Marta Albelda Marco és Catedràtica en la Universitat de València. Forma part del grup d'investigació Val.Es.Co. (València Espanyol Col·loquial, vwww.valesco.es), dedicat a l'anàlisi de la llengua oral col·loquial. Ha dirigit diversos projectes sobre l'atenuació pragmática en l'espanyol parlat d'Espanya i Amèrica, i coordina, amb María Estellés, el Corpus Ameresco   (www.esvaratenuacion.es). En l'actualitat codirigix el projecte d'investigació ESPRINT, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. PID2020-114805GB-100, Estrategias pragmatico-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i conoguts: intensificació, atenuació i gestió interaccional);. Les seues principals línies d'investigació són la pragmàtica de la llengua oral, la lingüística de corpus i amb corpus, les categories pragmàtiques de l'atenuació i de la intensificació i l'evidencialidad. Les seues publicacions científiques poden consultar-se en https://uv.academia.edu/MartaAlbeldaMarco y  https://producciocientifica.uv.es/investigadores/334426/detalle .

[ Traducció automàtica ]

Antonio Briz és catedràtic de Llengua espanyola en el Departament de Filologia espanyola de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (Espanya), així com director del grup d'investigació Val.es.co. (www.valesco.es), dedicat a l'estudi de la llengua parlada i a la lingüística de corpus. Treballa en lingüística espanyola i en pragmàtica de l'espanyol, i la seua línia d'investigació principal és l'estudi i anàlisi de la conversa col·loquial (L'espanyol col·loquial en la conversa. Esbós de *pragmagramática, Barcelona, Ariel, 1998; Briz i Val.es.co., Com es comenta un text col·loquial, Barcelona, Ariel *Practicum, 2000, i Corpus de converses col·loquials, Annex de la Revista Madrid, Arquege/Llibres, 2002). Les seues últimes publicacions tracten temes relacionats amb les unitats de la conversa, els marcadors del discurs, la cortesia verbal i el llenguatge jurídic (Briz, *coord., 2018, Manual d'estil per a advocats, València, *Tirant el Blanch). És coordinador d'un projecte interuniversitari titulat Diccionari de partícules discursives de l'espanyol (www.dpde.es), el corpus de converses d'Espanya i Amèrica AMERESCO) i un estudi sobre l'atenuació en l'espanyol i en el portugués (ÉS.PER.ATENUACIÓ): http://esvaratenuacion.es/

La seua activitat docent se centra, sobretot, en sintaxi, pragmàtica de l'espanyol i espanyol col·loquial. En els estudis de postgrau, imparteix cursos en diverses universitats espanyoles i estrangeres sobre els temes citats, així com d'assessoria i peritatge lingüístic. Participa en programes de formació de professors d'espanyol com a llengua estrangera (I/LI). En relació amb aquesta àrea de l'ensenyament de l'espanyol, és director del diploma en línia de “Formació de professors d'espanyol com a llengua estrangera”, títol propi de la Universitat de València i codirector del “Fòrum d'I/LI” en la citada universitat. Ha sigut representant fins hui del *SICELE per part de la Universitat de València. Ha dirigit 32 tesis doctorals.

Entre altres mèrits, cal assenyalar que és membre del consell assessor, de redacció, d'adreça o del comité científic de diferents revistes i col·leccions (Quaderns de Filologia, Universitat de València; i Lingüística Espanyola Actual, Madrid, Arquege-Llibres; Universitat Autònoma de Madrid; , Pontifícia Universitat Catòlica de Xile; Quaderns *AISPI Associaziones *Ispanisti *Italiani); Caragol, Universitat de *Sâo Paulo; col·lecció a, *EUNSA, Universitat de Navarra; coordinador del Programa Internacional *EDICE (Estudis de Cortesia en Español), amb seu a Estocolm.

Ha sigut membre de la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora a Espanya: anys 2010 i 2011; avaluador de l'Agència de qualitat i prospectiva universitària d'Aragó, anys 2012 i 2013; membre de la Comissió nacional d'avaluació de les beques Juan de la *Cierva i Ramón y Cajal, 2012; col·laborador de la divisió de coordinació, avaluació i seguiment científic tècnic del Ministeri d'Economia i Competitivitat per a l'avaluació i la concessió de projectes d'investigació: anys 2016 i 2017.

Va ser soci fundador de l'empresa , creada en 2008 amb la finalitat de transferir la investigació lingüística a la societat: cursos de retòrica i oratòria, peritatges lingüístics, traduccions especialitzades, transcripcions, etiquetatges… (https://tecnolinguistica.com/). El Manual d'estil per a advocats abans citat, així com altres treballs, Saber parlar (2008), Guia de comunicació no sexista (2011), publicats per l'Institut Cervantes, Editorial Aguilar, són resultats d'aquesta labor de transferència.

Recentment ha sigut nomenat membre corresponent de l'Acadèmia Cubana de la Llengua.

Adrián Cabedo Nebot és actualment catedràtic de llengua espanyola a la Universitat de València. Es va llicenciar en Filologia Hispànica amb matrícula d’honor l’any 2004. Ha realitzat diferents diplomes de postgrau, com el Diploma d’Estudis Avançats el 2006, el de Metodologia i didàctica d’ELE, el 2007, i el de Lingüística Forense de la Universitat Pompeu Fabra (2007-2008), així com un curs d’especialista universitari de postgrau en Disseny i desenvolupament d’Aplicacions Web, per la UNED, l’any 2012. Finalment, es va doctorar amb Excel·lent Cum Laude l’any 2009.

Ha desenvolupat la seua trajectòria acadèmica quasi en la seua totalitat a la Universitat de València, com a becari d’investigació predoctoral Cinc Segles (2006-2009), professor contractat a temps parcial (2009-2014), professor ajudant doctor (2014-2019), professor titular (2019-2024) i, actualment, com a professor catedràtic. També ha sigut professor contractat a temps parcial en el curs 2013-2014 a la Universitat de Gant (Bèlgica). Durant tot aquest temps, ha aconseguit 3 triennis, 2 quinquennis i 2 sexennis d’investigació reconeguts favorablement per l’AVAP (Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva); posteriorment, en aconseguir la plaça de titular universitari, també la CNEAI li va atorgar la valoració positiva de 2 trams d’investigació (2007-2012 i 2013-2018).

