terminació o jubilació per motius de la raça, casta, origen nacional, religió, discapacitat, gènere, orientació sexual, unió de filiació (afiliació sindical), afiliació política, HIV/Sida, estatus o edat”. Les dones tenen gran protagonisme en el Comerç Just, ja que s'incentiva la seua participació i lideratge, i es preveuen mesures especials per a garantir la seua seguretat i la seua salut, especialment durant els embarassos i la lactància.

Un aspecte especialment destacable del Comerç Just és que el seu enfocament cap a la generació de benestar té un llarg abast i s'orienta a futur. D'aquesta manera, no pretén solament crear llocs de treball, la qual cosa en si mateix ja seria valuós. Més enllà d'això, aspira a facilitar la creació de petites empreses, cooperatives agrícoles o artesanes que puguen consolidar-se i garantir l'ocupació als seus membres no sols en el curt termini, sinó també en el mitjà i el llarg. És a dir, ocupació sostinguda i sostenible. Això atorga autonomia, apoderament i estabilitat econòmica a totes les famílies pertanyents a les cooperatives.

A més, no sols es beneficien les persones que treballen en les empreses o cooperatives productores, ja que una part dels beneficis de la seua activitat econòmica es destina a projectes col·lectius de la comunitat, la qual cosa permet millorar no sols la situació econòmica general, sinó també l'educació, salut, serveis públics, etc.

2.            Dimensió de Prosperitat

La dimensió de Prosperitat engloba els ODS més relacionats amb les activitats econòmiques.

Ací hi ha un matís important sobre el qual ens agradaria detindre'ns. Com hem comentat en l'apartat anterior, durant dècades es considerava que el Desenvolupament Sostenible tenia tres grans dimensions (social, econòmica i mediambiental) i la dimensió econòmica es resumia sota la paraula “Beneficis” (Profit, en anglés). No obstant això, l'Agenda 2030 introdueix un xicotet-gran canvi, en substituir aquesta paraula per la de “Prosperitat”. I és que, en una societat realment sostenible, l'economia no pot entendre's com una activitat que perseguisca només la generació de beneficis, perquè els plantejaments economicistes radicals són els que estan en la base de l'actual situació d'insostenibilitat. En el seu lloc, l'economia ha d'abordar-se com una activitat humana orientada a generar i distribuir equitativament la riquesa per a garantir el benestar de totes les persones. Això suposa una nova mirada de l'ONU i la comunitat internacional respecte a l'economia, però és precisament la que sempre ha defensat el Comerç Just.

El Comerç Just estableix unes normes relatives a la producció i distribució de béns que han de ser respectades per totes les entitats, i que estan recollides en els Principis Internacionals núm. 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Totes elles es basen en principis ètics, com la justícia, la solidaritat i la cooperació. Entre elles, ens agradaria destacar que els preus s'estableixen garantint que totes les persones treballadores rebran un salari digne, en el qual no es produeixen variacions en funció dels vaivens del mercat, ni cap mena de discriminació salarial; es proporcionen llocs de treball segurs i saludables, i es garanteix l'exercici dels drets laborals; s'impedeix el treball infantil; les condicions de pagament són transparents i justes per als productors; es respecten rigorosament els compromisos i calendaris acordats i es promou la cooperació entre les parts i entre empreses o comunitats productores, evitant la cooperació deslleial.

Per això, en consumir aquests productes, entre tots i totes estem ajudant a complir els ODS 8, 9, 10 i 12. D'altra banda, facilitem la meta 4 del ODS 11, perquè molts dels productes de Comerç Just s'elaboren sobre la base de dissenys i/o amb tècniques artesanals, i així es promou i protegeix la seua identitat cultural. Per a recolzar el bon funcionament de les cooperatives, es reforça la formació en capacitats de producció, gestió i comercialització dels equips, contribuint a més al *ODS 4. I el fet que els xiquets i xiquetes no puguen ser forçats a treballar no sols evita la violació dels seus drets en l'àmbit laboral, sinó que facilita el seu accés a l'educació, de nou reforçant el ODS 4.

