Llicenciat en Físiques, doctorat per la Universitat de Göttingen (Alemanya) en 2008. Posicions postdoctorals a Alemanya i Portugal en els anys posteriors. Des de 2010, part del IPL a la Universitat de València.

Professor associat de la UV des de 2021 en el Departament d'Enginyeria Electrònica de la ETSE.

Activitat investigadora principal en l'àrea d'instrumentació aeroespacial, en definició i anàlisi científica de dades, i simulacions de desenvolupament i actuació d'instruments d'observació. Participació des de 2010 en múltiples projectes d'investigació, fonamentalment en les missions internacionals SUNRISE, Solar Orbiter i VIGIL.

Enginyer d’investigació a l’Institut de Física Corpuscular de València. Va obtindre el doctorat en Física per la Universitat de València l’any 2021, el màster en Informàtica en 2006 per la Universitat Jaume I, el màster en Electrònica en 2009 per la Universitat de València i el màster en Disseny de Sistemes Electrònics en 2012 per la Universitat Politècnica de València. Els seus interessos d’investigació se centren en l’electrònica digital, la sincronització i els sistemes d’adquisició i lectura de dades. És autor de diverses publicacions en l’àmbit de l’electrònica.

Gustau Camps-Valls (born in 1972 in València) is a Physicist and Full Professor in Electrical Engineering at the Universitat de València, Spain, where lectures on machine learning, remote sensing, and signal processing. He is the Head of the Image and Signal Processing (ISP) group, an interdisciplinary group of 50 researchers working at the intersection of AI for Earth and Climate sciences.

Prof. Camps-Valls published over 200+ peer-reviewed international journal papers, 300+ international conference papers, 25 book chapters, and 6 international books on remote sensing, image processing, and machine learning. He has an h-index of 95 with 43000+ citations in Google Scholar. He was listed as a Highly Cited Researcher in 2011, 2019-2023 (1% top-cited researcher in the area of Geosciences), and currently has 13 «Highly Cited Papers» and 1 «Hot Paper» Thomson Reuters ScienceWatch identified his activities as a Fast Moving Front research (2011) and the most-cited paper in the area of Engineering in 2011, received the Google Classic paper award (2019), and Stanford Metrics includes him in the top 2% most cited researchers of 2017-2020. He publishes in both technical and scientific journals, from IEEE and PLOS One to Nature, Nature Communications, Science Advances, and PNAS.

He has been Program Committee member of international conferences (IEEE, SPIE, EGU, AGU), and Technical Program Chair at IEEE IGARSS 2018 (2400+ attendees). He served in technical committees of the IEEE GRSS & IEEE SPS, as Associate Editor of 5 top IEEE journals, and in the prestigious IEEE Distinguished Lecturer program of the GRSS (2017-2019) to promote «AI in Earth sciences» globally. He has given 100+ talks, was a keynote speaker at 20+ conferences, and (co)advised 20+ PhD theses.

He coordinated/participated in 60+ research projects involving industry and academia at national and European levels. He assisted the aerospace industry in Advisory Boards; he is a Fellow Consultant of the ESA PhiLab (2019) and a member of the EUMETSAT MTG-IRS Science Team. He is committed to open source/access in Science and is a habitual panel evaluator for H2020 (ERC, FET), NSF, China, and Swiss Science Foundations.

He coordinates the ‘Machine Learning for Earth and Climate Sciences' research program of ELLIS, the top network of excellence on AI in Europe. He was elevated to IEEE Fellow member (2018) in two Societies (Geosciences and Signal Processing) and to ELLIS Fellow (2019). Prof. Camps-Valls is the only researcher receiving two European Research Council (ERC) grants in two different areas: an ERC Consolidator (2015, Computer Science) and ERC Synergy (2019, Physical Sciences) grants to advance AI for Earth and Climate Sciences.

Juan Bautista Ejea Martí, llicenciat en Ciències Físiques, especialitat Electricitat, Electrònica i Informàtica (1993) i Doctor Enginyer en Electrònica (2000) per la Universitat de València. Actualment treballa com a Professor Titular d'Universitat (2002) adscrit al Departament d'Enginyeria Electrònica (DIE) de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la Universitat de València. És membre del grup d'Investigació “Laboratori d'Electrònica Industrial i Instrumentació” (LEII) dins del DIE. Les seues línies d'investigació se centren en l'aplicació de l'electrònica de potència en l'àmbit aeroespacial. Ha col·laborat en multitud de projectes d'empresa que han contribuït a afermar les relacions amb diverses empreses del sector de l'electrònica de potència, així com en projectes del Pla Nacional i de la Generalitat Valenciana. Ha participat activament en gestió havent sigut secretari del Dpt. d'Enginyeria Electrònica de novembre de 2008 a novembre de 2011, secretari de l’Escola Tècnica Superior d’*Enginyeria de la UV-EG (ETSE-UV) entre març de 2015 i març de 2018 i coordinador del Grau en Enginyeria Industrial entre juny de 2018 i juny de 2021.