Quant a la docència, en els últims anys s’ha especialitzat en assignatures com Fonètica i Fonologia o Dialectologia i Sociolingüística i en matèries com estadística per a lingüistes. Ha participat, a més, en diferents projectes d’investigació, com el projecte L’atenuació pragmàtica en la seua variació genèrica (2017-2020), del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, dirigit per les professores Marta Albelda i Maria Estellés.

Pel que fa a les publicacions, és autor, bé de manera individual o en autoria compartida, de 3 llibres, 7 capítols de llibre i 21 articles d’investigació. Sobre els capítols de llibres, ha publicat en dos monogràfics de l’editorial John Benjamin. També ha publicat en un volum de l’editorial Mouton de Gruyter, l’any 2018. Totes aquestes publicacions tenen en comú l’ús de corpus lingüístics, prosòdia i tractament estadístic avançat de dades. Quant als articles, ha publicat en revistes d’impacte com Journal of Pragmatics, Oralia, Onomázein, Signos, Journal of Politeness Research, RILCE, RILI i Spanish in Context.

Ha assistit a més de 30 congressos a Espanya i a 5 fora d’Espanya. Per a esmentar-ne alguns, diferents Simposis de la Societat Espanyola de Lingüística (2006-2018), diversos congressos de l’IPRA (Manchester 2011, Nova Delhi 2013, Anvers 2015, Irlanda 2017), un congrés del programa EDICE (Colòmbia 2010); també ha participat en el Hispanistentag (Heidelberg 2016). Finalment, dirigeix actualment 4 tesis doctorals i ha actuat com a revisor extern per a diferents revistes com Oralia, Estudios de Fonética Experimental, Journal of Politeness Research; des de 2015, juntament amb el professor Antonio Hidalgo, dirigeix la revista Normas, especialitzada en temes d’investigació en Llengua Espanyola.

Catedràtica d'universitat a la Universitat de València des de 2024, especialitzada en pragmàtica de l'espanyol, espanyol oral i conversacional i interacció. Es va formar amb una llicenciatura en Filologia Hispànica, obtinguda en 2002, i un doctorat en Llengua espanyola en 2009, ambdós reconeguts amb premis extraordinaris pel seu rendiment acadèmic. La seua carrera investigadora s'ha centrat en la pragmàtica de l'espanyol oral, abordant l'estudi dels marcadors del discurs des de perspectives diacròniques i sincròniques. Ha explorat la gramaticalització de marcadors del discurs i construccions amb valor discursiu, així com fenòmens més amplis com l'estructura i unitats de la conversa, evidencialitat, atenuació, prosòdia i lingüística de corpus. És coordinadora, juntament amb Marta Albelda, del corpus Ameresco de converses col·loquials a Amèrica i Espanya, i del corpus ESPRINT de comunicació conflictiva entre íntims en espanyol, que conté converses domèstiques i teràpies de parella recollides a Espanya i Amèrica Llatina. Ha publicat nombrosos articles en revistes d'alt impacte, com ara Journal of Pragmatics, Journal of Politeness Research, Pragmatics and Society, Corpus Pragmatics, RILCE, Oralia, etc., i capítols de llibres en editorials de prestigi com Peter Lang i John Benjamins. A més, ha participat activament en conferències i simposis internacionals, sovint com a ponent convidada en institucions de renom com la Universitat de Cambridge, la Universiteit Antwerpen o la Universität Heidelberg. Ha participat de manera ininterrompuda, des dels seus inicis, en projectes de recerca finançats, i ha estat vinculada a més de vuit projectes al llarg de la seua carrera, dos dels quals ha dirigit com a investigadora principal. A més, ha realitzat estades de recerca pre i postdoctoral en prestigioses universitats internacionals, incloent la UNAM a Mèxic i la KU Leuven a Bèlgica. És editora de la revista Borealis i de la revsita RESLA i realitza labors regulars d'avaluació per a diverses revistes acadèmiques de renom. La seua aproximació interdisciplinària en la recerca li ha permès col·laborar en projectes que creuen els límits entre la pragmàtica, la semàntica històrica, i la variació i canvi lingüístic, contribuint a l'avanç del coneixement en el seu camp.

Professor Titular d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola a la Universitat de València. És docent al Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures, el Màster Universitari en Estudis Hispànics Avançats i en el Doctorat en Estudis Hispànics Avançats. Les línies de recerca on s'originen les publicacions són:

Dialectologia panhispànica.
Lexicologia espanyola.
Espanyol com a llengua estrangera.

Catedràtic de Llengua Espanyola al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, doctor en Filologia Hispànica des de 1996 i guardonat extraordinari de doctorat el 1997. He dut a terme tasques d'investigació en l'àmbit de l'estudi general del registre col·loquial com a membre fundador del grup de recerca Val.Es.Co. (València, Espanyol Col·loquial) i he dedicat gran part de la meva tasca a l'anàlisi de les funcions de l'entonació en la llengua parlada, àmbit en el qual he publicat treballs de referència com La Entonación coloquial. Función Demarcativa y Unidades de Habla, 1997, Universitat de València; Comentario Fónico de Textos coloquiales, 2002, Arco-Libros; Aspectos de la entonación española: viejos y nuevos enfoques, 2006, Arco Libros; El estudio de la prosodia en España en el S. XXI: perspectivas y ámbitos (ed.) 2011, Universitat de València; en colaboración con Adrián Cabedo: La enseñanza de la entonación en el aula de E/LE. 2012, Arco Libros; en colaboración con Mercedes Quilis La voz del lenguaje: fonética y fonología del español, 2012, Tirant Humanidades; Sistema y uso de la entonación en español hablado:aproximación interactivo-funcional, Universidad Alberto Hurtado, 2019.  També he publicat nombrosos articles científics relacionats amb les meves àrees d'investigació en revistes nacionals i internacionals de prestigi com Oralia, Verba, Moenia, Journal of Politeness Research, Faits de Langues, Lingüística Española Actual, Español Actual, Butlletí de Filologia de la Universitat de Xile, Revista de Lingüística Teòrica i Aplicada, Revista de Llengua i Dret, Estudis Filològics, Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics, Anuari de Filologia: Estudis Lingüístics, Pragmàtica sociocultural, Cauce, etc.

