Vicente Vento, investigador de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), al Parc Científic de la Universitat de València, acaba de ser guardonat pel Joint Institute for Nuclear Research (JINR) de Rússia pels seus treballs en física teòrica. Aquest és un dels més importants centres d'investigació de la Federació Russa, equivalent al CERN en els països de l'Est. Vento ha estat distingit al costat del rus Nicolay Kochelev i al sudcoreà Hee-Jung Lee.
El guardó s’ha atorgat pel desenvolupament de models que analitzen la possible existència de la cridada “matèria exòtica”, que difereix en la seua estructura de la matèria ordinària. Aquests estudis serveixen per a comprendre la teoria que governa la seua formació i allò que va poder ocórrer en els instants posteriors a l'origen de l'Univers.
El JINR ha concedit el seu segon premi en la modalitat de Física Teòrica al treball conjunt de Vento, Kochelev i Lee, que sumen prop de 20 publicacions internacionals. Els investigadors van començar la seua col•laboració en els noranta a València, sent Kochelev professor visitant i Lee becari post doctoral, centrant-se en l'estudi de les propietats de la cromodinàmica quàntica (QCD, per les seues sigles en anglès). Aquesta teoria va ser proposada en els anys 70 per Fritzsch, Leutwyler i Gell-Mann per a comprendre l'estructura de la matèria, en concret com les partícules subatòmicas s'uneixen entre si mitjançant la força nuclear forta (una de les quatre forces de la naturalesa) per a formar els nuclis que donen lloc a la matèria que forma tot el que veiem. L'estudi d'aquesta teoria ha permès a altres científics obtenir el Nobel, sent el més recent el de Gross, Wilczek i Politzer en 2004.
Aquesta teoria explica no només com estan formats el protó i el neutró, sinó també com es mantenen units formant el nucli de l'àtom. Una propietat fonamental és l’anomenat “confinament”, que estableix que protons i neutrons estan formats per agrupacions de quarks units entre si per altres partícules anomenades “gluons”, no podent aparèixer aquests constituents aïllats en la naturalesa. La matèria ordinària està formada per tres quarks. No obstant això, segons Vento, “encara no sabem per què els quarks han d'agrupar-se d'aquesta manera, no comprenem com funciona aquest mecanisme de confinament”. Per això, els investigadors es van posar a desenvolupar models teòrics alternatius que produeixen agrupacions de quarks i gluons diferents, que van anomenar “matèria exòtica”.
Utilitzant dades d'experiments de física de partícules a baixes energies, com els extrets dels laboratoris CERN, DESY (Alemanya), BNL, SLAC i JLAB (EUA) i RCNP (Japó), ja que “la llei del confinament funciona a baixes energies”, els investigadors intenten estudiar aquests estats exòtics de la matèria amb més de tres quarks i amb gluons. Aquests nous models servirien, segons Vento, per a explicar alguns fenòmens com el de la polèmica observació del “pentaquark”, una partícula que estaria formada per 5 quarks en lloc dels 3 habituals. Proposat per físics teòrics russos el 1997, hi ha diversos experiments que refereixen la seua detecció, entre ells el realitzat per Nakano a la Universitat d’Osaka (Japó) en 2003, però no hi ha consens en la comunitat científica sobre la seua existència.
L'estudi d'aquesta “matèria exòtica” contribueix a conèixer millor l'estructura de la matèria bariònica (protons i neutrons), que és la què compon, al capdavall, tot el que ens envolta. A més, aquests estats exòtics de la matèria podrien haver participat en el procés de formació de la matèria instants després del Big Bang. És la primera vegada que aquesta prestigiosa institució russa, situada en les proximitats de Moscou i dedicada a la investigació bàsica en física atòmica, nuclear i de partícules, premia un investigador espanyol en els 50 anys d'existència d'aquests premis.
Vicente Vento es va doctorar per la Universitat de València i la State University de Nova York, on va ser professor assistent. Ha treballat en el CEA (França) i en el CSIC en qualitat d'Investigador, i en l'actualitat desenvolupa la seua labor docent i investigadora a l’IFIC. El seu interès per la fenomenología nuclear i de partícules li ha dut a realitzar nombroses estades perllongades en laboratoris de tot el món com el CERN, CEA (França), Max Planck i GSI (Alemanya), KIAS (Coreja del Sud), JLAB i Stony Brook-BNL (EUA), a més del citat JINR. Manté projectes d'intercanvi amb les universitats de Perusa i Ferrara a Itàlia, La Plata a Argentina, Chunbuk i Chungnam a Corea del sud, i JINR a Rússia. Així mateix, és investigador participant en el Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN), projecte Consolider-Enginye 2010.
Last update: 14 de october de 2011 11:51.
News release