Actualmente soy Profesor Titular de Universidad adscrito al Dpto. de Ingeniería Electrónica en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de la Universitat de València donde he desarrollado mi actividad docente e investigadora desde el curso académico 1993/94. Tengo concedidos 5 quinquenios docentes y 5 tramos de investigación (sexenios) de los cuales uno es de transferencia.
En 1986 entré a formar parte del departamento de Investigación y Desarrollo de la empresa GH Electrotermia S.A. de reconocido prestigio internacional como fabricante de equipos industriales para aplicaciones de calentamiento por inducción. En este departamento ocupé el cargo de subdirector desde el año 1990 al año 2000 participando en multitud de proyectos como investigador principal, realizando publicaciones en revistas y congresos, redactando patentes de invención, participando en un gran número de cursos profesionales y manteniendo un estrecho contacto con la universidad que culminó al integrarme a su actividad docente e investigadora siendo profesor asociado desde 1993.
Al finalizar mi etapa como investigador en la empresa privada, siendo ya doctor ingeniero, continué mi actividad universitaria a tiempo completo como profesor ayudante en el año 2000 alcanzando dos años después la titularidad. En este periodo fui responsable de organizar la docencia de varias asignaturas y participé a la vez en múltiples proyectos con empresas, tanto como colaborador como investigador principal algunos de ellos incluidos en el Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación.
He publicado 72 artículos en publicaciones científicas indexadas 57 de ellas de acuerdo con un índice de calidad relativo, 141 ponencias de congreso y 3 libros de investigación. He participado como IP de proyectos de gran duración acumulada (23,5 años en proyectos subvencionados en convocatorias competitivas) con gran número de investigadores a su cargo (media superior a 7 investigadores por proyecto) y una gran cuantía de fondos captados (2.853.297 euros de financiación en convocatorias competitivas). He sido IP en 17 proyectos de convocatorias nacionales con una duración total aproximada de 17 años y una captación de fondos de 2.596.372 euros, y 6 proyectos de convocatorias de la Generalitat Valenciana con una duración total de 6,5 años y una captación de fondos de 256.925 euros. He participado como investigador colaborador en 17 proyectos con financiación europea y 32 proyectos nacionales y de la Generalitat Valenciana.
También he realizado un total de 58 proyectos y contratos de I+D+i no competitivos, 29 de ellos como IP.
He dirigido o codirigido 3 tesis doctorales con mención “doctorado industrial” y dirigido un total de 62 trabajos fin de estudios, de los cuales 2 son TFM y 19 son PFC de titulación de nivel 7 MECU (segundo ciclo universitario equivalentes a master). He tutorizado a 282 alumnos en diferentes programas de prácticas externas más de 110 empresas cuya duración total asciende a 126.089 horas. También he dirigido 4 trabajos de tesis doctoral en empresa durante mi estancia en la GH Electrotermia S.A.
La transferencia al sector productivo se ha mantenido en paralelo con la redacción de 12 patentes de invención, 4 de protección nacional, 6 europeas, y 2 del Tratado de Cooperación de Patentes, habiendo participado en 60 contratos de I+D+i al amparo del artículo 83 de los cuales en 29 he actuado como IP. Actualmente soy miembro fundador y accionista de la empresa tecnológica SiCtech Induction creada como spin-off en 2017 sita en el Parc Cientific de la Universidad de Valencia cuya actividad es el diseño, fabricación y comercialización de inversores de alta frecuencia para calentamiento por inducción y también realiza trabajos de asesoría tecnológica, diseño y ensayos de productos de terceras empresas. En su todavía corta existencia, la empresa ha conseguido importantes logros tecnológicos y comerciales.
Mi experiencia docente universitaria abarca 31 cursos académicos en 8 titulaciones y 30 asignaturas con un total de 5.773 horas impartidas con evaluaciones positivas en toda mi actividad docente acreditada por el programa de calidad docente Docentia con 2 periodos evaluados entre 2011 y 2021 con una calificación de EXCELENTE en ambos.
He ocupado diversos cargos unipersonales de responsabilidad estatutarios en la universidad durante más de 8 años, he sido miembro de la CEPE de GIEI, he sido miembro de la CAT de GIEI mientras se obtuvo el sello EUR-ACE y he participado en diversas comisiones del departamento DIE siendo miembro de su junta permanente. Actualmente soy director de grupo de investigación LEII formado por 13 investigadores. En mi actividad profesional he realizado funciones de gestión y administración de grupos de investigación como subdirector del departamento de I+D+i compuesto por 10 investigadores participando como IP en numerosos desarrollos industriales y proyectos competitivos subvencionados.

Llicenciat en ciències Físiques i Dr. Enginyer en Electrònica.