He dirigit com a IP el projecte d'investigació Fonocortesia (Ministeri de Ciència i Innovació: 2010-2013) i he participat o actualment participo en els següents projectes d'investigació:

• Sociolingüística urbana a la ciutat de València ("Ajudes per a equipament d'infraestructura"), a càrrec de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (des de maig de 1993 fins a 1994, inclusivament). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• L'espanyol col·loquial parlat a la ciutat de València, a càrrec de la Universitat de València (des de l'octubre de 1993 fins al 1995, inclusivament). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Sociolingüística de l'parla de València i la seva àrea metropolitana, a càrrec de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (des de gener de 1996 fins a desembre de 1998, inclusivament). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Diccionari de Partícules Discursives de l'Espanyol, a càrrec del Ministeri de Ciència i Tecnologia (2001-2003). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Noves Aportacions al Diccionari de Partícules Discursives de l'Espanyol, a càrrec del Ministeri d'Educació i Cultura (2005-2007), Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Transcripció i digitalització del corpus Val.Es.Co. (València, Espanyol Col·loquial). Generalitat Valenciana (2007-2008). Investigador Principal: Salvador Pons Bordería. Universitat de València

• Projecte de Modernització del Llenguatge Jurídic, comissió per a l'estudi del Llenguatge Oral en seu judicial, dirigit pel Dr. Antonio Briz Gómez (2009-2011).

• Projecte Anàlisi melòdic de l'parla i models didàctics. Ministeri d'Economia i Competitivitat (2014-2017). Investigador Principal: Fco. José Cantero Serena i Dolors Font Rotchés. Universitat de Barcelona.

• Projecte La atenuació pragmàtica en l'espanyol parlat: la seva variació diafasica i diatòpica (2014-2016). Investigador Principal: Marta Albelda Marco. Universitat de València

• Projecte Unitats Discursives per a una Descripció Sistemàtica dels Marcadors del Discurs en Espanyol (2017-2020). Investigador Principal: Salvador Pons Bordería. Universitat de València.

• Projecte d'Investigació EHSEEFONOEMOCIÓ / FFI2017-88310-P/MINECO (2018-2020), Investigador Principal: X. Padilla García, Universitat d’Alacant.

• Projecte d'Investigació Prometeo Generalitat Valenciana: Cap a la caracterització diacrònica del segle XX (DIA20). CIPROM/2021/038. Investigador Principal: Salvador Pons Bordería, Universitat de València.

• Projecte d’Investigació: Estudi dels condicionants socials de l’espanyol actual al centre i nord d’Espanya: noves identitats, nous reptes, noves solucions. 2025 - 2028. MINISTERI DE CIÈNCIA, INNOVACIÓ I UNIVERSITATS. IP: Adrian Cabedo Nebot.

La meva capacitat investigadora ha derivat en la creació de l'empresa de serveis lingüístics, Tecnolingüística S.L., sorgida com a spin-off, sota l'auspici de la Universitat de València.

He visitat com a professor convidat diferents universitats espanyoles i estrangeres en el marc de diversos programes de mobilitat de professorat universitari o per expressa invitació, entre les quals figuren la Universitat de Gant, la Universitat de Rússia de l'Amistat dels Pobles (URAP) de Moscou, la Universitat d'Estocolm, la Universitat de Trèveris (Alemanya), la Universitat de Barranquilla (Colòmbia), la Universitat de Concepció (Xile), la Universitat d'Alacant, la Universitat de Sevilla, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d'Estiu de Gandia (València), la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, la Universitat de Heidelberg (Alemanya), la Universitat de Navarra, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat d'Extremadura, la Universitat de La Corunya, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Salamanca, etc. i he impartit conferències en el marc d'institucions públiques i privades, universitats o organismes diversos com l'Associació Belgo-Iberoamericana d'Anvers a Bèlgica, la Universitat de València, la URAP (Universitat de Rússia de l'Amistat dels Pobles) de Moscou, la Universitat de Sant Josep de Costa Rica, l'Institut Universitari Menéndez Pidal de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Heidelberg (Alemanya), la Universitat de Castelló, la Provinciale Hogeshool voor Vertalers en Tolken de Gant, la Universitat de La Corunya, la Fundació Ducs de Sòria, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d'Extremadura, l'Institució Fernando el Catòlic de la Diputació de Saragossa, etc.

Des de la meva incorporació a la Universitat de València el 1990 he complementat la meva tasca docent i investigadora amb activitats de gestió diverses: membre de comissions de contractació de professorat universitari en diversos períodes, Director del Màster d'Estudis Hispànics de la Universitat de València (curs 2006/2007), Secretari del Dpt. de Filologia Espanyola de la Universitat de València (d'octubre de 2007 a novembre de 2010; i de setembre de 2022 a setembre de 2025), Coordinador i President de la CAT del Grau d'Estudis Hispànics de la Universitat de València (de novembre de 2010 a novembre de 2013), Director del Dpt. de Filologia Espanyola (de novembre de 2013 a novembre de 2016 i de setembre de 2019 a setembre de 2022).

