Logo de la Universitat de València Logo Doctorat en Estudis Hispànics Avançats Logo del portal

Tabla de personas
Foto Nom i cognoms Adreça + info Biografia
FERNANDEZ RODRIGUEZ, DANIEL

FERNANDEZ RODRIGUEZ, DANIEL

PDI-Titular d'Universitat

Universitat de València Departamento de Filología Española Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Avda. Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia

(9638) 64945

daniel.fernandez-rodriguez@uv.es

Biografia
 

Després de llicenciar-se en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, al 2016 va doctorar-se en Filologia Espanyola en aquell mateix centre, amb Premi Extraordinari en les tres titulacions. La seva tesi doctoral sobre les comèdies bizantines de Lope de Vega, dirigida pels professors Alberto Blecua i Ramón Valdés, va comptar amb l’ajut d’una beca FPU del Ministeri d’Educació, així com amb beques per a estades d’investigació a Oxford i Florència. Durant la seva formació postdoctoral, va gaudir d’un contracte d’investigació a la Université de Neuchâtel i de dues beques estatals Juan de la Cierva (la primera a la Universitat de València i la segona a la Universitat Autònoma de Barcelona). En l’actualitat, exerceix de professor ajudant doctor al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.

Durant la seva trajectòria acadèmica, la seva línia d’investigació principal ha estat el teatre de Lope de Vega i la literatura espanyola dels segles XVI i XVII, que ha abordat des de tres perspectives complementàries:

1- Imitació i reescriptura. L’estudi del procés creatiu de Lope de Vega i d’altres autors, particularment en relació amb la novella italiana i amb el tan poc conegut teatre de finals del segle XVI, l’ha dut a realitzar una sèrie de descobriments crítics tals com fonts textuals fins ara ignorades.

2- Mètrica, ortologia i autoria. L’anàlisi de la mètrica i l’estil de determinades obres l’ha permès corregir atribucions errades a Lope de Vega (La palabra vengada, La Otomana), així com conformar el corpus de dramaturgs avui en dia poc recordats (Cepeda), però molt rellevants al Segle d’Or.

3- Edició crítica. A dia d’avui, ha dut a terme un total de sis edicions crítiques, una tasca imprescindible per a completar l’estudi de qualsevol obra: així, ha editat cinc comèdies de Lope de Vega (El maestro de danzar, La gallarda toledana, El Grao de Valencia, Virtud, pobreza y mujer i, amb Clara Monzó Ribes, Los bandos de Sena) i una de Loyola, Miseno, pràcticament desconeguda, però molt important a l’època, fins al punt que Lope la va reescriure, tal i como ha pogut demostrar.

Entre les seves publicacions destaquen una monografia sobre les comèdies bizantines de Lope, les ja citades edicions crítiques i una trentena d’articles científics publicats en algunes de las revistes més reconegudes de l’hispanisme internacional (Bulletin Hispanique, RILCE, Bulletin of Hispanic Studies, Criticón, Boletín de la Real Academia Española, etc.), així com més d’una dotzena de capítols de llibre publicats en editorials nacionals i internacionals (Leo S. Olschki, Renacimiento, Fondo de Cultura Económica o Visor).

D’altra banda, ha coordinat un monogràfic per a l’Anuario Lope de Vega (2021), titulat «Los primeros años del teatro comercial en España y el primer Lope (1560-1598)», així com la Parte XX de les Comedias de Lope de Vega (Gredos, 2021), juntament amb Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer. Finalment, a més d’haver escrit nombroses ressenyes acadèmiques i editat diferents volums monogràfics, ha format part del comitè de redacció de l’edició del Quijote de la RAE (2015), dirigida per Francisco Rico.

Quant a la seva intervenció a congressos, seminaris i jornades, ha dictat més de quaranta ponències convidades, comunicacions o conferències a diferents universitats europees, i ha estat membre de diversos comitès científics y organitzadors.

