Pablo Amador és ecòleg quantitatiu i ecotoxicòleg aquàtic, interessat a comprendre com canvien els processos ecològics i les comunitats biològiques al llarg de les escales espacials i temporals. La seua investigació combina sèries temporals ecològiques de llarga durada, SIG, models espacialment explícits i modelització estadística per identificar patrons ecològics i avaluar els efectes del canvi ambiental i dels estressors químics. Va realitzar el doctorat a la Universitat de València, desenvolupant la seua investigació a l’Estació Biològica de l’Albufera (EBA), i va defensar la tesi l’any 2026. El seu treball se centra especialment en la macroecotoxicologia, l’ecologia de comunitats i funcional, l’estabilitat ecològica i l’avaluació del risc ambiental.

Eduardo M. García Roger és docent i investigador a la Universitat de València, on ocupa el càrrec de professor titular en el Departament de Microbiologia i Ecologia. La seua labor docent abasta cursos d'Ecologia en els graus de Biologia i Ciències Ambientals i també en el màster de Biodiversitat: Evolució i Conservació. 

Des del seu doctorat, ha desenrotllat una carrera investigadora centrada en la biologia evolutiva i l'ecologia de poblacions aquàtiques, especialment en hàbitats temporals com a llacunes, gorgs i xicotets cursos d'aigua intermitents de la regió mediterrània. Professionalment, desenrotlla la seua investigació en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, en el grup d'investigació d'Ecologia Evolutiva. Al llarg de la seua trajectòria, el Dr. Eduardo M. García Roger ha publicat més de 50 articles científics en revistes internacionals d'alt impacte, com Limnology and Oceanography, Scientific Reports, Freshwater Biology, Oikos, o Proceedings of the Royal Society. A més, ha participat en més de 70 congressos i conferències científiques a nivell nacional i internacional, on ha presentat avanços sobre l'adaptació dels organismes a la impredictibilitat ambiental i els mecanismes evolutius que operen en ecosistemes aquàtics temporals. 

La seua investigació combina el disseny d'experiments amb la investigació de camp i el desenrotllament de models teòrics. Recentment, destaca el seu interés en l'aplicació de ferramentes genòmiques per a estudiar processos adaptatius en poblacions de rotífers i altres organismes aquàtics. Ha col·laborat en investigacions que exploren la relació entre l'ecologia i la genètica, i ha utilitzat models per a explicar el fenomen del bet hedging en poblacions de rotífers. 

Quant a la seua experiència internacional, el Dr. García Roger ha realitzat estades d'investigació als Estats Units i Anglaterra, incloent també un postdoc en el si d'un projecte d'investigació del 7é Programa Marc de la UE en la Universitat de Barcelona, la qual cosa ha ampliat la seua perspectiva en l'estudi de l'ecologia de comunitats i metacomunitats en hàbitats aquàtics temporals. 

Des de 2018 és vicedegà d'Estudis de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València.

Pascual López-López és Professor Titular d'Universitat al Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), on dirigeix el Movement Ecology Lab.

La seua activitat investigadora se centra en l'ecologia del moviment, l'ecologia espacial i la biologia de la conservació, amb un especial interés en l'estudi de les rapinyaires amenaçades. Al llarg de la seua trajectòria ha desenvolupat investigacions orientades a comprendre com les condicions ambientals, l'estructura del paisatge i les activitats humanes influeixen sobre els patrons de moviment, l'ús de l'espai, la selecció d'hàbitat i la dinàmica poblacional de la fauna silvestre. El seu treball integra tecnologies de telemetria i bioseguiment d'alta resolució, sensors remots, sistemes d'informació geogràfica, modelització espacial i anàlisis demogràfiques avançades.

Des de 2006 ha participat en nombrosos projectes d'investigació relacionats amb l'ecologia del moviment i la conservació de vertebrats, desenvolupant estudis en diferents països d'Europa i Llatinoamèrica. Les seues principals línies d'investigació inclouen l'ecologia espacial de grans rapinyaires, els processos de dispersió i migració, la connectivitat ecològica, la dinàmica de poblacions amenaçades i l'avaluació dels impactes derivats d'infraestructures humanes, especialment en el context de la transició energètica i el desenvolupament de les energies renovables.

La seua investigació combina enfocaments bàsics i aplicats amb l'objectiu de generar coneixement científic útil per a la conservació de la biodiversitat i la presa de decisions basada en evidències. En aquest context, ha liderat i participat en nombrosos projectes competitius i contractes de transferència amb administracions públiques, organismes de conservació i empreses del sector energètic, contribuint al disseny de mesures dirigides a reduir els impactes sobre la fauna i millorar la gestió d'espècies amenaçades.

És autor de més d'un centenar de publicacions científiques en revistes internacionals d'impacte, ha participat en més d'un centenar de congressos nacionals i internacionals i col·labora habitualment amb grups d'investigació de diferents països. Així mateix, desenvolupa una intensa activitat editorial com a editor associat i revisor científic en diverses revistes internacionals especialitzades en ecologia, zoologia i conservació.

En l'àmbit docent, imparteix assignatures de grau i postgrau relacionades amb l'ecologia, la conservació de la biodiversitat, la gestió d'espècies amenaçades i l'ecologia del moviment. Ha dirigit cinc tesis doctorals, treballs fi de màster i treballs fi de grau, contribuint a la formació de noves generacions d'investigadors i professionals en l'àmbit de les ciències ambientals i biològiques.

La seua investigació persegueix un objectiu comú: comprendre com responen els organismes a un entorn en constant transformació i aplicar aquest coneixement al desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació de la biodiversitat.

[Biografia, versió en valencià]