He desenvolupat tasques d'avaluació per a diverses revistes i editorials nacionals i internacionals, entre elles A.I.Gr.E. (Asociación Internacional de Gramática de la Enunciación), Acta Lingüística Academica, Anuari de Filologia de la Universitat de Barcelona, Anuario de Letras. Lingüística y Filología, Cuadernos AISPI de la Associazione Ispanisti Italiani; Cultura, Lenguaje y Representación. Dpto de Filología y Culturas Europeas. Universitat Jaume I; Estudios de Lingüística Aplicada; Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, Estudios Filológicos de la Universidad de Valdivia, Folia Lingüística, Journal of Politeness Research, Lengua y migración, Lingüística Española Actual, Literatura y Lingüística. Universidad Católica Silva Henríquez, Loquens, Moenia, Nueva Revista del Pacífico. Universidad de Playa Ancha; Oralia, Philologia Hispaliensis, Programa EDICE, Quaderns de Filologia (Anejos), Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, Revista de Lingüística Teórica y Aplicada (Chile), Revista SOPRAG, RILCE, RILI, Revista Española de Lingüística, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alicante, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Almería, Semas, Sintagma, Spanish in context, Speech Communication, Tópicos en Lingüística, UniverSOS, Verba...

He participat, en fi, en l'organització de nombroses activitats de I+D+I com congressos nacionals i internacionals celebrats a la meva universitat o en altres institucions, exercint en molts d'ells com a Secretari o President

Ana Belén Llopis Cardona és professora titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València i membre del grup d'investigació. La seua investigació se centra en la pragmàtica lingüística, sociocultural i històrica.

És autora del monogràfic Aproximación funcional a los marcadores discursivos. Análisis y propuesta lexicográfica (2014), publicat per Peter Lang, així com de diversos capítols i articles publicats en revistes especialitzades (Revista Española de Filología, Rilce, Journal of Pragmatics, Onomázein, Communication & Society, Verba, Journal of Historical Pragmatics, Languages, entre altres). Recentment, ha editat el monogràfic Culturas juveniles, contracultura y procesos de difusión en el español coloquial en la revista Spanish in Context.

Ha format part de l'equip d'investigació de projectes competitius autonòmics i nacionals. Al seu torn, ha sigut investigadora principal del projecte “Difusión del cambio lingüístico en el español coloquial durante los últimos cincuenta años” (GV/2020/157). En 2023, se li ha atorgat la Beca Leonardo a Investigadores y Creadores Culturales de la Fundación BBVA.

Marta Pilar Montañez Mesas és Doctora en Filología Hispánica per la Universitat de València, amb la tesi Marcadores discursivos conversacionales y posición final. Hacia una caracterización discursiva de sus funciones en unidades del habla, dirigida per D. Antonio Briz Gómez, amb què va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat.

Actualment, és Professora Permanent Laboral (PPL, antics C. Dr.) en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Prèviament, ha compatibilitzat la seua tasca docent i investigadora a la UV com a professora associada amb la docència de Llengua Castellana i Literatura en Ensenyament Secundari i Batxillerat, on és Funcionària de Carrera (Generalitat Valenciana, des de 2016, ara en excedència).

En la seua trajectòria investigadora, ha format part de diversos Projectes d’Investigació:

-Nuevas aportaciones al Diccionario de partículas del español, dirigit per D. Antonio Briz Gómez, del qual va ser Becària d’Investigació Predoctoral (amb una beca “V Segles” y la FPU del MEC a TC, 2006-2009.

- Estudio etnolingüístico y lexicográfico de la cultura del cuerpo en la sociedad actual” (BFF2003-01374), dirigit per J. A. Díaz Rojo, del CSIC (Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación “López Piñero”, Departamento de Historia de la Medicina, Facultad de Medicina y Odontología, Universitat de València), del qual va ser Becària d’Inici a la Investigació (CSIC) a TC, 2005.

- Transcripción y digitalización del corpus Val.Es.Co. (GV2007-160), finançat per la Conselleria d’Indústria, a càrrec de D. Salvador Pons Bordería, 2007.

-Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de la cortesía y descortesía verbales en español coloquial, del Ministerio de Ciencia e Innovación (Ref. FFI12009-07034), dirigit por el Dr. D. Antonio Hidalgo Navarro, 2009.

- Proyecto de Modernización del lenguaje jurídico (grupo de control: Valencia), dirigit conjuntament per la RAE, el Ministerio de Justicia y la Universitat de València, 2010.

- Actualment, Aportaciones para una caracterización diacrónica del siglo XX (Ref. PID2021-125222NB-I00), del Ministerio de Ciencia e Innovación, 2022, dirigit per D. Salvador Pons Bordería.

Des de 2005 es membre del grup de recerca Val.Es.Co. de la Universitat de València (www.uv.es/valesco), dedicat a l’estudi del registre col·loquial, les varietats diafàsiques de l’espanyol i l’oralitat. Les seues línies d’investigació són l’anàlisi del discurs, especialment, els marcadors del discurs i la posició discursiva, els gèneres orals i la sintaxi col·loquial.

És autora de diversos articles d’investigació i ressenyes relacionats amb la seua investigació principal, però també compta amb d’altes publicacions sobre Espanyol com a llengua estrangera i sobre llenguatge i comunicació no sexista.

Forma part del Grup d'Investigació i Transferència Lingualitarias (www.uv.es/lingualitarias).

Carles Navarro Carrascosa és Professor Ajudant Doctor al Departament de Filologia Espanyola (àrea de Llengua Espanyola) de la Universitat de València. Anteriorment, ha sigut Professor Associat en la mateixa universitat (2016-2023) i a la Universitat Jaume I de Castelló (2021-2023); i Professor Ajudant Doctor a la Universitat de Valladolid (2023-2025).

També ha desenvolupat una àmplia trajectòria internacional com a docent i investigador: va ser coordinador acadèmic del Centre d’Estudis Hispànics (CEH) a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) entre 2012 i 2014, i professor d’espanyol a la Universitat Hacettepe d’Ankara (Turquia) entre 2015 i 2016.

És codirector del Foro internacional de profesores de ELE/L2, així com de les revistes científiques Foro de profesores de ELE i RELEVa.

