Daniel Fernández Rodríguez és professor titular al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, on ensenya literatura espanyola del Segle d'Or.

Després de llicenciar-se en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2016 es va doctorar en Filologia Espanyola en aquest mateix centre, amb Premi Extraordinari en les tres titulacions. La seva tesi doctoral, dirigida per Alberto Blecua i Ramón Valdés, va comptar amb el suport d'una beca FPU del Ministeri d'Educació, així com amb beques per a estades de recerca a Oxford i Florència. Durant la seva formació postdoctoral, va gaudir d'un contracte de recerca a la Université de Neuchâtel i de dues ajudes estatals Juan de la Cierva.

Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, la seva línia de recerca principal ha estat el teatre de Lope de Vega i la literatura espanyola dels segles XVI i XVII, que ha abordat des de tres perspectives complementàries:

1- Imitació i reescriptura. L'estudi del procés creatiu de Lope de Vega i d'altres autors, particularment en relació a la novella italiana i al tan poc conegut teatre de finals del segle XVI, l’ha dut a descobrir noves fonts i a traçar vincles intertextuals entre diferents obres.

2- Mètrica, ortologia i autoria. L'anàlisi de la mètrica i l'estil de determinades obres li ha permès corregir atribucions errònies a Lope de Vega (La palabra vengada, La Otomana), així com conformar el corpus de dramaturgs avui a penes recordats (Cepeda), però molt rellevants al Segle d'Or.

3- Edició crítica. A dia d’avui, ha dut a terme un total de sis edicions crítiques, una tasca imprescindible per a emprendre l'estudi de qualsevol obra: així, ha editat cinc comèdies de Lope de Vega (El maestro de danzar, La gallarda toledana, El Grao de Valencia, Virtud, pobreza y mujer i, amb Clara Monzó Ribes, Los bandos de Sena), així com una comèdia de Loyola, Miseno, peça avui pràcticament desconeguda, però molt important a l'època (fins al punt que Lope va arribar a reescriure-la).

Entre les seves publicacions destaquen una monografia sobre les comèdies bizantines de Lope, les ja citades edicions crítiques i més d’una trentena d'articles científics publicats a algunes de les revistes més reconegudes de l'hispanisme internacional (Bulletin Hispanique, Bulletin of Hispanic Studies, Criticón, Boletín de la Real Academia Española, etc.), així com una quinzena de capítols de llibre. D'altra banda, ha coordinat un monogràfic per a l'Anuario Lope de Vega (2021), titulat «Los primeros años del teatro comercial en España y el primer Lope (1560-1598)», així com la Parte XX de les Comedias de Lope de Vega, juntament amb Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer (Gredos, 2021).

Així mateix, Daniel Fernández participa en diferents projectes de recerca internacionals amb finançament públic, entre els quals destaquen CATCOM/DICAT, amb seu a la Universitat de València, dirigit per Teresa Ferrer i Josefa Badía; el grup PROLOPE, ara sota la direcció de Gonzalo Pontón i Sònia Boadas; i, des de dates recents, “Teatre clàssic a València: patrimoni i societat digital” (TECLAVAL), dirigit per Teresa Ferrer. Fruit d’aquesta trajectòria investigadora són les més de quaranta ponències convidades i comunicacions que ha presentat a diferents universitats europees.

Pel que fa a la seva tasca docent, Daniel Fernández imparteix classes al Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola y les seues Literatures i al Màster en Estudis Hispànics Avançats: Aplicacions i Investigació. En l'actualitat, codirigeix la tesi doctoral de Laura Ferrer Blé (amb la professora Teresa Ferrer) i és codirector, juntament amb Clara Monzó, d'un projecte d'innovació educativa (PIEE), titulat Imitatio. Imitación y adaptación creativa de los clásicos de la Edad Media y los Siglos de Oro. D'altra banda, ha estat tutor d’algunes beques de col·laboració d’estudiants del Grau i el Màster. Finalment, és autor de diverses edicions didàctiques de clàssics del Segle d'Or (el Lazarillo, el Quixot, una antologia de poesia, etc.), així com de seleccions i adaptacions d'obres canòniques de la literatura espanyola.

