| Foto | Nom i cognoms | Adreça | + info | Biografia |
|---|---|---|---|---|
|
|
ALVAREZ SELLERS, MARIA ROSA |
Dpto. Filología Española Área de Filología Portuguesa Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. Blasco Ibáñez, nº 32 46010 Valencia 51319 |
Biografia | |
|
[ Traducció automàtica ] [Biografia, versió en castellà] MARÍA ROSA ÁLVAREZ SELLERS. Doctora en Filologia i Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de València) i Filologia Portuguesa (Universitat de Salamanca), combina ambdues especialitats en la seua activitat investigadora. Catedràtica de Filologia Gallega i Portuguesa adscrita al Departament de Filologia Espanyola (Universitat de València), imparteix la seua docència en tots els Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, encara que el Minor de Portugués s'inclou en el Grau de Llengües Modernes i les seues Literatures. Degana en funcions de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Coordinadora de la Comissió Acadèmica del Títol del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures. Va ser Vicedegana de Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat (27/3/2024 a 9/2/2025). Coordinadora de l'Àrea de Filologia Portuguesa i Basca de la Universitat de València. Pertany a la Junta de Facultat i participa en nombroses comissions universitàries i en les proves d'accés a la universitat. Línies d'investigació: Literatura comparada – Edició crítica– Recepció – Traducció – Diccionaris – Teatre – Actors – Literatura espanyola – Segle d'Or – Calderón de la Barca – *Lope de Vega – Agustín *Moreto. Literatura portuguesa – Literatura brasilera– Gil Vicente – *António Ferreira – *Bernardim *Ribeiro – *Guimarãés Rosa – Entremesos ibèrics Ha publicat treballs dedicats al teatre espanyol dels Segles d'Or (La tragedia española en el Siglo de Oro: La vida es sueño o el delito del nacimiento [Premi Nacional d'Assaig "Becerro de *Bengoa”], Diputació Foral de Alava; Análisis y evolución de la tragedia española en el Siglo de Oro: la tragedia amorosa, Kassel, Reichenberger, 3 *vols.) i a la literatura portuguesa i brasilera (Edició de Literatura portuguesa y literatura española: influencias y relaciones, Universitat de València; Edició de Castro de António Ferreira, Universidade da Coruña-Xunta de Galícia; João Guimarães Rosa: travesías por la ficción y la palabra, Vigo, Acadèmia del Hispanismo), a més de participar en nombrosos Congressos internacionals i col·laborar en diverses publicacions i revistes nacionals i estrangeres. Ha publicat llibres, edicions crítique i al voltant de cent articles i capítols de llibre. En 2019 ha publicat dues edicions crítiques: El bruto de Babilonia, de Matos Fragoso, Moreto i Càncer (Ed. Reichenberger) i l'Entremés del Dia de compadres (Ed. Universidade de Lisboa). En 2024 ha publicat l'edició crítica de La tragedia del duque de Berganza, de Álvaro Cubillo de Aragón (Ed. Reichenberger). Ha rebut beques per a completar la seua formació acadèmica a Bèlgica, Itàlia, Estats Units i Portugal i ha fet classes i conferències en les universitats de Coïmbra, Lisboa, Bordeus i Tolosa de Llenguadoc. És membre del Centre de Estudos de Teatre (CET) de la Universidade de Lisboa i del Centre de Literatura Portuguesa (CLP) de la Universidade de Coïmbra, així com dels Grups de Recerca Internacionals «Proteo-Moretianos», «Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad» y «Circe-Early Modern European Theatre on Screen». Ha participat en Projectes d'Investigació internacionals (I+D), entre els quals destaquen don projectes europeus: NIFLAR (Networked Interaction in Foreign Language Acquisition and Research), dirigit per la Universiteit Utrecht (2008-2010), dedicat a la innovació docent en llengues extranjeres y financiat per la Unió Europea (Lifelong Learning Programme Sub-programmes – Multilateral Projects, Networks, Accompanying measures) i Patrimonio Teatral Clásico Español. Textos e Instrumentos de Investigación (Consolider) (TC/12) (Ministeri de Ciència i Innovació. Pla Nacional I+D+I), en el qual participaven 49 universitats. Els últims projectes han sigut Escritura teatral colaborativa en el Siglo de Oro: análisis, interpretación y nuevos instrumentos de investigación (Centenario de Agustín Moreto, 1618-2018), 2018-2010 (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i Fons FEDER. Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència), Entremezes ibéricos: inventariação, edição e estudo (ENTRIB), 2018-2021 Fundação per a la Ciência i la Tecnologia (Portugal) i fons FEDER (Programa Operacional Regional de Lisboa) i El teatro áureo en colaboración: textos, autorías, ámbitos literarios de sociabilidad y nuevos instrumentos de investigación (TAC) (Ministeri de Ciència i Innovació. Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i del Programa Estatal d'I+D+i Orientada als Reptes de la Societat). En l'actualitat forma part del projecte EMOTHE: Teatro europeo de los siglos XVI y XVII. Patrimonio y bases de datos (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Unió Europea). Experta Avaluadora de Projectoe I+D: ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) i AGAUR (Agencia de Gestión de Ayudas Unviersitarias y de Investigación. Experta avaluadora de titulacions universitàries a Portugal A3ES (Portuguese Agency for the Assessment and Accreditation of Higher Education). Participa en comitès d'avaluació de revistes internacionals: Hispanic Review, Rilce, Hipogrifo, Anuario Calderoniano, Quaderns de Filologia, MONTI, Límite, Studia Iberica et Americana, Hesperia, Anagnórisis, eHumanista, Abriu, Itinerarios, Dicenda, Celestinesca. Membre de comitès editorials: Estudios Portugueses y Brasileños; Nueva Revista del Pacífico; Quaderns de Filologia. Perfil a Base de Dades Internacional: “Who’s who”, IStReS Iberian Studies (Universidade de Lisboa). |
||||
|
|
FERRER VALLS, M.TERESA |
Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Avenida Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia 51242 |
Biografia | |
|
Teresa Ferrer Valls es catedrática de Literatura Espanyola en el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, on exerceix la seva docència des de 1986. La seva activitat investigadora ha merescut la concessió del sis sexennis per part de la CNEAI i els seus projectes han comptat amb finançament ininterromput fins al dia d'avui i han facilitat la formació i incorporació a la carrera professional de diverses generacions de becaris i becàries. La seva avaluació de la docència dins del programa Docentia ha merescut la qualificació d'Excel·lent. Les recerques de la professora Ferrer se centren en el teatre espanyol dels Segles d'Or. Una de les seues línies de treball es relaciona amb l'estudi de la pràctica escènica cortesana i va donar lloc a un llibre i una sèrie d'articles, molt citats, que apareixen entre les publicacions de referència en històries del teatre i bibliografies especialitzades. El llibre La práctica escénica cortesana: de la época del emperador a la de Felipe III (1991) va contribuir al replantejament de l'activitat teatral cortesana anterior al regnat de Felip IV, un període abans descurat per la crítica. Una altra de les seves línies de recerca es vincula amb el mecenatge teatral de la noblesa i va tenir el seu origen en el descobriment de la documentació completa, inèdita en el seu moment, relacionada amb l'encàrrec a Lope de Vega d'una obra dramàtica, documentació publicada en Nobleza y espectáculo teatral 1535-1622: estudio y documentos (1993). En aquesta línia de treball, ha publicat articles i capítols de llibre relacionats amb el gènere dels drames genealògics i el mecenatge de la noblesa i la relació entre història i teatre. Una altra de les seues línies de treball s'ha centrat en el teatre escrit per dones en el segle XVII. Les seves aportacions es van iniciar quan a Espanya encara no s'havia despertat l'interès pels estudis de gènere i van contribuir a donar una visió global de l'obra d'un petit, però significatiu, grup de dramaturgues i formen part avui dels repertoris especialitzats. Ha