Així mateix, ha participat en diferents projectes d’investigació internacionals, entre els quals destaquen els del grup PROLOPE, un dels més antics en Humanitats; el projecte CATCOM/DICAT («Bases de datos integradas del teatro clásico español»), dirigit per Teresa Ferrer Valls des del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València; el macroprojecte TC/12 (dirigit per Joan Oleza des del nostre Departament), l’únic de filologia que ha aconseguit formar part del programa Consolider del Plan Nacional de I+D+I; o «Verse Rhythm in Golden Age Spanish Poetry: Lope de Vega and Luis de Góngora’s Romances», finançat pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique.

Pel que fa a la tasca docent, a més d’impartir classes a Grau i Màster a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Université de Neuchâtel i la Universitat de València, ha publicat diverses edicions didàctiques de clàssics del Segle d’Or, així com seleccions i adaptacions d’obres canòniques de la literatura espanyola; finalment, ha participat en llibres de llengua i literatura per al batxillerat.

Quant a la seva obra poètica, es autor dels poemaris "Las cosas en su sitio" (La Isla de Siltolá, 2018, Premi Antonio Colinas) i de "Las nubes se levantan" (Pre-Textos, 2022, Premi Emilio Prados). D’altra banda, ha publicat poemes i traduccions a revistes com “21veintiúnversos”, “Estación poesía”, “Tintas” o “Anáfora”, de la qual és col·laborador habitual.

FERRER VALLS, M.TERESA

FERRER VALLS, M.TERESA

PDI-Catedratic/a d'UniversitatDirector/a de Servei General

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Avenida Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia

51242

m.teresa.ferrer@uv.es

Biografia
 

Teresa Ferrer Valls es catedrática de Literatura Espanyola en el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, on exerceix la seva docència des de 1986. La seva activitat investigadora ha merescut la concessió del sis sexennis per part de la CNEAI i els seus projectes han comptat amb finançament ininterromput fins al dia d'avui i han facilitat la formació i incorporació a la carrera professional de diverses generacions de becaris i becàries. La seva avaluació de la docència dins del programa Docentia ha merescut la qualificació d'Excel·lent.

Les recerques de la professora Ferrer se centren en el teatre espanyol dels Segles d'Or. Una de les seues línies de treball es relaciona amb l'estudi de la pràctica escènica cortesana i va donar lloc a un llibre i una sèrie d'articles, molt citats, que apareixen entre les publicacions de referència en històries del teatre i bibliografies especialitzades. El llibre La práctica escénica cortesana: de la época del emperador a la de Felipe III (1991) va contribuir al replantejament de l'activitat teatral cortesana anterior al regnat de Felip IV, un període abans descurat per la crítica. Una altra de les seves línies de recerca es vincula amb el mecenatge teatral de la noblesa i va tenir el seu origen en el descobriment de la documentació completa, inèdita en el seu moment, relacionada amb l'encàrrec a Lope de Vega d'una obra dramàtica, documentació publicada en Nobleza y espectáculo teatral 1535-1622: estudio y documentos (1993). En aquesta línia de treball, ha publicat articles i capítols de llibre relacionats amb el gènere dels drames genealògics i el mecenatge de la noblesa i la relació entre història i teatre. Una altra de les seues línies de treball s'ha centrat en el teatre escrit per dones en el segle XVII. Les seves aportacions es van iniciar quan a Espanya encara no s'havia despertat l'interès pels estudis de gènere i van contribuir a donar una visió global de l'obra d'un petit, però significatiu, grup de dramaturgues i formen part avui dels repertoris especialitzats. Ha realitzat estudis sobre diferents autors (Cristóbal de Virués, Lope de Vega, Calderón, Luis Vélez de Guevara, Juan Pérez de Montalbán, Rodrigo de Herrera…), editant algunes de les obres més representatives del període. Treballa així mateix en el camp de les Humanitats Digitals i des de 1995 dirigeix el grup de recerca teatral DICAT, que ha estat pioner en el desenvolupament de bases de dades aplicades a l'estudi del teatre clàssic espanyol com DICAT. Diccionario de actores del teatro clásico español (2008), una magna base de dades publicada en 2008 després de quinze anys de treball i que en 2023 s'ha publicat en obert, o CATCOM. Base de datos de comedias mencionadas en la documentación teatral (1540-1700). El seu grup de recerca va ser un dels dotze que van integrar el projecte Consolider TC/12. Patrimoni teatral clàssic espanyol. Textos i instruments de recerca, coordinat per Joan Oleza. Va participar, amb un grup d'investigadors i enginyers formàtics, liderat per Joan Oleza, en la reconstrucció virtual de l'antic Corral de La Olivera de València. Va impulsar en 2019 el projecte coordinat ASODAT. Bases de datos integradas del teatro clásico español, una federació de bases de dades que reuneix fins avui grups de diverses universitats. Ha obtingut així mateix finançament per a projectes d'innovació educativa que han servit per a divulgar dins i fora de l'aula la recerca per mitjans digitals. Fruit d'aquesta línia va ser l'edició electrònica de la comèdia La traición en la amistad de María de Zayas, l’arxiu La práctica escénica en imágenes o l'eina per a la docència El teatro clásico español: materiales docentes multimedia.

