El campus com a conjunt d'edificis i instal·lacions que componen la Universitat de València conté un enorme patrimoni arquitectònic gens immotivat. Cada edifici s'articula segons la seua funció particular i, alhora, s'integra en un conjunt planificat que constitueix una plaça activa i oberta, una màquina d'ensenyar i investigar.
El campus de la Universitat de València està absolutament imbricat en la ciutat i en la seua història. Ha sigut part fonamental i testimoni actiu en la consecució de conquestes socials a través de descobriments científics, polítiques d'igualtat o vagues estudiantils amb les seues conseqüents càrregues policials a les facultats. També la cura i conservació del seu patrimoni i el seu arxiu documental formen part d'una història compartida amb l’urbs. Però la Universitat també ha sigut essencial en la construcció de la ciutat, en la seua planificació urbana i en la introducció de nous estils arquitectònics. El campus de Blasco Ibáñez seria un bon exemple del seu important paper en el desenvolupament de la ciutat. Igualment, s'ha procurat que hagen anat en paral·lel la funció i la forma de l'arquitectura universitària, que són un reflex de la transmissió de cultura o de la solidesa de la institució. Bons exemples d'això són la verticalitat com a acumulació de coneixement a la Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians, de Giorgio Grassi, les formes robustes i monumentals de l'edifici del Rectorat, de Mariano Peset Aleixandre, o el racionalisme aerodinàmic del Col·legi Major Lluís Vives, de Francisco Javier Goerlich.
De cada edifici del campus emana una imatge amb la qual la pintura interactua representant idees i realitats pròpies. La mirada del pintor recorre l'arquitectura, des de l'exterior a l'interior, combina una multiplicitat de punts de vista sobre un mateix espai i fusiona diferents temps en capes superposades de significat. Introduint aquesta dimensió temporal, la pintura es mostra com una màquina de pensar idònia per a generar una imatge de l'arquitectura que se situe més enllà del registre d'un instant concret, una imatge que tinga en consideració la història de l'edifici i els fets socials, científics o culturals que s’hi relacionen.
En Campus la pintura serà un laboratori d'idees on elaborarem visions particulars de l'arquitectura universitària, caixa o continent necessari per a poder impartir la docència, investigar, arxivar i transmetre coneixements. La caixa entesa com a referent conceptual i arquitectònic, i les visions i mons pictòrics que genere, serà una de les línies de treball per on transitarà el projecte Campus. Els artistes seleccionats oferiran una diversitat de mons interrelacionats entre arquitectura i pintura ajudats per una intensiva tasca de cerca d'imatges d'arxiu, de plànols i d’obres artístiques del patrimoni de la mateixa Universitat amb els quals es pot establir un diàleg profitós.
Artistes participants:
Lorena Amorós
Dis Berlin
Juan Cuéllar
Paco De la Torre
Carlos García-Alix
Elena Goñi
Jorge Tarazona
Joël Mestre
Roberto Mollá
Pamen Pereira
Paco Pomet
Señor Cifrián
Teresa Tomás
Nelo Vinuesa
Visites concertades per a grups:
96 3531076