Quant a la seva obra poètica, Daniel Fernández ha publicat els poemaris "Las cosas en su sitio" (La Isla de Siltolá, 2018, Premi Antonio Colinas) i "Las nubes se levantan" (Pre-Textos, 2022, Premi Emilio Prados). En dates recents ha obtingut el premi Ciudad de Burgos per "La vida por delante", llibre que veurà la llum pròximament a l'editorial Visor.

Catedràtica del Departament de Filologia Espanyola, de la Universitat de València. Les seves recerques se centren en l'àmbit de la literatura llatinoamericana, els Estudis Culturals i els Estudis de Gènere.

Clara Monzó Ribes (1990) és doctora en Estudis Hispànics Avançats (2019) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008-2013) per la Universitat de València. Les seues principals línies d'investigació se centren en la literatura dels Segles d'Or, fonamentalment en tres perspectives: el teatre dels segles XVI i XVII, la dramatúrgia de Calderón de la Barca (posada en escena i acotacions) i la transversalitat genèrica entre els clàssics dels Segles d'Or (Cervantes, el Lazarillo) i la modernitat. Advoca per un enfocament multidisciplinari que combina l'anàlisi teòrica-crític amb l'edició i l'exploració del llenguatge escènic. La seua tesi doctoral sobre les acotacions en el teatre de Calderón, dirigida per Evangelina Rodríguez Quadres i realitzada gràcies a una beca *FPU del Ministeri d'Educació, va obtindre la qualificació d'Excel·lent Cum Laude' i esment internacional i va ser mereixedora del Premi Extraordinari de Doctorat (2023). Compte també amb el Premi Extraordinari de Màster en Estudis Hispànics Avançats (2013-2014). La seua activitat docent s'ha desenvolupat en el si de la Universitat de València i la Universitat Complutense de Madrid. Prèviament, va gaudir d'un contracte d'investigació posdoctoral en la Universitat de Viena, on exercia la seua activitat científica a l'empara del projecte internacional «Sound and Meaning in Spanish Golden Age Literature» FWF Austrian Science Fund P32563-G), finançat pel govern austríac.

Entre les seues publicacions s'expliquen diverses edicions crítiques de Lope de Vega per a les Parts de comèdies que coordina el grup Prolope, publicades en Gredos, així com una edició didàctica anotada de la calderoniana El alcalde de Zalamea. Fins hui, compta amb nombroses publicacions, entre capítols de llibre i articles, que han aparegut en revistes indexades i editorials incloses en l'índex SPI. De forma complementària, escriu ocasionalment articles de divulgació sobre els clàssics com a col·laboradora per a la revista Contexto (ctxt).

Quant a la internacionalització, ha realitzat estades d'investigació, avalades per dues ajudes FPU per a la mobilitat predoctoral: la University of Virginia (2016) i la Università Ca´Foscari de Venècia (2017). En els últims anys, ha participat en diversos congressos, seminaris o trobades d'investigació de caràcter internacional i ha intervingut en qualitat de ponent en altres ocasions.

Forma part de l'equip investigador CATCOM, dirigit per Teresa Ferrer Valls i del projecte d'innovació docent "Dones i escriptores no canòniques de la literatura espanyola i hispanoamericana: Fonts bibliogràfiques per a la seua didàctica i investigació en format digital", dirigit per Isabel Díez Ménguez UCM). En el passat, ha format part de diferents projectes d'investigació, entre els quals destaquen el macroprojecte ‘TC/12' (l'únic de filologia en el programa Consolider del Plan Nacional d'I+D+i), el projecte transversal ‘Observatori d'Espais Escènics' de la Universitat Politècnica de Catalunya (que s'emmarca en els Projectes I+D+i ‘Reptes investigació' del Ministeri de Ciència i Innovació) i el projecte amb seu en la Universitat de Viena, ja esmentat.

És autora del llibre de poemes Portar la casa (Illa Elefant, 2024).