Llicenciat en Dret per la Universitat de València (UV) i premi extraordinari de llicenciatura (1993), doctor en Dret per la mateixa Universitat i premi extraordinari de doctorat (2000), ha exercit la docència i la investigació des de 1993 en la UV, des de 2002 fins hui com a professor titular d'Universitat del Departament de Dret penal i així mateix com a investigador en l'Institut Universitari d'investigació en Criminologia i Ciències penals de la UV.

La seua activitat investigadora, reconeguda amb la concessió de 3 sexennis d'investigació per la CNEAI, s'ha desenvolupat en el marc de nombrosos projectes d'investigació competitius, alguns d'ells de caràcter internacional (en col·laboració amb el Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Strafrecht i el Ministeri de Justícia alemany, o amb la Universitat d'Atenes en el marc d'un projecte de la Unió Europea). Des de 2017 a 2020 va ser investigador principal d'un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació sobre “Justícia penal preventiva i tutela de l'ordre públic” (DER2016-77947-R) en el qual van intervindre 25 investigadors de diverses universitats nacionals i estrangeres (http://www.uv.es/instituto-criminologia-ciencias-penales/es/investigacion/projectes-investigacio/vigentes-1285968353051/ProjecteInves.html?id=1286000492470). Des de 2015 dirigeix un grup d'investigació de la UV sobre Dret penal de la perillositat (GIUV2015-261). Altres de les seues línies d'investigació són: expansió de la punició de la preparació delictiva com a manifestació de la revitalització del Dret penal d'autor, delictes de terrorisme i drets fonamentals, criminalització de la protesta social, limitació temporal de les mesures de seguretat, delictes contra la seguretat viària, el paper de la víctima en el sistema de justícia penal.

Els resultats de la seua investigació han sigut difosos a través de seminaris i ponències en múltiples universitats i centres d'investigació nacionals i internacionals i s'han plasmat en nombroses publicacions en revistes especialitzades, espanyoles i estrangeres, i en diversos llibres, com a autor, coautor i director, en editorials de reconegut prestigi en l'àmbit jurídic.

Ha realitzat estades d'investigació en Harvard University, Albert-Ludwigs-Universität, Università di Modena, Max-Planck-Institut f. Strafrecht, Columbia University, Nova York University, Oxford University.

Durant els cursos judicials 2004-2005 i 2005-2006 va exercir com a Magistrat suplent en l'Audiència Provincial de València.

[Biografia, versió en valencià]

Jorge Correcher Mira es Profesor Ayudante Doctor en el Departamento de Derecho penal de la Universitat de València y Profesor Colaborador de la Universitat Oberta de Catalunya. En su formación docente e investigadora, así como en su participación en el Instituto de Criminología y Ciencias penales de la Universitat de València, sus líneas principales de investigación giran en torno al estudio de los principios penales en relación con las modernas tendencias político-criminales, así como su afectación en la protección de los derechos y libertades de los ciudadanos.

La monografía Principio de legalidad penal: ley formal vs. law in action (publicada en Tirant lo Blanch, 2018) es una versión revisada de su tesis doctoral, dirigida por los Prof. Dres. Joan Carles Carbonell Mateu y Antoni Llabrés Fuster, la cual recibió la calificación de Sobresaliente Cum Laude y mención internacional en el título de doctor. Para ello, ha realizado una serie de estancias de investigación y formación en diferentes instituciones y universidades europeas como el Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Strafrecht (Freiburg im Breisgau) o la Facultad de Derecho de la University of Cambridge.

En la actualidad, su principal línea de investigación son los límites a la libertad de expresión en el ámbito penal. Concretamente, se centra en el estudio de la nueva cultura de la vigilancia propia de la revolución digital, especialmente en lo relativo a las redes sociales como espacio de control social. En este sentido, puede destacarse la incidencia de este escenario en la sobrecriminalización de los delitos de opinión. como por ejemplo respecto del delito de enaltecimiento del terrorismo y humillación a las víctimas.