Professor ajudant de 1994 a 2002, des de 2002 fins a l'actualitat Professor Titular d'Universitat. La meua investigació se centra en l'electrònica de potència per a fonts d'alimentació embarcades en satèl·lits.

Entre més de 15 participacions en projectes destacaria les contribucions a l'instrument *PHI del satèl·lit Solar Orbiter, IMAX i VIGIL.

Rafael García Gil és llicenciat en Ciències Físiques, especialitat Electricitat, Electrònica i Informàtica (1993), Enginyer en Electrònica (1995) i Doctor Enginyer en Electrònica (2002) per la Universitat de València (UV). Ha treballat com a enginyer en empresa privada del sector aeroespacial (1996-1998) i ha realitzat una estada de recerca de 2 anys (2000-2002) al CERN (Suïssa), a través d'una beca FPI del Ministeri d'Educació – Espanya. Actualment (2009) ocupa la plaça de Professor Titular d'Universitat en l'àrea de Tecnologia Electrònica adscrita al Departament d'Enginyeria Electrònica (DIE) d'aquesta universitat. En aquesta institució ha impartit docència des de 1998 en diferents assignatures tant de caràcter troncal, obligatori i optatiu, estant en l' actualitat la seua docència centrada en l' àmbit de les energies renovables i el seu condicionament.

És membre del grup de Recerca "Laboratori d'Electrònica Industrial i Instrumentació" (LEII) dins del DIE. La seua recerca s' ha centrat en els convertidors de potència de quatre quadrants amb aïllament galvànic a alta freqüència, els inversors de potència per a injecció a xarxa, el processament de senyals analògics i, en l' actualitat, la caracterització de sensors i la instrumentació electrònica. Com a resum de la seua producció científica, cal destacar que és autor de més de 40 publicacions en revistes internacionals, de les quals més de 35 estan indexades amb índex d'impacte en el JCR(ISI). A més, és autor de més de 80 articles en congressos nacionals i internacionals. Ha participat en diversos projectes de recerca amb finançament públic i contractes de recerca amb empresa, a més de projectes d' innovació educativa finançats.

Posseeix 5 quinquennis docents i 4 trams reconeguts d' activitat investigadora. Ha participat activament en tasques de gestió acadèmica, havent sigut Secretari de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la UV (ETSE-UV) entre març de 2018 i març de 2021.

Prof. Dr. Luis Gómez-Chova is Full Professor at the Department of Electronics Engineering, University of Valencia, Spain, and Senior Researcher with the Image and Signal Processing Group at the Imaging Processing Laboratory (IPL). He received the B.Sc. (with first-class honors), M.Sc., and Ph.D. (summa cum laude) degrees in electronic engineering from the University of Valencia, Spain, in 2000, 2002 and 2008, respectively. He was the recipient of the National Award for Electronic Engineering by the Spanish Ministry of Education. He has completed different doctoral and postdoctoral stays at prestigious research centers (ESA, DLR, DTU).

He is a senior researcher of the Image and Signal Processing (ISP, isp.uv.es) group at the Image Processing Laboratory (IPL), where his research focuses on machine learning and image processing, particularly in the application domains of remote sensing data analysis and multispectral image processing. He conducts and supervises research on these topics within the framework of many national and international projects. He has been involved in many national projects with public funds, many international projects funded by the European Space Agency (ESA), and by the EU. In particular, he has leaded the development of the cloud detection algorithms for PROBA/CHRIS, ENVISAT MERIS & AATSR, Proba-V, SPOT-VGT, Landsat-8/9, and Sentinel-2, instruments in the frame of several projects. He was the recipient of the Google Earth Engine Award 2015, which was used to fund the 'Cloud detection in the Cloud' project. He is member of the ESA Proba-V Quality Working Group and he has developed the operational cloud detection algorithms implemented in the SPOT-VGT archive reprocessing and Proba-V ground segment.

He is the author (or coauthor) of more than 75 international journal papers (JCR), more than 160 international conference papers, and several international book chapters. He holds a Hirsch's h index h=50 (Google Scholar). He is referee of many international journals and conferences such as IEEE Trans. on Geoscience and Remote Sensing, International Journal of Remote Sensing, Pattern Analysis & Applications, Computers & Geo-sciences, etc.

Visit http://www.uv.es/chovago and http://isp.uv.es for more information.

[Biografia, versió en valencià]

Alejandro José Laguna Sanz és doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de València i professor ajudant doctor a l'ETSE de la Universitat de València. La seua formació pre-doctoral es va centrar en el modelat, la identificació i el control de sistemes dinàmics i biològics, amb èmfasi en Enginyeria Biomèdica, especialitzant-se en l'anàlisi de la incertesa i la variabilitat intra-pacient mitjançant dades de monitorització contínua. Esta experiència el va consolidar també com a investigador internacional mitjançant contractes i projectes en centres com Harvard University, Universitat de California Santa Barbara i el CIBER, on va aplicar la seua experiència per a desenvolupar sistemes de predicció i control (per exemple, pàncrees artificial, algoritmes de dosificació de glucagó). El seu rol actual a l'ETSE és el d'un expert en Enginyeria Biomèdica i Anàlisi Computacional amb una sòlida progressió investigadora, reconeguda amb dos Sexennis d'Investigació per l'ANECA.