És requerida de manera habitual com a experta en l'avaluació de la recerca per diferents agències a nivell nacional i internacional, i ha format part de la Comisión Nacional Avaluadora de l'Activitat investigadora. És membre de diversos comitès científics de revistes i editorials d'excel·lència. Ha estat membre de jurats que han atorgat premis a la creació literària i a la recerca. Va ser directora del «Máster Oficial Estudios hispánicos: Aplicaciones e Investigación» (2007-2010), vinculat al programa de doctorat, que va obtenir esment de qualitat. Ha estat directora del departament de Filologia Espanyola (2010-2013 i 2016-2019) i des del 2020 és directora de Publicacions de la Universitat de València. Ha estat membre de la Junta de Facultat (2012-2019) i del Claustre de la Universitat de València (2014-2017).

GIRONA FIBLA, NURIA

GIRONA FIBLA, NURIA

PDI-Catedratic/a d'Universitat

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Departamento de Filología Española Av.Blasco Ibáñez 32 46010Valencia

(9638) 64304

nuria.girona@uv.es

Biografia
 

Catedràtica del Departament de Filologia Espanyola, de la Universitat de València. Les seves recerques se centren en l'àmbit de la literatura llatinoamericana, els Estudis Culturals i els Estudis de Gènere.

HARO CORTES, MARTA

HARO CORTES, MARTA

PDI-Catedratic/a d'UniversitatDirector/a de Departament

Despacho nº 9 (tercer piso) Departamento de Filología Española Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Apartado 22097 Avd. Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia

(9638) 64944

marta.haro@uv.es

Biografia
 

Marta Haro Cortés és Catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de València, adscrita al Departament de Filologia Espanyola.

La Literatura Medieval Espanyola és l'eix central de la meua trajectòria investigadora i docent: la història i crítica de la Literatura Medieval en l'àmbit de les Literatures Hispàniques, l'estudi i edició dels textos, l'anàlisi de la seua factura física (manuscrits, incunables, edicions impreses, documents), així com la història i evolució de la mentalitat medieval i la seua estreta relació amb l'àmbit literari i cultural tant en la gestació de les obres, com en la seua recepció. I, des d'esta perspectiva, també els interessos d'investigació abasten el camp d'acció de les noves tecnologies en la investigació i docència de la Literatura Espanyola.

   Investigadora principal del projecte Parnaseo (Servidor Web de Literatura Espanyola), referència FFI2017-82588-P (*AEI/FEDER, UE), concedit pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.

   Directora de la revista Memorabilia: Boletín de Literatura Sapiencial [ISSN 1579-7341].

