Llicenciat en Dret per la Universitat de València (UV) i premi extraordinari de llicenciatura (1993), doctor en Dret per la mateixa Universitat i premi extraordinari de doctorat (2000), ha exercit la docència i la investigació des de 1993 en la UV, des de 2002 fins hui com a professor titular d'Universitat del Departament de Dret penal i així mateix com a investigador en l'Institut Universitari d'investigació en Criminologia i Ciències penals de la UV.

La seua activitat investigadora, reconeguda amb la concessió de 3 sexennis d'investigació per la CNEAI, s'ha desenvolupat en el marc de nombrosos projectes d'investigació competitius, alguns d'ells de caràcter internacional (en col·laboració amb el Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Strafrecht i el Ministeri de Justícia alemany, o amb la Universitat d'Atenes en el marc d'un projecte de la Unió Europea). Des de 2017 a 2020 va ser investigador principal d'un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació sobre “Justícia penal preventiva i tutela de l'ordre públic” (DER2016-77947-R) en el qual van intervindre 25 investigadors de diverses universitats nacionals i estrangeres (http://www.uv.es/instituto-criminologia-ciencias-penales/es/investigacion/projectes-investigacio/vigentes-1285968353051/ProjecteInves.html?id=1286000492470). Des de 2015 dirigeix un grup d'investigació de la UV sobre Dret penal de la perillositat (GIUV2015-261). Altres de les seues línies d'investigació són: expansió de la punició de la preparació delictiva com a manifestació de la revitalització del Dret penal d'autor, delictes de terrorisme i drets fonamentals, criminalització de la protesta social, limitació temporal de les mesures de seguretat, delictes contra la seguretat viària, el paper de la víctima en el sistema de justícia penal.

Els resultats de la seua investigació han sigut difosos a través de seminaris i ponències en diverses universitats i centres d'investigació nacionals i internacionals i s'han plasmat en nombroses publicacions en revistes especialitzades, espanyoles i estrangeres, i en diversos llibres, com a autor, coautor i director, en editorials de reconegut prestigi en l'àmbit jurídic.

Ha realitzat estades d'investigació en Harvard University, Albert-Ludwigs-Universität, Università di Modena, Max-Planck-Institut f. Strafrecht, Columbia University, Nova York University, Oxford University.

Durant els cursos judicials 2004-2005 i 2005-2006 va exercir com a Magistrat suplent en l'Audiència Provincial de València.

[Biografia, versió en valencià]

Jorge Correcher Mira es Profesor Ayudante Doctor en el Departamento de Derecho penal de la Universitat de València y Profesor Colaborador de la Universitat Oberta de Catalunya. En su formación docente e investigadora, así como en su participación en el Instituto de Criminología y Ciencias penales de la Universitat de València, sus líneas principales de investigación giran en torno al estudio de los principios penales en relación con las modernas tendencias político-criminales, así como su afectación en la protección de los derechos y libertades de los ciudadanos.

La monografía Principio de legalidad penal: ley formal vs. law in action (publicada en Tirant lo Blanch, 2018) es una versión revisada de su tesis doctoral, dirigida por los Prof. Dres. Joan Carles Carbonell Mateu y Antoni Llabrés Fuster, la cual recibió la calificación de Sobresaliente Cum Laude y mención internacional en el título de doctor. Para ello, ha realizado una serie de estancias de investigación y formación en diferentes instituciones y universidades europeas como el Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Strafrecht (Freiburg im Breisgau) o la Facultad de Derecho de la University of Cambridge.

En la actualidad, su principal línea de investigación son los límites a la libertad de expresión en el ámbito penal. Concretamente, se centra en el estudio de la nueva cultura de la vigilancia propia de la revolución digital, especialmente en lo relativo a las redes sociales como espacio de control social. En este sentido, puede destacarse la incidencia de este escenario en la sobrecriminalización de los delitos de opinión. como por ejemplo respecto del delito de enaltecimiento del terrorismo y humillación a las víctimas.