Les seues principals línies d’investigació es centren en l’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE), la sociolingüística i la lingüística queer, amb especial atenció a l’ús de corpus orals, les varietats de l’espanyol col·loquial i la representació lingüística d’identitats no normatives.

Encarnación Podadera Solórzano va realitzar els seus estudis en Filologia Hispànica en la Universitat de València obtenint el títol de Llicenciada en la mateixa universitat. Posteriorment va realitzar el Màster en Estudis Hispànics Avançats: aplicacions i investigació, el Treball fi de màster titulat “Aproximación al estudio fraseológico de Cuento de Cuentos (1626) de Francisco de Quevedo: caracteritzación gramatical e inserción lexicográfica de las unidades del tipo De + N / *SN” va aconseguir la màxima qualificació. En l'actualitat, prepara una Tesi Doctoral titulada “Fraseología diacrónica castellana en el Siglo de Oro: la narrativa picaresca como testimonio literario”  s'emmarca en les línies d'investigació corresponents a Història i Historiografia de la llengua castellana, Fraseologia diacrònica castellana i Literatura espanyola del Segle d'Or, respectivament. 

En la seua trajectòria com a investigadora, ha participat en diversos projectes d'investigació inserits en la línia d'investigació d'Història i Historiografia de la llengua castellana. Així mateix, compta amb publicacions científiques relacionades amb la seua principal línia d'investigació: la fraseologia de germania en la narrativa picaresca del Segle d'Or. 

Actualment, ocupa el càrrec de Professora Associada en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, activitat professional que compagina amb la docència en Secundària i Batxillerat en un institut públic. 

MERCEDES QUILIS MERÍN és Catedràtica de Llengua espanyola del Departament de Filologia espanyola de la Universitat de València (Espanya) on exerceix la docència ininterrompudament des de 1989. Llicenciada per la Universitat de València en Filologia hispànica en 1987 i Doctora en Filologia per la mateixa universitat en 1997 amb la Tesis Perspectivas actuales para el estudio de la protohistoria del español. El problema de la F- inicial: entre la oralidad y la escritura. Compta amb cinc quinquennis de docència i tres sexennis d'investigació. És membre del Grup d'investigació HISLEDIA, Història i historiografia de la llengua espanyola en la seua diacronia (GIUV2013-080) de la Universitat de València i del Grup de Transferència i investigació LINGUALITARIAS. 

Ha dirigit quatre tesis doctorals en el Departament de Filologia Espanyola: studio de aspectos gramaticales relacionados con la concordancia y su didáctica en la Educación Primaria, defensada per Eduardo España, 2010, en codirecció amb M.  Aleza; El lenguaje de la práctica teatral   defensada per Guillermo Abad Canós, 2016, en codirecció amb Antoni Tordera; El paisaje lingüístico chino-español en la ciudad de Valencia y su aplicación a la enseñanza de ELE a sinohablantes defensada per Yujing Ma, 2019, i El cambio de la F etimológica en oralidad y escrituralidad desde las perspectivas de la lingüística románica, defensada per Yohei Mishima, 2020, en codirecció amb Adela García Valle. En l'actualitat està dirigint quatre tesis doctorals. 
Ha format part com a investigadora en diversos projectes d'Investigació finançats, des de 1989 fins a l'actualitat de forma continuada, sobre la història i la historiografia de la llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola, sota la direcció de M. Teresa Echenique i M. José Martínez Alcalde. En l'actualitat és investigadora del projecte La lengua y su enseñanza en la prensa española: de la Ley Moyano al fin de la II República (1857-1939), la Investigadora principal de la qual és M. José García Folgado (Universitat de València). La seua investigació s'ha centrat en la història de la llengua espanyola: és autora d'Orígenes históricos de la lengua española (1999) revisió de l'estat lingüístic de la Península en el període no abordat per Menéndez Pidal i del qual han derivat estudis dedicats a l'oralitat i l'escriptura en el període d'orígens, especialment, sobre l'evolució de la F inicial llatina en les primeres etapes de l'espanyol («La F- inicial latina en los orígenes de la llengua española I i II, Anuario de Filología Vasca Julio de Urquijo). Ha treballat en el camp de la historiografia lingüística de l'espanyol al costat de María José Martínez Alcalde (problemes de periodització de la llengua, l'estatut de l'espanyol d'Amèrica en els tractats gramaticals i històrics sobre l'espanyol, sobre projectes lexicogràfics en el segle XVIII, la historiografia contrastiva de les varietats lingüístiques peninsulars). La seua activitat principal s'ha desenvolupat en el tractament historiogràfic de la lexicografia històrica de l'espanyol, tant monolingüe com plurilingüe, amb estudis sobre Nebrija,*Covarrubias, Terrers o Salvá, entre altres, i en particular sobre els aspectes de fraseologia històrica i d'ortografia en els diccionaris, així com de la ideologia lingüística en aquestes obres. La part principal de la seua investigació se centra en la lexicografia general del segle XIX, tant acadèmica com no acadèmica, i en particular els diccionaris de Ramón Joaquín Domínguez i de Luisa Lacal de Bracho.

S'ha ocupat de qüestions actuals sobre la norma i ús de l'espanyol i és coautora amb Antonio Hidalgo de Fonetica y Fonologia españolas (2002, 2004) i La voz del lenguaje (2012) i  co-editora de l'estudi de La prosodia en Espanya en el siglo XIX: perspectivas y ámbitos (2011). Com co-editora ha preparat al costat de Julia Sanmartín els volums Historia e historiografía de la lexicografía del español (2019) i Retos y avances en lexicografía: los diccionarios del español en el eje de la variación lingüística . En relació amb la norma actual de l'espanyol, ha col·laborat en el volum Normas i usos correctos en  el español actual (2013). Ha elaborat al costat de M. Albelda i M. Josep Cuenca les Guies d'ús per a un llenguatge igualitari (2012, per al castellà i el valencià) i  les recents Guies d'igualtat en el llenguatge (2024, per al castellà i el valencià) de la Universitat de València amb el grup LINGUALITARIAS, aixi com d'altres materials per a l'Administració valenciana i la docència. Ha format part de l'equip de redacció de la Guia de comunicación no sexista de l'Institut Cervantes (2011) . Ha impartit conferències i cursos sobre llenguatge no sexista en l'àmbit acadèmic i administratiu.