   Adreça i coordinació del Portal acadèmic Aul@medieval y de Portal Celestinesco.

   Coordinació de la Col·lecció Biblioteca de Literatura Sapiencial de l'Institut de Literatura i Traducció del Centre Internacional d'Investigació de la Llengua Espanyola (*Cilengua), San Millán de la Cogolla (La Rioja, Espanya).

   Publicacions de Marta Haro Cortés

MONZO RIBES, CLARA

MONZO RIBES, CLARA

PDI-Ajudant Doctor/A

Universitat de València Departamento de Filología Española Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Avda. Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia Despacho nº 12

clara.monzo@uv.es

Biografia
 

Clara Monzó Ribes (1990) és doctora en Estudis Hispànics Avançats (2019) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008-2013) per la Universitat de València. Les seues principals línies d'investigació se centren en la literatura dels Segles d'Or, fonamentalment en tres perspectives: el teatre dels segles XVI i XVII, la dramatúrgia de Calderón de la Barca (posada en escena i acotacions) i la transversalitat genèrica entre els clàssics dels Segles d'Or (Cervantes, el Lazarillo) i la modernitat. Advoca per un enfocament multidisciplinari que combina l'anàlisi teòrica-crític amb l'edició i l'exploració del llenguatge escènic. La seua tesi doctoral sobre les acotacions en el teatre de Calderón, dirigida per Evangelina Rodríguez Quadres i realitzada gràcies a una beca *FPU del Ministeri d'Educació, va obtindre la qualificació d'Excel·lent Cum Laude' i esment internacional i va ser mereixedora del Premi Extraordinari de Doctorat (2023). Compte també amb el Premi Extraordinari de Màster en Estudis Hispànics Avançats (2013-2014). La seua activitat docent s'ha desenvolupat en el si de la Universitat de València i la Universitat Complutense de Madrid. Prèviament, va gaudir d'un contracte d'investigació posdoctoral en la Universitat de Viena, on exercia la seua activitat científica a l'empara del projecte internacional «Sound and Meaning in Spanish Golden Age Literature» FWF Austrian Science Fund P32563-G), finançat pel govern austríac.

Entre les seues publicacions s'expliquen diverses edicions crítiques de Lope de Vega per a les Parts de comèdies que coordina el grup Prolope, publicades en Gredos, així com una edició didàctica anotada de la calderoniana El alcalde de Zalamea. Fins hui, compta amb nombroses publicacions, entre capítols de llibre i articles, que han aparegut en revistes indexades i editorials incloses en l'índex SPI. De forma complementària, escriu ocasionalment articles de divulgació sobre els clàssics com a col·laboradora per a la revista Contexto (ctxt).

Quant a la internacionalització, ha realitzat estades d'investigació, avalades per dues ajudes FPU per a la mobilitat predoctoral: la University of Virginia (2016) i la Università Ca´Foscari de Venècia (2017). En els últims anys, ha participat en diversos congressos, seminaris o trobades d'investigació de caràcter internacional i ha intervingut en qualitat de ponent en altres ocasions.

Forma part de l'equip investigador CATCOM, dirigit per Teresa Ferrer Valls i del projecte d'innovació docent "Dones i escriptores no canòniques de la literatura espanyola i hispanoamericana: Fonts bibliogràfiques per a la seua didàctica i investigació en format digital", dirigit per Isabel Díez Ménguez UCM). En el passat, ha format part de diferents projectes d'investigació, entre els quals destaquen el macroprojecte ‘TC/12' (l'únic de filologia en el programa Consolider del Plan Nacional d'I+D+i), el projecte transversal ‘Observatori d'Espais Escènics' de la Universitat Politècnica de Catalunya (que s'emmarca en els Projectes I+D+i ‘Reptes investigació' del Ministeri de Ciència i Innovació) i el projecte amb seu en la Universitat de Viena, ja esmentat.

És autora del llibre de poemes Portar la casa (Illa Elefant, 2024).