Lucía Martínez Garay és Llicenciada en Dret (1997) i en Criminologia (2006) per la Universitat de València, i Doctora en Dret per la mateixa Universitat (2004) amb Premi Extraordinari. Va treballar com a investigadora postdoctoral a la Universitat Jaume I de Castelló i com a professora ajudant en la Universitat d'Alacant, i és des de 2008 Professora Titular en el Departament de Dret Penal de la Universitat de València.  

Té reconeguts tres trams d'investigació (sexennis) i quatre trams de docència (quinquennis).

Impartix o ha impartit classes en diverses titulacions (Grau en Dret, Grau en Criminologia, Dobles Graus en ADE-Dret i en Dret-Criminologia), així com en diversos Masters de la Universitat de València  (Màster en Dret de l'Empresa: Assessoria Mercantil Laboral i Fiscal; Màster en Criminologia i Seguretat; Màster en Garanties Penals i Delictes Socioeconòmics). També en diversos títols propis de la Universitat de València i en el màster en Dret Penal de la Universidad Autónoma de Madrid.

Ha realitzat estades d'investigació pre- i postdoctorals en les Universitats de Freiburg (Alemanya, 1998-99), Columbia (Nova York, 2002), en el Max-Planck Institut für ausländisches und internationales Strafrecht de Freiburg (Alemanya, 2001, 2013, 2015), i en la Humboldt-Universität zu Berlin (2024).

Dirigix des de 2018 el Grup d'Investigació “Tendències actuals en el Dret penal i la Criminologia: Prevenció i garanties penals”. Ha sigut membre de 15 projectes d'investigació i ha dirigit o codirigit dos d'ells.

Va realitzar la tesi doctoral sobre la imputabilitat i culpabilitat penals, matèria en la qual ha continuat treballant, publicant dos monografies (Consumo de drogas y responsabilidad penal: el consumo de drogas como causa de exención o de atenuación de la responsabilidad penal en derecho comparado, Editorial Jurídica Continental, 2005, i La imputabilidad penal: concepto, fundamento, naturaleza jurídica i elementos, Tirant lo Blanch, 2005), diversos articles i capítols de llibre (com el Memento Experto Penal en les seues successives edicions), i amb participacions i conferències en seminaris i congressos. Ha format part de la comissió del Grup d'Estudis de Política Criminal que ha elaborat una Propuesta alternativa de regulació de les conseqüències jurídiques aplicables a les persones que cometen delictes patint algun trastorn mental o discapacitat intel·lectual (2023).

Ha estudiat també els delictes de pertinença a organitzacions criminals i a organitzacions terroristes i la seua compatibilitat amb els drets fonamentals, publicant en coautoria amb Javier Mira Benavent una monografia sobre les limitacions que els processos seguits a Espanya per delictes relacionats amb el terrorisme d'ETA han tingut sobre el dret fonamental de reunió i manifestació (Audiència Nacional y prohibición penal de reuniones y manifestaciones, Tirant lo Blanch, 2011), a més de diversos articles relacionats amb el tema.

Més recentment la seua investigació s'ha centrat en els pronòstics de reincidència, tant els realitzats amb procediments purament algorítmics com els de judici clínic estructurat, així com la progressiva introducció de sistemes d'intel·ligència artificial en este àmbit i en la justícia penal, analitzant tant els seus avantatges com els riscos que comporten per a diverses garanties penals. Resultats d'aquesta línia d'investigació han sigut, a més de la publicació de diversos articles i capítols de llibre, la col·laboració amb organismes internacionals com el GREVIO  (Grup del Consell d'Europa per a la lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica, 2019) o Amnistia Internacional (2021, 2022), així com la coordinació de l'Informe Three predictive policing approaches in Spain: Viogén, RisCanvi and VeriPol: Assessment from a human rights perspective (2024).

En l'actualitat treballa també sobre les obligacions positives de tutela penal derivades dels drets fonamentals, i les transformacions que comporten per a les garanties penals i per al rol tradicional del principi de proporcionalitat.

Es por trobar un llistat de les seues publicacions en els seus perfils de Dialnet, ORCID, Google Scholar o Academia.