Entre altres publicacions en revistes (RFE, BHH, BSEHL, ASJU, Beiträge zur Geschichteder Sprachwissenschaft, Neuphilologische Mitteilungen Gramma-Temas, Quaderns de Filologia, RAHL, Orillas, Revista de Occidente... ), ha col·laborat en diversos volums col·lectius: Lengua romance en textos latinos de la Edad Media (2003), Historia de la lexicografía (2007), El primitivo romance hispánico (2008), Fronteras de un diccionario: las palabras en movimiento (2009), La Lingüística como reto epistemológico y como acción social. (2009), Los diccionarios a través de la historia (2010), Lexicografía en el ámbito hispánico (2010), Modelos latinos en la Castilla Medieval (2010), Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013), Estudios de lingüística e ideología (2014), Métodos y resultados actuales en Historiografía de la Lingüística (2014), Fraseología española: diacronía y codificación (2016), La Historiografía Lingüística como paradigma de investigación (2016), Cómo se “hacen” las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018), Nebrija en Bolonia (2019), Creencias y actitudes ante la lengua en la España y América de los siglos XVIII y XIX (2020), El español y las lenguas peninsulares en su diacronía (2020), Noventa años de Orígenes del Español (2020), Lazos entre lingüística y ideología desde un enfoque historiográfico (2020), Investigaciones léxicas. Estados temas y rudimentos (2021), Antonio de Lebrixa, grammatico en su medio milenio (2022), The architecture of grammar (2021), Homo botanicus (2023), De Estepa a Salamanca: miradas en torno a la lengua (2023). 

Ha realitzat estades de docència i investigació en les Universitats de Magúncia (Alemanya, 1992), Gant (Bèlgica 1996), Virginia (els EUA 1998), París 8-San Denís (França 2005), Estrasburg (França 2012), Bolonya (Itàlia 2014) i Lausana (Suïssa 2014) i ha participat en més de setanta congressos internacionals i nacionals. 
Ha sigut vicedegana en l'àrea de Cultura i Organització Acadèmica de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació en dos mandats (2006-2009; 2009-2012) i Secretària del Departament de Filologia Espanyola (2001-2004). Actualment (2023-) és Vicedirectora de l'Escola de Doctorat de la Universitat de València. Des de 2016 a 2020 va ser Coordinadora del Programa de Doctorat en Estudis Hispànics Avançats de la Universitat de València. Ha sigut Directora de la revista Quaderns de Filologia de la Universitat de València entre 2006 i 2012 i codirectora des de 2014 fins a 2021 del Boletín de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (BSEHL). És membre de diverses societats lingüístiques: SEL (Societat Espanyola de Lingüística), AHLE (Associació d'Història de la Llengua Espanyola), AELex (Associació Espanyola d'Estudis Lexicogràfics), de la Junta directiva de la qual forma part des de 2024, i ha sigut vicepresidenta i vocal extraordinària de la SEHL (Societat Espanyola d'Historiografia Lingüística).

Julia Sanmartín Sáez és Catedràtica d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola (àrea de Llengua Espanyola) de la Universitat de València des de 2001. Posseïx quatre sexennis d'investigació i cinc quinquennis docents. Ha sigut directora del màster Estudis Hispànics Avançats (2010-2012), secretària de  l’ULMA (2015-2018) i coordinadora de Programes Internacionals gestionats pel vicerectorat de Relacions Internacionals (2003-2019).

Es va doctorar en Filologia Hispànica per la Universitat de València, amb premi extraordinari de doctorat, amb una tesi versada sobre l'argot de la delinqüència (atorgat el premi Fernández Abril de la RAE). Ha mantingut fins a l'actualitat esta primera línia d'investigació, centrada en la caracterització de l'argot de grup a partir de la seua detecció en fonts primàries (orals, medials i digitals) i des de diferents perspectives (així, l'ús de l'argot com a recurs estilístic). Ha combinat esta perspectiva lexicològica amb la lexicogràfica en publicar un Diccionari d'argot (Espasa, 1998-2006) i amb la metalexicogràfica en ocupar-se de la descripció dels diccionaris d'argot i de la marcació en lexicografia.

Des de 1993 forma part del Grup d'Investigació VALESCO, i ha desenvolupat una segona línia de treball amb una continuada labor en l'obtenció i anàlisi de tres corpus orals. Ha participat amb el Grup VALESCO en l'elaboració d'un corpus de converses col·loquials (Corpus de converses col·loquials (Arc, 2002), en el desenvolupament d'un sistema de reconeixement de la conversa col·loquial; en la delimitació de les unitats del discurs, Un sistema d'unitats per a l'estudi del llenguatge col·loquial (Estudis de Lingüística de l'Espanyol, 2014); i en la redacció del Diccionari de Partícules Discursives de l'espanyol (en línia, 2008). També ha col·laborat amb el projecte PRESEEA (Gómez Molina coord. 2001) en l'obtenció del corpus, L'espanyol parlat de València, i amb el GRUP PERLA (Gallardo Paúls 2005) en l'edició d'un corpus de llenguatge afàsic. La seua continuada dedicació a l'obtenció de corpus orals li ha permés dissenyar una proposta de transcripció de la llengua parlada i una valoració dels diferents sistemes de transcripció.

Des de l'any 2000 ha desenvolupat una tercera via d'especialització amb l'anàlisi pragmalingüístic del lèxic de l'espanyol col·loquial (argot comú o argot urbà). Ha estudiat els diferents procediments de creació lèxica i, especialment, ha revisat la metàfora, els prèstecs i la sufixació. També ha iniciat una anàlisi nova quan es procedisca a detectar i quantificar la productivitat dels procediments de formació de paraules, vinculats amb el col·loquial en tres corpus (orals, medials i digitals). Ha contribuït, doncs, al coneixement del lèxic col·loquial, a la detecció de les seues fonts primàries digitals (xarxes socials) i a la identificació de les novetats lèxiques d'este registre. A més, en l'actualitat ha sumat la perspectiva diacrònica a l'estudi del lèxic col·loquial, en considerar la seua evolució des del segle XX al XXI.

