L’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH) presenta aquest divendres, 9 de maig, la campanya d’Amnistia Internacional (AI) ‘El meu cos, els meus drets’. L’acte començarà a les 12 hores en la Facultat de Dret (sala 14 b planta 4).
La sessió comptarà amb les intervencions de Ruth Mestre, professora de la Universitat de València i membre de l’IDH; de Víctor Merino, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’IDH; d’Ana Landa, membre d’AI, especialitzada en aquesta campanya; i de Judit González Hernández coordinadora de l’Àrea de Dona i del col·lectiu LGTBI d’Amnistia Internacional.
Amnistia Internacional llança la campanya amb l’objectiu d’exigir als governs que posen fi a l’ús il·legítim de la legislació penal per a controlar la sexualitat i la reproducció i donar a conèixer la protecció jurídica internacional dels drets sexuals i els drets reproductius, així com algunes de les seues violacions més recurrents.
Com explica la professora Ruth Mestre, “l’expressió ‘drets sexuals i reproductius’ es va generalitzar després de la V Conferència internacional sobre població i desenvolupament celebrada al Caire (1994) i en 1995 la IV Conferència Mundial sobre la dona en Beijin va oferir una primera definició internacionalment acceptada”. Encara que protegir els drets sexuals i protegir els drets reproductius no és la mateixa cosa, assegura la professora, plantejar tots dos temes de forma conjunta té sentit “no tant perquè la reproducció i la sexualitat estan relacionades (de fet cada vegada ho estan menys) sinó perquè es tracta de drets d’autonomia, drets bàsics de ciutadania que no són negociables i que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha reconegut que són fonamentals”. D’un costat, sosté Mestre, el concepte de drets sexuals és ampli i permet abordar les interseccions entre diferents formes de discriminació relatives a aspectes del sexe i la sexualitat, i identificar causes estructurals de diferents formes d’opressió. D’un altre, conclou, la qüestió dels drets reproductius no queda limitada al reconeixement (o no) del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs” ja que la gestió social de la reproducció humana és complexa; té costos que generen discriminacions (laborals, informatives, d’accés a la salut, de prestacions socials...) i obri debats ètics importants, per exemple, sobre la reproducció assistida i la subrogada.
Sobre l’IDH
Creat en l’any 2005, i dirigit en l’actualitat per la professora Consuelo Ramón, l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH) ha rebut del Ministeri d’Educació l’Esment d’Excel·lència pel seu programa de doctorat Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional. L’IDH va obtenir en 2008 una ajuda dins del programa Consolider-Ingenio 2010. L’institut forma part d’un projecte en el qual participen dotze grups d’investigació de diferents universitats espanyoles, coordinat per l’Institut de Drets Humans Bartolomé de las Casas de la Universidad Carlos III de Madrid. El projecte seleccionat es denomina ‘El temps dels drets’ i el seu investigador principal ha estat el professor Gregorio Peces-Barba. Consolider-Ingenio 2010 és la principal via de finançament del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011 per a projectes d’alta qualitat. Va ser la primera ocasió en què un equip format per investigadors pertanyents a l’àmbit jurídic va obtenir una ajuda d’aquest tipus, majoritàriament dirigida a contextos científics allunyats de les Humanitats i de les Ciències Socials.
+Info: http://idh.uv.es/
Last update: 8 de may de 2014 09:11.
News release
