Després d’un any de treball i fruit del conveni subscrit entre la Fundació General de la Universitat de València i l’Obra Social de CatalunyaCaixa s’han restaurat un total de 60 obres de la col·lecció d’art contemporani Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València, que destaca per ser el conjunt d’obra contemporània més important gestionat per una universitat pública espanyola.
La roda de premsa de presentació d’aquest projecte, celebrada a La Nau, va comptar amb la presència del vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València, Antonio Ariño; el director de Planificació Comercial de CatalunyaCaixa a València, Miguel Ángel Ríos i la directora gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC + R), Carmen Pérez.
Durant la seua intervenció, el vicerector va destacar que aquest projecte “de gran complexitat i que posa de relleu la importància de la col·laboració entre institucions pot emmarcar-se dins dels objectius i filosofia del Campus d’Excel·lència de la Universitat de València”.
Tant Carmen Pérez com Miguel Ángel Ríos han expressat la seua satisfacció per participar en aquesta restauració i han manifestat el seu compromís de continuar col·laborant amb la Universitat de València.
Un equip multidisciplinari de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R), que també ha col·laborat en aquesta tasca, ha permès condicionar algunes de les obres de la singular col·lecció d’art contemporani, que aplega peces d’Anzo, Arroyo, Canogar, Carmen Calvo, Equipo Crónica o Darío Villalba. CatalunyaCaixa, a través de la seua Obra Social, hi ha destinat més de 12.000 euros. El IVC+R també hi ha prestat suport. S’han condicionat obres de Santiago Ydáñez, Guillermo Pérez Villalta, Agustín Ibarrola, Monjalés, Giangiacomo Spadari, entre altres molts noms.
A més, i com a resultat d’aquest procés de restauració, s’ha publicat el llibre 'La conservació d’art contemporani. Casos d’estudi a partir de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València', amb els processos d’intervenció en quatre de les obres restaurades per contribuir, així, a incrementar l’escassa bibliografia que hi ha sobre la restauració d’art contemporani, un tema que genera el neguit dels especialistes del món artístic i que, sens dubte, serà una obra de consulta essencial, tant per als estudiosos de l’art contemporani, com per als conservadors i restauradors de l’art actual.
El llibre es pot consultar clicant ací.
L’art contemporani és una disciplina en què s’usa qualsevol material per a la creació (llenços sense vernís, objectes, materials orgànics, de rebuig, etc.), cosa que planteja certa complexitat a l’hora de restaurar-lo, ja que no hi ha precedents sobre com l’obra es pot degradar o com cal procedir a la seua restauració. D’aquesta manera, el Patronat Martínez Guerricabeitia, que gestiona la col•lecció, també compleix amb la tasca didàctica i de recerca que exerceix des de la seua creació el 1989.
Per al llibre s’han seleccionat quatre obres per raó de l’interès de les accions. En els casos en què l’artista encara és viu, s’hi ha reflexionat i consultat abans d’iniciar la intervenció de qualsevol peça. En concret, la publicació recull quatre casos: una planxa d’acer d’Anzo, una pintura en tècnica mixta de José Ortega, una obra sobre llenç de Juan Genovés i una obra que presentava l’oxidació del vernís del col·lectiu andalús Juan Delcampo.
Després de les preceptives anàlisis i valoracions, i segons es detalla, en el cas de la planxa d’acer d’Anzo, es va optar per no intervenir sobre l’obra, que presentava una abonyegadura a la part superior, perquè la deformació no n’afectava la lectura i una intervenció podria alterar el significat conceptual de l’artista. En el cas de l’obra d’Ortega, sí que s’hi va intervenir i en la publicació es detalla la complexitat que comporta restaurar una peça contemporània quan presenta materials com el cartó pedra, ja que s’escapa dels esquemes de la pintura convencional i no se sap fins a quin punt es pot deteriorar. El procés seguit en la pintura de Genovés permet a l’investigador que s’acosta a aquest llibre, conèixer com envelleix una obra que s’ha clivellat perquè l’artista hi havia utilitzat temple a l’ou, una cosa que era idònia en les pintures sobre fusta de l’edat mitjana, però que ha presentat problemes quan aquesta tècnica s’ha traslladat al llenç. Per això, i després d’entrevistar-se amb l’artista, es va aplicar una tècnica, que es detalla al llibre, i que va permetre restaurar l’obra en qüestió. Per acabar, en el cas del col·lectiu andalús Delcampo, es va intervenir sobre una obra el vernís de la qual havia tacat i deteriorat la peça. Després d’una neteja selectiva sobre aquest material, l’obra va poder recuperar el seu aspecte original.
La col·lecció Martínez Guerriecabeitia està formada per 160 obres úniques de més de 60 artistes (entre pintures, dibuixos i alguna fotografia), i prop de 300 exemplars d’obra gràfica (serigrafies, gravats i litografies), tot realizat per uns 140 autors, espanyols i estrangers. Es tracta d’una col·lecció de clara vocació social i posicionament polític, basada sobretot en el focus decisiu del realisme crític espanyol. Entre les obres que componen la col•lecció destaquen: Anzo, Arroyo, Canogar, Equipo Crónica, Genovés, Heras, Villalba i Vostell, entre altres.
Last update: 10 de may de 2011 11:32.
News release