Valero Laparra Pérez-Muelas és Professor Titular al Departament d'Enginyeria Electrònica de la Universitat de València (UV). És investigador al Laboratori de Processament d'Imatges (IPL) i forma part del grup de Processament d'Imatges i Senyals (ISP).

Es va doctorar en Informàtica per la Universitat de València l'any 2011. La seua carrera inclou estades d'investigació en institucions internacionals com la Universitat de Tübingen (Alemanya) i la Universitat de Nova York (EUA). La seua recerca es centra en el desenvolupament de mètodes d'aprenentatge automàtic (machine learning) i processament d'imatges, amb un èmfasi especial en l'estadística, la ciència de la visió i aplicacions per a l'observació de la Terra.

Jesús López té un doctorat en Tecnologies de la Informació, Comunicacions i Computació per la Universitat de València. Treballa com a professor adjunt a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la mateixa universitat. Es va graduar en Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions per la Universitat de València el 2010. Li va ser atorgat el Premi Extraordinari de Fi de Grau per l'expedient acadèmic més destacat per l'Associació Oficial d'Enginyers de Telecomunicacions de la Comunitat Valenciana. Va obtenir un màster en Enginyeria de Telecomunicacions el 2018 i el doctorat el 2022.

El Dr. López va treballar inicialment en diversos projectes d'enginyeria relacionats amb les comunicacions en els àmbits de la sanitat, la indústria i l'arquitectura. Durant aquesta etapa, va desenvolupar infraestructures de comunicacions personalitzades i va implementar protocols i sistemes de telemedicina en l'àmbit de l'atenció primerenca de les afeccions cardíaques. Posteriorment, va continuar la seva carrera professional al  Instituto de Robótica i Tecnologías de la Información i la Comunicación  (IRTIC), dins del grup Laboratorio de Simulación y Modelado (LSyM) i del grup de Processament de Senyals i Tecnologia Acústica (SPAT), del qual encara és membre avui dia. Durant aquesta etapa, va centrar el seu treball professional en el desenvolupament de la física de simuladors avançats, protocols de comunicació per a sistemes col·laboratius i sistemes d'adquisició, processament i reproducció d'àudio espacialitzat.

El seu desenvolupament acadèmic i professional el va portar a obtenir una beca en forma de Contracte de Formació Doctoral (anteriorment FPI), mitjançant la qual va desenvolupar la seva tesi doctoral, centrada en el monitoratge i la caracterització acústica dels paisatges sonors amb tecnologia IoT, utilitzant l'aprenentatge profund. Els seus estudis en el camp de la parametrització acústica i el processament de senyals relacionat li han permès desenvolupar la seva recerca centrada en el manteniment predictiu mitjançant múltiples sensors, especialment sensors acústics de baixa potència en dispositius IoT orientats a la Indústria 5.0.

Actualment és professor adjunt al Departament d'Enginyeria Electrònica, dins del grup de Disseny de Sistemes Digitals i Comunicacions (DSDC) i col·labora també amb el grup de Processament de Senyals i Tecnologia Acústica (SPAT) de la Universitat de València.

Els seus interessos de recerca estan relacionats amb l'IoT, el manteniment predictiu, la indústria 5.0, la intel·ligència artificial, el processament de senyals, la tecnologia aplicada a la medicina i les comunicacions.

Ha participat en nombrosos projectes amb finançament europeu i nacional. També duu a terme diverses activitats de transferència, consultoria i recerca amb diferents empreses en les àrees esmentades, difonent els resultats de la recerca a través de notes de premsa, presentacions en congressos i la publicació d'articles científics en revistes indexades.

José Rafael Magdalena Benedito (Llic. Físiques 1991, Dr. Físiques 2000) és doctor en Ciències Físiques per la Universitat de València. Professor de la Universitat de València des de 1994, actualment és professor titular en el departament d'Enginyeria Electrònica, adscrit a l'Escola Superior d'Enginyeria de la Universitat de València. Imparteix docència en Ciències Físiques, Enginyeria de Telecomunicacions i en tres màsters universitaris. Va ser becari en el AIDO (Parc Tecnològic, 1992), responsable de Física Mèdica en Dextromédica (1993), desenvolupador web en la Fundació Universitat Empresa de València (1996-1997) i professor associat en el departament de Sistemes Informàtics i Computació de la Universitat Politècnica de València (1998). Ha sigut Director del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UV, membre del Claustre, del Consell de Govern i de la Comissió Econòmica de la UV. A més, ha sigut soci fundador de tres empreses de tall tecnològic, i alcalde de la localitat castellonenca de Segorbe.

