La Universitat de València ha retut aquest dimarts un emotiu homenatge a Joan Peset Aleixandre, rector durant la II República, afussellat pel franquisme el 24 de maig de 1941, fa just 70 anys. L’acte, organitzat pel Rectorat de la Universitat, va tindre lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Odontologia.
En l'homenatge han participat el rector, Esteban Morcillo; el catedràtic d’Història de la Ciència i Documentació Josep Lluís Barona; el director del Departament de Medicina Preventiva, Jordi Mañes; i el degà de la Facultat de Medicina i Odontologia, Antonio Pellicer. També hi han assistit familiars de Joan Peset Aleixandre.
L'homenatge ha inclòs la col·locació d'una placa commemorativa en l'interior de l'edifici de la Facultat de Medicina.
i Odontologia. També la projecció d'un documental elaborat pel Taller d'Audiovisuals.
El rector Esteban Morcillo ha lamentat que el rector Peset "no haja rebut tot l'èmfasi que mereix". "Però estem ací reunits per a transmetre el seu record i per a honrar la figura i l'obra de Joan Baptista Peset com a metge, com a investigador, com a docent, com a rector i com a persona implicada amb la societat del seu moment". El rector ha destacat, a més, que la Universitat de València "ha fet i continuarà fent honor al rector Peset", i ha recordat l'edició de diversos volums d'investigació dedicats a la seua obra i a la seua vida, com els publicats sota el rectorat de Joaquín Colomer i Pedro Ruiz, l'existència de l'Hospital Universitari Peset Aleixandre, el Col·legi Major Doctor Peset, o la realització d'unes jornades amb el seu nom celebrades el passat mes d'abril.
Per la seua banda, Josep Lluís Barona ha emmarcat la figura i l'obra de Peset en l'ambient familiar, professional, acadèmic i cívic de l'època, les dècades dels anys vint i trenta del segle passat,.
Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) pertanyia a una família d’importants metges i intel·lectuals valencians, amb noms com els de Marià Peset de la Raga, Joan Peset i Vidal, Tomàs Peset i Aleixandre, entre d’altres. Son pare, Vicent Peset i Cervera, va ser metge i catedràtic de Terapèutica, el seu germà Marià Peset Aleixandre fou arquitecte. A més, la família tenia una tradició de pensament liberal, des de Marià Peset de la Raga, qui fou perseguit a principis del segle XIX, en els temps de l'absolutisme, per les seues idees liberals.
Va cursar cinc titulacions acadèmiques: perit químic i mecànic, doctor en Medicina, en Ciències Químiques i en Dret. Les seues excel·lents qualificacions acadèmiques el van fer mereixedor del diploma de cavaller de l’orde civil d'Alfons XII. El 1908 va ser pensionat pel Govern espanyol per tal que ampliara els seus estudis a l’estranger. Va estudiar toxicologia amb Jules Ogier a París i medicina forense amb Alphonse Bertillon.
El 1910 va obtenir la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Sevilla i, l'any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Hi va treballar en la lluita contra l'epidèmia de tifus que el 1912 atacà la capital andalusa.
El 1913 va participar al I Congrés de Metges de llengua catalana, del qual son pare era un dels presidents d'honor. El 1916 tornà a València, on fou nomenat catedràtic de Medicina Legal. Se li va encarregar la creació de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici del qual va pagar amb diners propis. Va descobrir un tractament contra la meningitis purulenta, que resultà d'una efectivitat absoluta, i hi va realitzar una campanya antitífica. Fou membre de l'Institut Mèdic Valencià i va presidir l'Assemblea Mèdica Regional Valenciana de 1918. Entre 1928 i 1939 va dirigir la tercera època de la revista ‘Crónica Médica’.
Va ser escollit rector de la Universitat de València, càrrec que ocupà entre maig de 1932 i juny de 1934. I abans va ser el degà de la Facultat de Medicina.
Peset va assolir un extraordinari prestigi dins de la seua especialitat. Alguns dels seus deixebles més destacats van ser Pedro Laín Entralgo i Juan José López Ibor. El seu caràcter i la seua mestria com a metge el van convertir en una persona molt popular entre el poble de la ciutat de València.
Joan Peset va ser un home d'idees republicanes i d'esquerra. Va ser militant d'Acción Republicana i, més tard, d'Izquierda Republicana, del qual fou president a València, tots dos partits fundats per Manuel Azaña. Pel maig de 1935 presidí un famós míting d'Azaña a Mestalla.
La seua popularitat va fer que fos triat per encapçalar la candidatura del Front Popular per València en les eleccions del 16 de febrer de 1936. Va obtenir 84.106 vots, guanyant clarament els comicis en aquesta circumscripció i aconseguint un escó a les Corts espanyoles.
En esclatar la guerra civil del 1936, Peset fou nomenat inspector dels hospitals de guerra. Durant la contesa, va estudiar les repercussions psicològiques del conflicte bèl·lic en l'individu. A més, va continuar amb la labor política i parlamentària. Assistí a la darrera sessió de les Corts republicanes a territori espanyol, que tingué lloc a Figueres l'1 de febrer de 1939. Com la resta de parlamentaris, isqué del país cap a França, però aviat, a Tolosa de Llenguadoc, va decidir que el seu deure era tornar a l'Espanya republicana. Va haver de convéncer el cònsol espanyol a Tolosa, que li aconsellava que no tornara, i finalment hi regressà. Va acompanyar el president del govern de la República, el doctor Juan Negrín, i Josep Puche, rector de la Universitat de València durant la guerra, a l'aeròdrom d'Elda des del qual van marxar a l'exili, però es va negar a acompanyar-los, malgrat la insistència del president. Després de reunir-se amb els seus fills, que havien lluitat al bàndol republicà, va intentat abandonar la península amb la seua família pel port d'Alacant, que havia esdevingut l'única possibilitat de fugida per als republicans. Tanmateix, els vaixells que haurien hagut de rescatar els milers de persones que s'hi reuniren no arribaren mai i tots van ser fets presoners pels soldats franquistes.
Peset fou reclòs al camp d'ametlers de la carretera cap a València que va ser utilitzat com a camp de detenció i, després, al camp de concentració d'Albatera, on es féu càrrec de la infermeria. Posteriorment fou traslladat a Portaceli i més tard a la Presó Model de València. Allà feia classes a companys de reclusió i intentà millorar les condicions higièniques dels presos.
Com molts altres professors universitaris republicans, Peset fou separat de la seua càtedra mitjançant una ordre ministerial "no només per les seues actuacions en les zones que han patit la dominació marxista, sinó també per la seua pertinaç política antinacional i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional". A més, va ser jutjat per "auxili a la rebel·lió" i condemnat a mort, per bé que amb una recomanació d'indult per part del tribunal. Tanmateix, els elements més reaccionaris de la ciutat de València pressionaren perquè la sentència fóra revisada i s'eliminara la recomanació d'indult. Immediatament un gran nombre de persones, entre elles l'Arquebisbe de València, Prudencio Melo, van demanar a les autoritats la commutació de la pena. Fins i tot es va arribar a demanar clemència al propi Francisco Franco, qui s'hi negà.
Peset fou executat a Paterna el 24 de maig de 1941, de manera antireglamentària, atés que hom no va avisar l'auditor.
Last update: 23 de may de 2011 11:08.
News release