En 2004 ha iniciat una quarta línia d'investigació en neologia, en constituir i dirigir el Grup de Neologia de la Universitat de València, col·laborador del OBNEO en el projecte de la Xarxa d'Observatoris de Neologia de l'Espanyol Peninsular (NEOROC). Des d'esta orientació investigadora ha publicat diferents estudis sobre el neologisme, versats en l'anàlisi del neologisme en mitjans de comunicació des d'una perspectiva geolectal contrastiva i des de la revisió dels procediments més vinculats al registre informal, com els escurçaments.

Una quinta línia d'investigació ha sigut l'estudi i la caracterització dels gèneres digitals, línia iniciada en 2008 amb el llibre, El chat. La conversación tecnológica (Arc Llibre) i prosseguida en l'actualitat amb la delimitació d'una proposta teòrica per a descriure els cibergèneres del turisme 2.0 (pàgines web institucionals i xarxes socials), així com les respostes als comentaris digitals, considerat com a gènere encadenat.

Esta línia d'investigació enllaça amb la consideració que les respostes als comentaris responen a una sèrie d'estratègies d'atenuació i cortesia, entre les quals es troben les pròpies fórmules de tractament.

La sexta línia d'investigació es va iniciar en 2010 amb l'anàlisi del lèxic del turisme i la publicació d'un recurs lexicogràfic multilingüe de turisme: Cometval Group multilingual Dictionary of Tourism. (en línia, 2014). Ha desenvolupat l'anàlisi del lèxic del turisme tant des d'una orientació lexicològica com des d'una perspectiva més pròxima a la terminologia i a la regulació terminològica del sector, sempre des de la consideració que el lèxic ha d'inserir-se en unes coordenades discursives (gèneres discursius) concretes i en la seua variabilitat en el marc geolectal.

Finalment, s'ha integrat en el projecte ESPRINT que investiga les estratègies pragmàtic-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i coneguts; i ha publicat diferents articles sobre esta qüestió, com la manera de reproduir el discurs que empra el terapeuta en teràpies de parella.

Totes estes línies d'investigació han contribuït als resultats dels nou projectes d'investigació en els quals ha participat o dirigit, entre els quals cal destacar, Partícules discursives de l'espanyol, L'atenuació pragmàtica en l'espanyol parlat: la seua variació diafásica i diatópica, El mesurament de la neologicidad i la diccionariabilidad dels neologismes en espanyol i, especialment, Anàlisi lèxica i discursiva de corpus paral·lels i comparables (espanyol-anglés-francés) de pàgines electròniques de promoció turística, i els dos més recents, Estratègies pragmàtic-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i coneguts: intensificació, atenuació i gestió interaccional (ESPRINT) i Aportacions per a una caracterització diacrònica del segle XX.

Santiago Vicente Llavata és Professor Titular d'Universitat al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.

FORMACIÓ ACADÈMICA

Llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de València, i doctor en Filologia Hispànica (2010) per la mateixa Universitat amb la tesis Estudio histórico de la fraseología en la obra literaria de don Íñigo López de Mendoza, dirigida per la Dra. M.ª Teresa Echenique Elizondo. Fou adjudicatari en tres edicions consecutives (2004, 2005 i 2006) d'una beca de lexicografia, terminologia i toponomàstica en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. A part d'aquesta formació filològica, s'ha especialitzat en el camp de la didàctica de la llengua i la literatura amb la realització d'un Màster Universitari d'Investigació en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat de Barcelona.

ACTIVITAT DOCENT

Anteriorment a la seua activitat professional actual, va accedir per oposició en 2007 (funcionari de carrera [BOE 10.11.2008]) al Cos de Professors d'Ensenyament Secundari i Batxillerat en l'especialitat de Llengua castellana i Literatura, i va desplegar l'activitat docent en diferents centres educatius de Mallorca i València. De forma simultània a la seua labor en l'ensenyament secundari, va treballar com a professor associat en el Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina de la Universitat de les Illes Balears (2010-2011), així com en els departaments de Filologia Espanyola (2011-2012, 2012-2013, 2016-2017 i 2017-2018) i de Didàctica de la Llengua i la Literatura (2014-2015 i 2015-2016) de la Universitat de València.

Des del curs 2019-2020 participa en un grup consolidat d'innovació docent de caràcter interdisciplinar Ampliant diversitats a través de GRUPal, desenvolupat a la Universitat de València. Actualment coordina el projecte d'innovación docent Historia e historiografía de la lengua castellana en su innovación didáctica (HISLEDIDAC), amb resultats en forma de seqüencies dramatitzades del patrimoni textual medieval i clàssic: Dramatis Personae [Historia de la lengua española & Patrimonio textual]. Ha rebut avaluació positiva amb qualificació "Excel·lent" (200/200) per al període docent quinquennal 2015-2020, segons els paràmetres del programa DOCENTIA UV. 

GESTIÓ DE LA INVESTIGACIÓ

Forma part del grupo de investigación UV HISLEDIA (Historia e historiografía de la lengua castellana en su diacronía [GIUV2013-080]), dirigit des de la seua fundació per la Dra. M.ª Teresa Echenique Elizondo, i actualment, dirigit per la Dra. María José Martínez Alcalde, en el marc del qual ha participat en diversos projectes d'investigació competitius (vegeu, mes avall, l'apartat referit a projectes). Un dels resultats científics més rellevants del grup HISLEDIA és l'elaboració de l'obra lexicogràfica DHISFRAES. Diccionario histórico-fraseológico del español. Tarea lexicográfica del siglo XXI. Combinaciones de carácter locucional prepositivo y adverbial. MUESTRA ARQUETÍPICA (Peter Lang, 2021). És Investigador Principal, junt amb Francisco P. Pla Colomer, del Projecte d'Investigació Variación y codificación fraseológica en la historia del español (siglos XIII-XVIII) [CODIFRAS], amb referència PID2023-152770NB-I00, finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Compta amb dos sexennis d'investigació reconeguts per la CNEAI-ANECA.