La seua labor investigadora es va iniciar en enginyeria biomèdica i telemedicina, i des de 2003 està realitzant la seua investigació en l'àrea de Machine Learning. Té 43 publicacions internacionals, 97 comunicacions a congressos i 23 llibres i capítols de llibre. Així mateix ha sigut investigador principal en quatre projectes i ha participat com a investigador en 30 projectes europeus i nacionals. Ha sigut membre de IEEE i de INNS (International Neural Network Society). Les seues àrees d'interés són visualització avançada de dades, problemes d'optimització i aprenentatge màquina quàntic.

Prof. José D. Martín-Guerrero és llicenciat en Física Teórica (1997), Enginyer en Electrònica (1999) i va dur a terme el seu doctorat en mètodes d'Aprenentatge Automàtic (2004). Actualment és Catedràtic d'Universitat en el Departament d'Enginyeria Electrònica de la Universitat de València. La seua recerca està centrada en mètodes teòrics d'Aprenentatge Automàtic basats en Física, i la seua aplicació a problemes de diferents camps, especialment la Física, amb especial èmfasi en la Computació Quàntica. És co-president i membre fundador de la Medical Data Analysis Task Force (Data Mining Technical Committee, IEEE Computational Intelligence Society). També és membre fundador de la Task Force on Explainable Machine Learning d'este mateix comité i de la Task Force on Randomization-Based Neural Networks and Learning Systems (Neural Networks Technical Committee, IEEE Computational Intelligence Society). Ha organitzat més de 30 sessions especials i workshops en els congresos més importants del seu camp d'investigació.

Marcelino Martinez-Sober se licenció y doctoró en Físicas, por la Universitat de Valencia, en 1992 y 2000 respectivamente. Actualmente es catedrático de Universidad en el departamento de Ingeniería Electrónica de ETSE-UV de la Universidad de Valencia, donde imparte docencia relacionada con el Análisis de Datos, en el Master Oficial en Ciencia de Datos y en el Grado en Ciencia de Datos, del que es su coordinador. Su actividad investigadora la realiza en grupo IDAL http://idal.uv.es. Ha participado más de 25 proyectos con financiación pública y más de 40 contratos de transferencia de investigación al sector productivo en diversas áreas como control industrial, procesado digital en tiempo real, minería de datos, detección de anomalías, etc. Sus áreas de interés incluyen el procesado digital de señales, y el análisis exploratorio de datos, como primera etapa en la extracción de conocimiento de un conjunto de datos, detección de anomalías, que se han reflejado en múltiples publicaciones en revistas especializadas y comunicaciones a congresos.

Fernando Mateo es va titular com a Enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de València (UPV), Espanya, en 2005, i va obtindre el títol de Doctor en Enginyeria Elèctrica per la mateixa universitat en 2012. Les seues línies d’investigació inclouen la selecció de característiques, els algorismes d’aprenentatge automàtic, l’aprenentatge profund, la detecció d’anomalies i la visualització de dades. Ha desenvolupat la seua activitat investigadora en el camp dels algorismes d’aprenentatge aplicats a problemes multidisciplinaris en àmbits com la indústria, la medicina, la microbiologia, la ciberseguretat i la bioenginyeria. Actualment és Professor Titular al Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat de València (UV), membre del grup de recerca Intelligent Data Analysis Laboratory (IDAL) i Coordinador del Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació (GIET). Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques, capítols de llibre i contribucions a congressos internacionals.

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Valencia en 1993 i Enginyer en Electrònica en 1995 en la mateixa Universitat. En 2003 obté el títol de doctor en Enginyeria Electrònica.

Investiga en processat del senyal i estudi de models de predicció estadístics aplicats al àrea de teledetecció.

Jorge Parra és Professor Ajudant Doctor (2025) al Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat de València (UV). Va obtenir el Doctorat (2022, premi extraordinari), el Màster (2020) i el Grau (2016) en Enginyeria de Telecomunicació a la Universitat Politècnica de València (UPV). Des de 2016 treballa en el disseny, simulació i caracterització de dispositius fotònics integrats combinats amb materials funcionals. Les seues línies de recerca inclouen materials amb propietats optoelectròniques no convencionals, dispositius electrònics i òptics de nova generació amb funcionalitats avançades com els memdispositius (dispositius amb resposta en memòria) i els dispositius neuromimètics, així com paradigmes disruptius de comunicació i computació (p. ex., computació neuromòrfica), entre altres. La seua tasca ha sigut reconeguda amb diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional al Millor Expedient Acadèmic de l’Associació Espanyola d’Enginyers de Telecomunicació (2021) i el Premi Nacional AtlanTTic a la millor tesi doctoral en tecnologies de telecomunicació de la Universitat de Vigo (2024).

