Dimecres 18 de desembre, a les 19 hores, a la Sala Gonzalo Montiel del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, La documental edicions va presentar el tercer títol de la col·lecció Sr. Velasco, el llibre il·lustrat ‘El viatge de l’esfinx’, de l’artista Joan Verdú. L’acte va comptar amb la presència del professor de la Universitat de València i expert en còmics Álvaro Pons, que va conversar amb l’editor, Álvaro de los Ángeles. L’acte es va inscriure dins de les activitats de la Càtedra d’Estudis del Còmic de la Universitat de València.
‘El viatge de l’esfinx’ és un conte escrit i dibuixat per l’artista Joan Verdú a la fi dels anys huitanta del segle XX que mai va arribar a publicar-se. Els dibuixos originals estan realitzats sobre cartó i mostren una explosió de color que va des dels blaus més grisencs fins als tons terra, ocres, grocs, el turquesa o els blaus intensos. Les dèsset imatges contenen la gamma cromàtica característica de la mar Mediterrània, la real i la imaginada.
L’inici de la història que conta ‘El viatge de l’esfinx’ transcorre en un emplaçament real a la ciutat de València. Molt prop de les Torres de Serrans es troba el Pont de Fusta. L’entrada a aquest pont o passarel·la per a vianants està escortada per dues esfinxs de pedra, una a cada costat. Estan deteriorades pel temps i gran part dels seus trets ha desaparegut, però allí romanen, veient passar la gent i el temps.
En els anys huitanta, acabat d’estrenar l’actual Estat de les Autonomies, es va convindre que el territori que comprén les províncies de Castelló, València i Alacant passara a denominar-se Comunitat Valenciana, un consens tebi al qual es va arribar, no sense acalorats debats ideològics. Van ser anys de gran moviment social, cultural i polític. En aquells dies, es van assentar la majoria de les institucions que encara hui dia perduren i que van generar, llavors, un gran al·luvió de creativitat i de possibilitats de canvi. Es van posar les bases de Les Corts Valencianes, es va recuperar la figura històrica del president de la Generalitat, el cap del Consell, i es van fundar institucions culturals que encara hui romanen.
En aquell moment, la denominada Escola Valenciana de Còmic arrasava en les revistes i tebeos de mitja Europa, es feien exposicions dels autors i dels seus personatges més rellevants i, en definitiva, s’emprava com a vaixell almirall d’una nova manera d’entendre la territorialitat a Espanya, a ritme de línia clara i colors electritzants. Miguel Calatayud, Sento, Daniel Torres, Ana Juan, Manel Gimeno, Mariscal, Mique Beltrán i el mateix Joan Verdú van renovar el dibuix i la il·lustració i, en fer-ho, van generar un nou imaginari. ‘El viatge de l’esfinx’ ens fa recuperar la frescor de les coses acabades de fer, dels mites en fase de canvi, de les persones embargades pels colors d’un cel intens, de la mar turquesa o de les seues idees irrenunciables.
Joan Verdú (Alzira, 1959 – Alginet, 2017) va ser dibuixant i cartellista, pintor, escriptor i articulista. Va començar realitzant cartells i il·lustracions que guarden una certa familiaritat amb obres de Manuel Boix o Miguel Calatayud, encara que la seua major referència va ser l’art pop i, en concret, Andy Warhol (amb el permís de Pablo Picasso i Josehp Beuys). En la dècada dels anys noranta, decideix centrar-se en la pintura i renunciar a tota la resta, realitzant un nombre important d’exposicions en galeries i centres d’art. Amb freqüència, aquestes exposicions mostren sèries definides per un tema i un estil concrets, la qual cosa va potenciar la coherència en el desenvolupament de «personatges simbòlics» propis, al mateix temps que va permetre una àmplia varietat de recursos estilístics. Mentrestant, el 1998, inicia una columna setmanal d’opinió en el suplement cultural ‘Postdata’ que continuarà escrivint de manera puntual fins a la seua defunció en 2107. Són textos frescos, incisius, intel·ligents i crítics amb una societat i un món artístic que Verdú mirava des de fora —encara que se sentira part integrant— i que considerava limitat i un punt mediocre. ‘El viatge de l’esfinx’ mostra a la perfecció tant eixes influències primeres, derivades del cartellisme, com el moment històric en què es va realitzar, l’any 1989.
