Només el 21,8% de la població espanyola és conscient que l’esgotament dels combustibles fòssils en un termini de vint o trenta anys provocarà una greu situació de crisi d’energia i crisi econòmica, segons una enquesta realitzada en el marc d’un projecte de recerca coordinat per la Universitat de València.
La població espanyola opina, molt majoritàriament, que l’ús de combustibles fòssils com a font d’energia es reduirà dràsticament en el futur pròxim, bé com a forma de mitigar els efectes del canvi climàtic, bé com a resultat de la dificultat per a mantindre en els nivells actuals el subministrament de petroli, gas i carbó. El 91,9% considera que és molt probable o bastant probable que l’esmentat procés de reducció tinga lloc en un horitzó temporal de dues o tres dècades.
No obstant això, molt majoritàriament, no s’espera que un menor consum de combustibles fòssils comporte canvis substancials en la forma de vida, doncs es confia que altres tecnologies de producció d’energia (especialment les renovables) permetran que el problema es limite a ser tècnic i econòmic. Entre els qui creuen que l’ús de combustibles fòssils decreixerà, no més del 23,8%, és a dir el 21,8% del total, considera que l’escassetat de combustibles fòssils provocarà una crisi econòmica severa i una problemàtica social greu. En canvi, el 76,3% creu que alguna de les tecnologies existents, o alguna combinació de les mateixes, o algun invent nou, permetrà una substitució tècnica de les fonts d’energia sense que la vida es veja substancialment alterada.
L’enquesta forma part del projecte de recerca ‘Transicions a una societat post carboni: impactes redistributius i vida quotidiana en un context d’energies no fòssils i canvi climàtic’. El projecte, que compta amb una ajuda de la Secretaria d’Estat de Recerca, està coordinat per Ernest García, catedràtic de Sociologia de la Universitat de València.
Per al professor Ernest García, l’enquesta posa de manifest que l’àmplia difusió d’una forma particular d’optimisme tecnològic “confina la qüestió en l’àmbit d’allò tecnicoeconòmic, bloqueja el desenvolupament d’iniciatives socials que apunten a formes diferents de l’organització social i assigna un estatut de marginalitat als intents al respecte, limitant els seus efectes”.
“És especialment significativa –explica l’investigador– l’ambigüitat que les dades llancen sobre el paper social de les energies renovables: malgrat que la seua contribució al subministrament energètic continua sent relativament escassa, la seua aportació al manteniment de la confiança en el progrés tecnològic és relativament molt gran. Aquesta ambigüitat podria contribuir al fet que la serietat de les implicacions socials d’una transició post carboni eventualment imposada per la naturalesa no arribe a ser plenament percebuda fins a fases avançades del procés, incrementant així els costos socials, polítics i econòmics de l’adaptació”.
Junt al professor Ernest García, formen part de l’equip d’investigadors dos membres del Departament de Sociologia de la Universitat de València, quatre professors de la Universitat de Barcelona i tres investigadors del laboratori del Centre d’Étude des Techniques, des Connaissances et des Pratiques de la Universitat de París 1 (Panthéon-Sorbonne). L’objectiu fonamental del projecte és promoure un canvi en els comportaments i recolzar les polítiques públiques sobre canvi climàtic i descarbonització, aportant un nou marc analític per als fenòmens que poden impulsar la transició en la societat civil: moviments socials i intel·lectuals, iniciatives ciutadanes, canvis en les formes de vida, percepcions i predisposicions de la població en general o de sectors significatius d’ella.
Last update: 16 de march de 2015 07:00.
News release