En el marc del grup científic HISLEDIA ha participat en multitud de congressos i foros acadèmics d'àmbit nacional i internacional (Espanya, Alemanya, França, Israel, Perú, Itàlia, Portugal, Àustria, Suïssa, Xile, etc.), tant mitjançant comunicacions orals com a través de ponències per invitació. Ha format part també del Comité Organitzador de diferents iniciatives científiques. Ha realitzat estades docents i d'investigació en Hogeschool Van Utrecht (Holanda, 2001), en la Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Italia, 2019), en Alma Mater Studiorum - Università di Bologna (Italia, 2019), en Universität Leipzig (Alemanya, 2023), en l'Instituto Politécnico do Porto (Portugal, 2024), en la Universidad de Murcia (2025) i en la Universidad de Chile (2025). Ha col·laborat recentmente amb diferents Instituts universitaris d'Investigació com el IULCE-UAM (Instituto Universitario "La Corte en Europa" - Universidad Autónoma de Madrid), el INULAB (Instituto Universitario de Lingüística Andrés Bello - Universidad de La Laguna), el IALT (Instituto de Lingüística Aplicada y Translatología - Universität Leipzig) o el ISIC-IVITRA (Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA - Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante), així com amb altres organismes científics com la Institución Fernando el Católico (Excma. Diputación de Zaragoza) o CILENGUA (Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española - Fundación San Millán de la Cogolla - Gobierno de La Rioja).

Ha codirigit la tesi doctoral "La comunicación emocional en español y en chino: estudio diacrónico contrastivo de la fraseología generada en torno al amor", elaborada per l'estudiant Junlan Huang, i llegida el 25 de novembre de 2024. En l'actualitat codirigeix sis tesis doctorals, una d'aquestes amb financiació mitjançant un contracte predoctoral.

És autor únic de la monografia Estudio de las locuciones en la obra literaria de don Íñigo López de Mendoza (marqués de Santillana). Hacia una fraseología histórica del español (Universitat de València, 2011), i coautor, junt amb Francisco P. Pla Colomer, del llibre La materia de Troya en la Edad Media hispánica. Historia textual y codificación fraseológica (Iberoamericana/Vervuert, 2020). A més, va participar com a redactor en l'elaboració del Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Edicions Bromera, 2007). La seua producció científica es completa amb la publicació d'articles i ressenyes en diferents revistes d'alt impacte (Paremia, Dicenda. Estudios de lengua y literatura españolas, Revista de Filología Románica, Revista de Literatura Medieval, Vox Romanica, Nueva Revista de Filología Hispánica, Zeitschrift für Romanische Philologie, Verba: Anuario galego de Filoloxía, Romanische Forschungen, Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Anuario de Estudios Filológicos, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, Romanica Cracoviensia, Edad de Oro, Studia Romanica Posnaniensia, Philologica Canariensia o Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna), així com de capítols de llibre en editorials d'excel·lència (Cilengua, CSIC, Tirant Lo Blanch, Peter Lang, Reichenberger, etc.). Manté també una activitat regular com a avaluador extern en diferents revistes científiques d'Espanya, Itàlia, Estats Units, Xile, Mèxic, Costa-Rica i Polònia.

Les seues línies nuclears d'investigació són:

• La història de la llengua espanyola en contacte amb les altres llengües i modalidats lingüístiques peninsulars (amb una incidència especial en els dominis de loccità, català i aragonés).
• La fraseologia i fraseografia històriques.
• La paremiologia i paremiografia històriques.
• La lexicologia i la lexicografia històriques.
• L'estudi filològic integral de l'obra de don Íñigo López de Mendoza (marqués de Santillana) en el marc ampli de la literatura medieval hispànica.

CÀRRECS DE GESTIÓ ACADÈMICA I UNIVERSITÀRIA

Quant a la gestió acadèmica, ha estat coordinador de la Unitat Docent de Llengua Espanyola, així com coordinador de primer curs del Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seus Literatures durant tres cursos consecutius (2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022). Quant a la gestió universitària, ocupa el càrrec d'especialista de la matèria de Castellà: llengua i literatura II per a les Proves d'Accés a la Universitat des del curs 2025-2026, i és també responsable de la matèria de Castellà per a les Proves d'Accés a la Universitat per a majors de 25, 40 i 45 anys des del curs 2021-2022. Així mateix, des del curs 2024-2025 ocupa el càrrec de cap d'Iniciatives d'Unisocietat, dependent del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la gestió de les seus universitàries de Llíria i Villar del Arzobispo.

TRANSFERÈNCIA I INTERCANVI DEL CONEIXEMENT

En la seua contribució a la transferència i a l'intercanvi del coneixement, dirigeix actualment la revista Lauro: quaderns d'història i societat, fundada l'any 1984 i gestionada per l'Ajuntament de Llíria a través de la Xarxa Municipal de Biblioteques Públiques d'aquest municipi. La revista, centrada en la divulgació científica de continguts provinents del camp de les Humanitats i de les Ciències Socials, presenta com a objectiu prioritari contribuir a la formació d'una ciutadania crítica, plural i resilient a partir de temàtiques locals des d'una mirada global.

PREMIS I RECONEIXEMENTS

Ha estat guardonat als "Premis Educa Abanca al Millor Docent d'Espanya", en la categoria d'Universitat, amb el segon premi en l'edició de 2024, i amb el quart premi en la de 2025. Recentment ha estat guardonat amb el Premi Jaume I Vila de Llíria 2025, concedit per l'Ajuntament de Llíria (València) en reconeixement a la seua trajectòria docent i investigadora.