realitzat estudis sobre diferents autors (Cristóbal de Virués, Lope de Vega, Calderón, Luis Vélez de Guevara, Juan Pérez de Montalbán, Rodrigo de Herrera…), editant algunes de les obres més representatives del període. Treballa així mateix en el camp de les Humanitats Digitals i des de 1995 dirigeix el grup de recerca teatral DICAT, que ha estat pioner en el desenvolupament de bases de dades aplicades a l'estudi del teatre clàssic espanyol com DICAT. Diccionario de actores del teatro clásico español (2008), una magna base de dades publicada en 2008 després de quinze anys de treball i que en 2023 s'ha publicat en obert, o CATCOM. Base de datos de comedias mencionadas en la documentación teatral (1540-1700). El seu grup de recerca va ser un dels dotze que van integrar el projecte Consolider TC/12. Patrimoni teatral clàssic espanyol. Textos i instruments de recerca, coordinat per Joan Oleza. Va participar, amb un grup d'investigadors i enginyers formàtics, liderat per Joan Oleza, en la reconstrucció virtual de l'antic Corral de La Olivera de València. Va impulsar en 2019 el projecte coordinat ASODAT. Bases de datos integradas del teatro clásico español, una federació de bases de dades que reuneix fins avui grups de diverses universitats. Ha obtingut així mateix finançament per a projectes d'innovació educativa que han servit per a divulgar dins i fora de l'aula la recerca per mitjans digitals. Fruit d'aquesta línia va ser l'edició electrònica de la comèdia La traición en la amistad de María de Zayas, l’arxiu La práctica escénica en imágenes o l'eina per a la docència El teatro clásico español: materiales docentes multimedia. És requerida de manera habitual com a experta en l'avaluació de la recerca per diferents agències a nivell nacional i internacional, i ha format part de la Comisión Nacional Avaluadora de l'Activitat investigadora. És membre de diversos comitès científics de revistes i editorials d'excel·lència. Ha estat membre de jurats que han atorgat premis a la creació literària i a la recerca. Va ser directora del «Máster Oficial Estudios hispánicos: Aplicaciones e Investigación» (2007-2010), vinculat al programa de doctorat, que va obtenir esment de qualitat. Ha estat directora del departament de Filologia Espanyola (2010-2013 i 2016-2019) i des del 2020 és directora de Publicacions de la Universitat de València. Ha estat membre de la Junta de Facultat (2012-2019) i del Claustre de la Universitat de València (2014-2017). |
||||
|
|
GIRONA FIBLA, NURIA |
Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Departamento de Filología Española Av.Blasco Ibáñez 32 46010Valencia (9638) 64304 |
Biografia | |
|
Catedràtica del Departament de Filologia Espanyola, de la Universitat de València. Les seves recerques se centren en l'àmbit de la literatura llatinoamericana, els Estudis Culturals i els Estudis de Gènere. |
||||
|
|
HARO CORTES, MARTA |
Despacho nº 9 (tercer piso) Departamento de Filología Española Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Apartado 22097 Avd. Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia (9638) 64944 |
Biografia | |
|
Marta Haro Cortés és Catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de València, adscrita al Departament de Filologia Espanyola. La Literatura Medieval Espanyola és l'eix central de la meua trajectòria investigadora i docent: la història i crítica de la Literatura Medieval en l'àmbit de les Literatures Hispàniques, l'estudi i edició dels textos, l'anàlisi de la seua factura física (manuscrits, incunables, edicions impreses, documents), així com la història i evolució de la mentalitat medieval i la seua estreta relació amb l'àmbit literari i cultural tant en la gestació de les obres, com en la seua recepció. I, des d'esta perspectiva, també els interessos d'investigació abasten el camp d'acció de les noves tecnologies en la investigació i docència de la Literatura Espanyola. Investigadora principal del projecte Parnaseo (Servidor Web de Literatura Espanyola), referència FFI2017-82588-P (*AEI/FEDER, UE), concedit pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. Directora de la revista Memorabilia: Boletín de Literatura Sapiencial [ISSN 1579-7341]. Adreça i coordinació del Portal acadèmic Aul@medieval y de Portal Celestinesco. Coordinació de la Col·lecció Biblioteca de Literatura Sapiencial de l'Institut de Literatura i Traducció del Centre Internacional d'Investigació de la Llengua Espanyola (*Cilengua), San Millán de la Cogolla (La Rioja, Espanya). |