Joaquín Pérez és professor titular del Departament d'Enginyeria Electrònica de la Universitat de València, Estudi General, des de 2023. En 2018 es va incorporar a la Universitat de València com a professor associat del Departament d'Informàtica de la Universitat de València, Estudi General i en 2019 es va incorporar al Departament d'Enginyeria electornica como a professor ajudant doctor. Fins a 2019 ha exercit com a professor  tècnic a l'àrea d'informàtica i comunicacions per a la Generalitat Valenciana. A més, col·labora amb institucions i empreses internacionals d'investigació com la Universitat Politècnica de València, Czech Technical University of Prague, Chalmers University, Northumbria University at Newcastle, Anritsu, Ericsson AB entre altres. Va rebre el títol d'Enginyer i Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València, Espanya, en 2004 i 2009, respectivament. Ha participat en diversos projectes d'investigació internacionals, p. ex. OWIN6G, IST-UROOF, ICT-UCELLS, EU COST action IC0802, IC1101 i publicat més de 60 treballs en reconegudes revistes i conferències internacionals. També participa en projectes d'innovació docent i de conscienciació i divulgació científica com GIRLS4STEM, liderat per la UV. Els seus interessos d'investigació inclouen electrònica per a telecomunicacions, fotònica de microones, comunicacions 5G, xarxes de comunicacions heterogènies, òptica quàntica, sistemes segurs sense fils, comunicacions sense fils òptiques, sistemes integrats de fotònica i xarxes d'accés òptic. També està obert per a col·laborar en qualsevol tema d'investigació en el camp de les telecomunicacions,  arquitectura de computadors i comunicacions, física òptica i uns altres.

José Manuel Piqueras Ruiz és Enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial per la Universitat Politècnica de València i Enginyer Tècnic Industrial en Electrònica Industrial per la Universitat de Jaén. Va realitzar el seu Projecte Final de Carrera a la Universitat d'Ulm (Alemanya), en l’àrea de Mesures, Control i Microtecnologia.

Des de 2002 treballa com a professor de Formació Professional en la Generalitat Valenciana, impartint mòduls de la família d’Electricitat i Electrònica i exercint funcions com a Cap del Departament d’Electricitat‑Electrònica. Entre 2019 i 2021 va ser professor visitant al San Antonio ISD (Texas), dins del programa CTE d’Advanced Manufacturing.

Des de 2022 és també professor associat a la Universitat de València, on imparteix docència en àrees com màquines elèctriques, automatització industrial, expressió gràfica i electrònica.

En l’àmbit professional ha treballat com a enginyer en automatització i visió artificial, desenvolupant sistemes d’inspecció automàtica, guiament robòtic i control de qualitat industrial, així com projectes d’instal·lacions elèctriques. Les seues àrees d’interés inclouen l’automatització, els sistemes elèctrics, la visió artificial i la innovació educativa en ensenyances tecnològiques.

He liderat amb èxit el disseny i el desenvolupament de l’electrònica d’adquisició del projecte KM3NeT, exercint com a coordinador del grup d’electrònica de KM3NeT i com a membre del Comitè Tècnic de Direcció des de 2013 fins a 2025.

L’electrònica incorpora 31 canals TDC amb una resolució d’1 ns. Atés que el manteniment no és viable a les profunditats de la mar Mediterrània, es va dur a terme una avaluació exhaustiva, tant teòrica com pràctica, de la fiabilitat de l’electrònica. La sincronització requerida es va aconseguir mitjançant la integració del protocol White Rabbit, que permet una sincronització d’1 ns i una transferència de dades d’1 Gbps sobre fibres òptiques de fins a 100 km de longitud. Fins avui, s’han produït plaques electròniques per a més de 1.200 DOMs, amb 51 línies ja desplegades i prenent dades. A més, he liderat l’actualització de l’electrònica d’adquisició.

El telescopi de neutrins constitueix una de les xarxes de sincronització més complexes i extenses del món.

La meua tesi doctoral va rebre el premi biennal a la millor tesi en Instrumentació, Computació i Desenvolupament Tecnològic atorgat per la Societat Astronòmica Espanyola l’any 2021, i vaig ser distingit amb el Premi Nikola Tesla del COGITI-València al millor assoliment professional l’any 2023.

Vaig estudiar Enginyeria de Telecomunicació i Màster en Enginyeria Biomèdica, a la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València. El meu programa de doctorat va ser sobre Tecnologies de la Salut i el Benestar amb el títol “Identificació no invasiva dels controladors de fibril·lació auricular”. He centrat la meva carrera investigadora en caracterització i tecnologies terapèutiques per a arítmies cardíaques, des de punts de vista experimentals, clínics i computacionals. Durant la meva formació predoctoral, vaig fer una estada de recerca al Center for Arhythmia Research de la Universitat de Michigan sota la direcció del Dr. O. Berenfeld. A la meva formació postdoctoral, vaig realitzar un període de recerca de 12 mesos al Departament Cardiovascular de la Universitat de Stanford, sota la direcció del Dr. S.M. Narayan, i un segon període de recerca de 18 mesos a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, sota la direcció del Dr. F. Atienza. Sóc fundador de dues empreses de base tecnològica: Corify Health Care S.L. i Proteu Tecnologia Aplicada Coop. V. i participe regularment a congressos de cardiologia i enginyeria biomèdica com Heart Rhythm, Computer in Cardiology, ACC, AHA, CASEIB, WIICT, etc.