En general, el treball digne facilita que les famílies puguen construir una vida digna, amb ple accés als seus drets, la qual cosa, al seu torn, repercuteix en el compliment de tots els ODS de la dimensió de Persones.

 

3.            Dimensió de Planeta

El respecte al medi ambient està recollit en el Principi 10 del Comerç Just. Això s'emporta a la pràctica de diverses formes. En primer lloc, es prioritza la utilització de matèries primeres que causen el menor impacte ambiental; per exemple, obtingudes amb sistemes tradicionals, o mecanitzats, però de gestió sostenible, comprades en l'entorn local, o fins i tot amb materials reciclats. Aqueixes matèries primeres sostenibles es treballen utilitzant tecnologies de producció amb mínim consum d'energia i/o utilitzant energies renovables, de manera que es reduïsca en tot el possible la petjada de carboni. I al mateix temps, s'intenta minimitzar la generació de residus, que es gestionen sempre de manera sostenible. En el cas de la producció agrícola, s'utilitzen també mètodes tradicionals o sostenibles, així com plaguicides o altres additius orgànics.

Gràcies a totes aquestes mesures, el Comerç Just està facilitant el compliment dels cinc ODS inclosos en la dimensió de Planeta.

 

4.            Dimensió de Pau

Aquesta dimensió del Desenvolupament Sostenible està reflectida en el ODS 16, potser un dels menys coneguts, però, sens dubte, un dels més importants. Amb aquest ODS es pretén acabar amb totes les formes de violència i maltractament; garantir la democràcia en tots els països; el respecte a tots els drets i l'accés a la justícia de totes les persones; reduir el comerç il·lícit, la corrupció i el suborn; i aconseguir que totes les institucions i organitzacions siguen transparents i prenguen decisions de manera inclusiva. I també a aquesta dimensió i a aquest ODS contribueix el Comerç Just. Segons estableix el seu Principi Internacional núm. 2, les organitzacions que treballen sota aquest sistema han de ser transparents, han de respectar a tots els Grups d'Interés i gestionar-se de manera participativa. En una cooperativa o empresa que treballa en Comerç Just, els i les treballadores participen activament en la gestió del negoci i es prenen les decisions de manera col·lectiva. Aquesta transparència també s'ofereix a les persones consumidores i a la societat en el seu conjunt, perquè les entitats de Comerç Just difonen informació transparent no sols sobre els productes, sinó també sobre els processos i sobre l'impacte del seu treball. Per tot això, aquestes entitats constitueixen exemples d'empreses democràtiques, gestionades sobre la base de valors ètics i alineades amb els ODS.

 

5.            Dimensió d'Aliances

La dimensió d'Aliances també té associada un sol ODS, però és igual d'important que la resta dels pilars. El ODS 17 pretén generar una gran aliança mundial per a complir el conjunt de l'Agenda 2030 i aconseguir així el Desenvolupament Sostenible. El repte de “transformar el nostre món” i revertir la insostenibilitat és tan gran i complex, que només podrem aconseguir-ho si substituïm la “competència”, tan característica en la nostra societat contemporània, per la “cooperació”. Aquesta cooperació ha de donar-se a gran escala, entre països, i garantint que els països en situació de pobresa tinguen més protagonisme en la societat global. Però també hem de treballar de manera col·laborativa a petita escala, mitjançant aliances, i xarxes de treball entre governs locals, empreses, ONG i ciutadania.

Un dels apartats del ODS 17 recull metes específiques per a crear un nou sistema de comerç internacional “universal, basat en normes, obert, no discriminatori i equitatiu” (Meta 17.10). I això és, precisament, el que duu a terme el Comerç Just. Altres metes a les quals contribuïm quan consumim Comerç Just són la 17.11. i 17.2. que pretenen facilitar l'accés dels productes dels països en desenvolupament a tots els mercats, augmentant el volum de les exportacions.

En la següent imatge pots veure un resum de com es relacionen l'Agenda 2030 amb els 10 Principis Internacionals de Comerç Just; d'aquesta manera, veuràs com contribueixes als ODS cada vegada que consumeixes un producte de Comerç Just. La imatge reflecteix la contribució directa, però recorda que, a més, el Comerç Just genera molts impactes indirectes en el conjunt de l'Agenda.