||||
|
|
PERIS LLORCA, JESUS |
Facultat de Filologia Departament de Filologia Espanyola 3ª planta Despatx 1 (9639) 83292 |
Biografia | |
|
Va nàixer a Paterna (L'Horta Nord). Fill de Jesús i de Josefa. Pare de Martí i Rosa. Viu a Sollana, a La Ribera Baixa amb un peu al Barri del Carme de la Ciutat de València. Professor de teatre espanyol i llatinoamericà contemporani i de literatura llatinoamericana. Al llarg dels anys la seua recerca s'ha dedicat fonamentalment a la literatura popular i de masses. Començà amb l'Argentina i la configuració del seu imaginari nacional. Continuà amb el País Valencià i el paper de la literatura en la configuració de la seua problemàtica identitat. Ha escrit i pensat sobre literatura de masses i noves figures autorials. També sobre falles, i, fins i tot, n'ha cremat alguna. Ara ensenya i investiga especialment sobre teatre espanyol i valencià contemporani. És membre del Projecte d'Investigació "Memory Novels LAB: Laboratori Digital de Novel·les sobre Memòria Històrica Espanyola", referencia GV/2021/183, subvencionat per la Generalitat Valenciana. Aquestes són algunes de les seues publicacions més destacades: -La construcción de un imaginario nacional. Don Segundo Sombra y la tradición gauchesca, València, Tirant lo Blanch Llibres, 1997. -Gauchos en el mundo del ochenta. Leyendo a Eduardo Gutiérrez y Eugenio Cambaceres, , València, Anejos de Quaderns de Filologia, 2003. -"Populismo y literatura popular. Sobre la función de las fallas de Valencia en la extensión del blaverismo", Pasajes de Pensamiento contemporáneo, 46, 2015, pp. 42-61 -"El rock independiente español y las prácticas poéticas contemporáneas: estrategias autoriales en la cultura de masas", Confluencias, 32-1, 2016, pp. 141-158. -"La república de las fallas: La revista Pensat i Fet en los años de la Segunda República Española", Cultura de la República. Revista de Análisis Crítico, 1,1, 2017, pp. 82-94. -"La ciudad iluminada. Valencia en los textos de Max Aub", Debats, 132, 2, 2018, pp. 31-42. -"Josep-Vicent Marqués: el narrador que sí que sabia contar rondalles", en Pedro Garcia Pilán (ed.): Tots els colors de Josep-Vicent Marqués, València, Institució Alfons el Magnànim, 2018, pp. 157-190. -"Las letras del rock independiente español: huecos en la cultura de la transición", en Jaume Peris Blanes (eds.): Cultura e imaginación política, París, Rilma 2 y ADEHL, 2018, pp. 131-142. -“Ocells de foc i espurna”: poesía amb foc i pirotècnia a la revista fallera Pensat i Fet (1912.1972)", en Eudald González /ed.) Els sons dels foc: la pirotècnia a les festes, Catarroja, Afers, 2019, pp. 69-86. -“Acumulaciones primitivas de capital. La narrativa de Rafael Chirbes como genealogía del presente”, en Javier Lluch Prats (ed.), El universo de Rafael Chirbes. Barcelona, Anagrama, 2021, pp. 477-493. -“De genealogías y olvidos: la memoria de la militancia de los padres en Patricio Pron y Alia Trabucco ”, en Albrecht Buschmann y Luz C. Souto (eds.), Decir desparecido(s) II. Análisis transculturales de la desaparición forzada. Munster: Lit. Verlag, 2021, pp. 189-201. “Festive literature in Catalan as a space of cultural resistance: The Valencian magazine Pensat i Fet (1912‐72) during the Spanish post-war period”, International Journal of Iberian Studies, vol. 34, n.º 2, 2021, pp. 113-132. |
||||
|
|
SOUTO LARIOS, LUZ CELESTINA |
Departamento de Filología Española Avda. Blasco Ibáñez, 32. 3º Planta. 46010 Valencia (9639) 83290 |
Biografia | |
|