Premis i beques: Premi a la Millor Trajectòria Acadèmica del Ministeri d'Educació, primer de la meva promoció, Millor Doctorat per la UPV, Becari d'Excel·lència per la Universitat Politècnica de València (1 any), Beca Predoctoral Generalitat Valenciana (3 anys), Beca d'Estada Predoctoral de Recerca (3 mesos), Beca Postdoctoral GVA (2 anys), Eric N. Prystowsky Early Career Researcher Award by the Heart Rhythm Society, Premi Sanitària 2000 Salut de la Comunitat de Madrid, premi HealthStart by Madri+d, finalista del Premi ACC Young Investigator.

Investigador Principal de Projectes de Recerca: Herramientas inteligentes para medicina personalizada y ensayos in-silico en cardiología (iTools4Cardio), PID2023-148702OB-I00; Medicina personalizada para enfermedades cardiovasculares mediante gemelos digitales, Generalitat Valenciana, CIAICO/2024/247; Modelos in-silico para la personalización de terapias de fibrilación auricular, Generalitat Valenciana, GV/2018/103; Persistent atrial fibrillation: substrate targeted strategy (PERSUADE) PCI2024-153442

Es miembro de IFAC (International Federation of Automatic Control) y CEA (Comité Español de Automática). Su investigación está relacionada con arquitecturas de computadores digitales para el procesamiento y cómputo eficiente de datos. Actualmente, su trabajo principal está relacionado con la implementación hardware de algoritmos de inteligencia artificial, especialmente redes neuronales en diferentes tipos: Feed Forward, Spiking, Convolucionales, Deep Neural Networks, etc. Su investigación está orientada a diseño digital y aplicaciones biomédicas e industriales, incluyendo sus sistemas de control y automatización. Posee 4 períodos de actividad investigadora reconocidos por el Estado (sexenios de investigación) y 1 período reconocido de transferencia tecnológica (sexenio de transferencia).

Ha publicado más de 60 artículos de investigación en revistas científicas internacionales, presentado más de 80 trabajos en congresos y colaborado en varios capítulos de libros. Ha realizado estancias sabáticas en Alemania, Finlandia, Argentina, México e India, y ha participado en diferentes proyectos de investigación dentro de consorcios regionales, nacionales y europeos. Ha colaborado con numerosas empresas privadas en proyectos de transferencia tecnológica relacionados con automatización, industria 4.0 e IoT.

Ha supervisado 7 tesis doctorales (dos de ellas en programa internacional dual) y ha participado en la evaluación de proyectos de investigación (España, Francia, México, etc.). También ha formado parte de varios tribunales de tesis doctorales en programas de Doctorado en Ingeniería Electrónica e Informática. Posee una patente y dos registros de propiedad intelectual de software. Ha participado en charlas y seminarios invitados en España, Marruecos, India, Finlandia, Ecuador y Kazajistán.

En cuanto a su actividad docente, ha impartido clases de forma continuada en el Departamento de Ingeniería Electrónica de la Universitat de València desde 1995, en niveles de grado, máster y doctorado, en asignaturas relacionadas con diseño electrónico digital, automatización industrial y adquisición y procesamiento de señales.

Ha supervisado más de 20 Trabajos de Fin de Máster y 90 Trabajos de Fin de Grado. Ha participado en 2 proyectos de innovación docente (uno de ellos como investigador principal) y en múltiples talleres de formación docente, con algunas publicaciones relacionadas con docencia en congresos internacionales.

Fue delegado del Rector para Relaciones Internacionales (7 años), Secretario de Escuela (3 años) y ha participado en múltiples comités de gestión a nivel departamental, de facultad y de universidad

Professor associat del Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat de València. Llicenciat en Ciències Matemàtiques, en Ciències Físiques, i doctor en Enginyeria Electrònica.

La meua tasca universitària se centra en la docència en laboratoris d’Electrònica Digital i d’Electrònica d’Alta Velocitat, combinant la formació pràctica amb una sòlida base teòrica. Les meues línies d’investigació inclouen el disseny i desenvolupament de dispositius electrònics d’adquisició de dades i l’Aprenentatge Automàtic, amb especial interès en les seues aplicacions tecnològiques i educatives.

Així mateix, participe en la docència del Màster Universitari en Professor d’Educació Secundària, àmbit en el qual aporte la meua experiència com a Catedràtic d’Educació Secundària, contribuint a la formació pedagògica i didàctica del futur professorat.

