El professor José Elías Esteve, secretari de l’Institut de Drets Humans (IDH) de la Universitat de València, ha col·laborat, en la seua condició d’advocat investigador del Comité de Suport al Tibet (CAT), que l’Audiència Nacional impute a l’expresident xinés Hu Jintao per genocidi al Tibet. L’IDH té previst celebrar un seminari sobre la situació dels Drets Humans al Tibet el proper mes de novembre.
José Elías Esteve, investigador de l’IDH i actual secretari de l’Institut, imparteix docència a l’àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, tasca que compatibilitza amb l’exercici de l’advocacia en defensa dels drets humans en l’àmbit internacional i, de manera especial, en defensa de les víctimes del genocidi al Tibet, tema sobre el qual va versar la seua tesi doctoral.
La Secció 4ª de la Sala Penal de l’Audiència Nacional en el seu acte del 9 d’octubre 2013 ha donat la raó al recurs plantejat pel professor Esteve en nom del CAT i ha decidit imputar l’expresident xinés Hu Jintao per genocidi. Es pronuncia després que el jutge denegués amb el suport del fiscal l’11 de juny de 2013 la petició d’ampliació de querella del CAT per imputar l’expresident. Ara la Sala després de la vista de l’apel·lació del passat 29 de juliol en el seu acte admet l’argumentació del CAT i afegeix a Hu Jintao a la llista de querellats per genocidi posant l’accent en tots els delictes encapsulats en la querella original i l’argumentació desplegada pel CAT i els coquerellants Thubten Wangchen i la Fundació Casa del Tibet, per al seu processament.
Els jutges de la Sala d’apel·lació davant la insistència del fiscal a tancar el cas dient que no hi ha connexió nacional, rebutgen de forma nítida aquesta pretensió dient que la connexió nacional està clara per l’existència d’una víctima i querellant tibetana de nacionalitat espanyola (Thubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona) i adverteix d’aquest precedent per evitar futurs intents d’utilitzar aquest argument. El fiscal també demanava l’arxiu del cas adduint la competència dels tribunals xinesos però els jutges de l’Audiència Nacional resolen la qüestió a l’afirma que no consta “que les autoritats xineses hagen iniciat cap tipus d’investigació sobre els fets objecte de la querella”. El CAT recorda sobre aquest tema que en ambdues querelles els imputats, a través de l’Ambaixada Xinesa, van respondre als jutges que no anaven a col·laborar en les falses querelles en to amenaçador apuntant a les “conseqüències” si el Govern espanyol no les retirava. Conseqüències que no es van fer esperar amb un canvi normatiu que limitava l’aplicació de la Justícia Universal a Espanya, que el CAT qualifica com a “vergonyós”.
El CAT considera que ha quedat acreditat tant per la querella inicial, com per les proves i testimoniatges practicats i els informes pericials aportats per la International Campaign for Tibet (ICT) i Human Rights Law Foundation, que Hu Jintao és presumpte responsable dels crims internacionals comeses en el Tibet, no solament durant la seua etapa com a Secretari General del Comitè del PCCh de la Regió Autònoma del Tibet des de 1988 a 1992, sinó també com a President de Xina des de 2003 “per ser la persona de major rang tant en el partit com al Govern”. Aquesta decisió es recolza segons els jutges de la Sala en “la constància internacional de la repressió duta a terme pels dirigents xinesos contra la nació tibetana i la seva població (...) les autoritats xineses van decidir dur a terme una sèrie d’accions conjunyides per eliminar la pròpia idiosincràsia i existència del país tibetà imposant la llei marcial, duent a terme desplaçaments forçosos, campanyes massives d’esterilitzacions, tortures de dissidents i trasllats obligatoris de contingents xinesos per dominar i eliminar paulatinament a la població autòctona del país tibetà”. Això suposa, segons el CAT un nou reconeixement i una descripció dels fets qualificat com a genocides. A més es reconeix que és contra el país tibetà i contra la nació tibetana i reconeixen que aquesta imputació d’Hu Jintao arriba en el moment jurídic precís “una vegada finalitzada la seva immunitat diplomàtica”.
Creat en l’any 2005, i dirigit en l’actualitat per la professora Consuelo Ramón, l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH) ha rebut del Ministeri d’Educació l’Esment d’Excel·lència pel seu programa de doctorat Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional. L’IDH va obtenir en 2008 una ajuda dins del programa Consolider-Ingenio 2010. L’institut forma part d’un projecte en el qual participen dotze grups d’investigació de diferents universitats espanyoles, coordinat per l’Institut de Drets Humans Bartolomé de las Casas de la Universidad Carlos III de Madrid. El projecte seleccionat es denomina ‘El temps dels drets’ i el seu investigador principal ha estat el professor Gregorio Peces-Barba. Consolider-Ingenio 2010 és la principal via de finançament del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011 per a projectes d’alta qualitat. Va ser la primera ocasió en què un equip format per investigadors pertanyents a l’àmbit jurídic va obtenir una ajuda d’aquest tipus, majoritàriament dirigida a contextos científics allunyats de les Humanitats i de les Ciències Socials.
+Info: http://idh.uv.es/
Last update: 15 de october de 2013 14:21.
News release
