En la UdIE entenem que la innovació educativa és la creativitat aplicada als processos d'aprenentatge, amb el requisit de la participació activa del estudiantat, i en la majoria dels casos amb la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La innovació suposa, entre altres coses, comunicació, motivació, canvi... Afecta principalment a les metodologies emprades pel professor en la interacció acadèmica, però també a l'organització i planificació del temps d'estudi i treball de l'alumnat.

De vegades s'inclouen dins del concepte d'innovació educativa iniciatives i propostes que no són exactament innovadores, o que ja fa temps que han deixat de ser-ho; en altres ocasions veiem activitats clàssiques reformulades amb l'ajuda de les TIC. La innovació, doncs, és un tret amb caducitat i, alhora, inestable, dinàmic, en contínua revisió.

A diferència d'altres perspectives que presenten la docència com un procés unidireccional, lineal, a l'UdIE entenem també que la docència universitària és necessàriament un procés comunicatiu, interactiu i multidimensional, la qual cosa fa imprescindible la implicació activa de professorat i alumnat: docència i discència mantenen una relació d'interdependència constitutiva, són indissociables. En conseqüència, els diferents estils docents possibles són paral•lels a diferents estils d'aprenentatge i les dues parts de l'equació són responsables del resultat final. Així i tot, cal dir que el professorat ocupa una posició privilegiada a l'hora d'establir dinàmiques d'aprenentatge i dirigir els processos acadèmics per tal d'aconseguir els millors resultats possibles.

Per últim, considerem que la docència universitària és una activitat necessàriament contextualitzada, depenent de les variables concretes de l'entorn, i que per tant no admet plantejaments normativistes: no hi ha receptes.