Sóc Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València des del 1990 i Doctor en Enginyeria Electricònica des del 1997.
Vaig accedir al cos de Professors Titulars d’Universitat el 1999 i al de Catedràtics d’Universitat el 2016.

Destacar que vaig gaudir d’una beca de especialització en tecnologies del Ministeri d’Educació i Ciència entre el 1992 i el 1994, durant la qual vaig desenvolupar tasques d’I+D a la secció de acondicionament de potència de l’Agència Espacial Europea, al European Space Technology Centre (ESTEC) als Països Baixos.

Pel que fa a la gestió, he actuat com a secretari de l’ETSE‑UV entre el 2003 i el 2005, i com a subdirector de l’ETSE‑UV entre el 2005 i el 2012. També he estat Delegat de la Rectora per a l’aliança FORTHEM des del 2019 fins a l’actualitat, establint i desenvolupant la participació de la Universitat de València en l’aliança d’Universitats Europees FORTHEM.

La meva investigació està enfocada principalment al sector espacial, liderant projectes de disseny de sistemes de potència per a instruments espacials i participant també en altres projectes d’investigació competitiva de l’Agència Espacial Europea. Els projectes es realitzen habitualment com a part de consorci, i en particular la Xarxa Espanyola de Física Solar Aeroespacial (BOE nº 228, 22 de setembre de 2022, p. 130300 i ss.). Aquesta trajectòria m’ha portat a gestionar projectes del Plan Nacional com IP des de 2016 fins a l’actualitat. Des de 2020, el dispositiu PHI a bord del satèl·lit Solar Orbiter està en òrbita al voltant del sol i la font d’alimentació, responsabilitat de l’equip que dirigeixo, ha funcionat perfectament sense cap error.

A més, dins del grup de recerca he col·laborat amb la línia de dispositius de potència, centrada en la caracterització d’aplicacions espacials, i amb la línia d’applicacions industrials especialitzada en inversors de gran potència, principalment per a calefacció per inducció. L’aplicació de components de SiC ha permès assolir nous èxits amb aquests inversors.

En tots els casos s’han desenvolupat projectes amb la indústria, combinant investigació i transferència.

Totes les activitats d’investigació he compaginat amb la meva tasca docent i la gestió universitària.

Ricardo Sanz és Enginyer Aeronàutic i Doctor en Automàtica, Robòtica i Informàtica Industrial per la Universitat Politècnica de València. El seu treball en l’etapa predoctoral es va centrar en el desenvolupament d’estratègies de control per a sistemes amb retards en sensors i/o actuadors. Ha realitzat estades formatives i d’investigació a Georgia Tech i a la University of California San Diego (UCSD). En els últims anys ha centrat les seues activitats investigadores en l’àmbit de l’enginyeria biomèdica. Actualment és professor Ajudant Doctor en el Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat de València, al qual es va incorporar l’octubre de 2024, i desenvolupa la seua activitat investigadora en el Laboratori d’Anàlisi Intel·ligent de Dades (IDAL).

Jesús Soret Medel (1968, Quart de Poblet, València) va obtindre la Llicenciatura en Física (1991), Enginyeria Electrònica (1996) i el Doctorat (2000) per la Universitat de València. De 1996 a 1998 va treballar amb una beca FPI al Departament d'R+D de l'empresa Fermax Electrónica, liderant el disseny d'un sistema d'intercomunicació multimèdia i multicanal entre edificis. A partir de 1998 va ocupar consecutivament diferents llocs de Professor Ajudant. Des de 2006 i fins a 2016 va ser Contractat Doctor. Actualment és Professor Titular a la Universitat de València. La seua tasca d'investigació en l'àrea de Tecnologia Electrònica es realitza adscrita al grup «Disseny de Sistemes Digitals i de Comunicació». En concret, els seus treballs tracten sobre maquinari/firmware per a computació embeguda, lògica reconfigurable i electrònica d'altes prestacions per a aplicacions en medicina, física d'altes energies i intel·ligència ambiental (IoT), principalment. Amb tot això ha participat en més de 50 articles i 70 ponències de caràcter nacional i internacional, 3 patents i 30 contractes i projectes amb finançament públic i privat. Ha codirigit 3 tesis doctorals. Ha realitzat diferents estades, entre les quals cal destacar en 2005 a la UPC Barcelona Tech, Espanya, i en 2007 al CERN, Ginebra, Suïssa. Ha obtingut el reconeixement positiu de 6 quinquennis per mèrits docents (1996-2025) i 4 sexennis d'activitat investigadora (1996-2019). Participa activament en gestió, sent en l'actualitat Delegat de la Rectora per a Pràctiques i Ocupació, Coordinador de Pràctiques Formatives de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, membre de la Junta Permanent del Departament d'Enginyeria Electrònica, membre de la Comissió Acadèmica del Grau d'Enginyeria Electrònica de Telecomunicació, i Secretari de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat «Enginyeria Electrònica», entre altres responsabilitats.