LUZ C. SOUTO és llicenciada i professora en lletres per la UBA. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València, on imparteix docència com a Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola i va ser coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola (2019-2022). Actualment és coordinadora Erasmus del Grau en Estudis Hispànics. És Investigadora Principal del projecte d'Investigació Emergent "Memory Novels LAB: Laboratorio Digital de Novelas sobre Memoria Histórica Española" (GV/2021/183), subvencionat per la Generalitat Valenciana. Directora de la primera Base de dades relacional sobre narratives de la Guerra Civil i el franquisme. Ha exercit tasques d’Investigació i de Gestió d'I+D+i en els següents grups d'investigació coordinats pel catedràtic Joan Oleza: Prometeu 2016/133 “Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica”; Consolider TC/12 “Patrimoni Teatral Clàssic Espanyol: Textos i instruments d'investigació” (CSD2009-00033), en les diferents edicions de "Artelope. Base de dades i arguments del teatre de Lope de Vega” (FFI 2009-12730 (2010-2012), FFI 2012-34347 (2013-2016)) i en el Microcluster “Cultura i Societat en l'era digital” del VLC Campus. En l'àmbit internacional participa des de 2015 del projecte “Diàlegs transatlàntics: Espanya i Argentina Camp editorial, literatura, cultura, memòria”(UNLP, IP Raquel Macciuci). Les seues línies d'investigació predominantes aborden: la literatura espanyola i llatinoamericana dels segles XX i XXI, la memòria històrica a Espanya i Argentina, les Humanitats Digitals i el Segle d'Or Espanyol. Entre els seus treballs sobre literatura de la memòria destaca el llibre Memòries de l'orfandat. Mirades litàries sobre l'expropiació / apropiació de menors a Espanya i l'Argentina (Iberoamericana-Vervuert, 2019). D'altra banda, en esta àrea, ha coordinat junt amb Albrecht Buschmann els volums Dir desaparegut (s). Formes i ideologies de la narració de l'absència forçada (Lit Verlag, 2019) i Dir desaparegut (s) II: anàlisi transculturals de la desaparició forçada (Lit Verlag, 2021). En l'estudi del Segle d'Or i els Humanitats Digitals es ressalta l'edició digital de 20 comèdies de Lope de Vega per a la Biblioteca Digital Artelope , col·lecció de què també és coordinadora. A més, ha publicat en co-autoria un llibre de comentari literari i un altre de comentari lingüístic: -Luz C. Souto; David Giménez Folqués (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari literari, 112 pp. València: Tirant lo Blanch, 2017. ISBN 978 84 1706 929 2. -David Giménez Folqués; Luz C. Souto; Amparo Ricós (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari lingüístic, 93 pp. València: Tirant lo Blanch. ISBN 978 84 1706 933 9. També compta en la seua producció científica amb més de 50 articles en revistes indexades i capítols de llibres a Alemanya, l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Espanya, els EUA, França, Itàlia, Mèxic i Suïssa. D'altra banda, ha organitzat 16 esdeveniments entre congressos, simposis i jornades, 4 d'ells com a directora o coordinadora (A València –Espanya-, Berlín –Alemanya- i La Plata –Argentina-). Ha coordinat el Congrés Internacional Memorias Periféricas de la Guerra Civil y el franquismo: Literaturas, culturas, ideologías (València, 8-11 de març de 2022). Quant a Consells Editorials és codirectora de la Revista de crítica literària Diablotexto Digital (https://ojs.uv.es/index.php/diablotexto/about/editorialteam) i compon el comité assessor de la secció “Papers Crítics” de la Revista Papers del CEIC. Igualment, col·labora habitualment amb arbitratges per a revistes i llibres nacionals i internacionals (els Estats Units, Regne Unit, Colòmbia, Mèxic, l'Argentina, Espanya). Ha realitzat estades postdoctorals en la Universitat de Sao Paulo (el Brasil, 2017), en la Universitat de l'Havana (Cuba, 2016), en la Universitat de Mar del Plata (l'Argentina, 2015) i una estada predoctoral en la Universitat Nacional de la Plata (l'Argentina, 2014). |
||||
Doctorat en Estudis Hispànics Avançats
© 2025 UV. - Av. Blasco Ibáñez, 32. 46010 València. Telèfon: 96 3864254