| Foto | Cognoms i nom | Adreça | + info | Biografia |
|---|---|---|---|---|
|
BAUTISTA BONED, LUIS |
(9638) 64945 |
Biografia | ||
|
Professor ajudant doctor del departament de Filologia espanyola, en l'àrea de literatura espanyola moderna i contemporània. És llicenciat en Filologia Hispànica, Màster en Estudis Hispànics Avançats i Màster Universitari en Professor d'Educació Secundària per la Universitat de València. Va obtindre, a més, un Master of Arts i un Master of Philosophy en literatura espanyola y literatura comparada (minor) per la Universitat de Yale, als Estats Units. En 2018 va obtindre el Doctorat en Estudis Hispànics per la Universitat de València amb la tesi Temblor ante el caos. Estética y subjetividad en la generación del 14, centrada en els escrits de José Ortega y Gasset entre 1910 i 1916 i dirigida pel professor Joan Oleza. Al maig de 2019 va obtindre el Doctorat en Literatura Peninsular Contemporània i Literatura Comparada per la Universitat de Yale, sota la direcció de la professora Noël Valis, amb la dissertación titulada: Dissent and Melancholy. A Brief Intellectual History of Spain. En ella va examinar la intel·lectualitat espanyola dels segles XX i XXI a través de dos conceptes clau: dissidència i melancolia. En l'actualitat dirigeix el projecte d'investigació emergent Subjectivitats en crisis en la literatura espanyola contemporània (1914-1975), amb base en la Universitat de València i finançat per la Generalitat Valenciana (CIGE/2023/74). Forma part també del grup d'investigació Memory Novels LAB: Laboratori Digital de Novel·les sobre Memòria Històrica Espanyola (https://mnlab.toky.es/), radicat a la Universitat de València, sota la direcció de Luz C. Souto, i que també va ser finançat per la Generalitat Valenciana (GV/2021/183). Ha format part, a més, d'altres dos grups d'investigació a la Universitat de València, tots dos comandats per Joan Oleza: Artelope. Base de dades i arguments del teatre de Lope de Vega (https://artelope.uv.es/), Consolider TC/12. Patrimoni Teatral Clàssic Espanyol: Textos i instruments d'investigació (CSD2009-00033), en el qual va treballar en la configuració d'una base dades digital sobre el teatre de Lope de Vega (https://artelope.uv.es/) i en l'edició digital de les obres més emblemàtiques del teatre europeu dels segles XVI i XVII (https://emothe.uv.es/); i el projecte Prometeu Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica (http://aubproyecto.uv.es/), en el qual va gaudir d'un contracte com a Investigador Doctor Júnior i va treballar en les edicions digitals de Campo de sangre i Campo de los almendros, de Aub, que es publicarien en Publicacions de la Universitat de València. També ha col·laborat en el projecte Prosa d'idees i assaig en la transició cultural espanyola (1966-1986), dins del Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i finançat en part amb fons FEDER de la Unió Europea (PGC2018-095257-B-I00). Els seus investigadors principals eren Domingo Ródenas de Moya (Universitat Pompeu Fabra) i Jordi Ibáñez Fanés (Universitat Pompeu Fabra). D'altra banda, ha gaudit d'estades d'investigació i docència en diverses universitats espanyoles i estrangeres: Calàbria (Itàlia), Oxford (el Regne Unit), Stanford (Estats Units) i Barcelona, on va desenvolupar una investigació titulada Against “Transition Culture”. New Intellectual Ways to Face Spanish Recent History, que va ser finançada pel Whitney and Betty MacMillan Center for International and Area Studies at Yale. Dins de les seues principals línies d'investigació s'ha especialitzat fonamentalment en història intel·lectual espanyola del segle XX. Ha participat com a conferenciant, ponent i comunicant en més d'una vintena de trobades acadèmiques organitzades tant a Espanya com a l'estranger, i ha publicat diversos articles en revistes nacionals i internacionals, i en obres col·lectives. És autor, a més, de la monografia Disenso y melancolia. Breve historia intel·lectual de España (2022), en la Col·lecció Prismes, de Publicacions de la Universitat de València. En 2024 ha coeditat, amb Mariela Sánchez (UNLP), el volum Memoria cultural y memorias periféricas de la Guerra Civil y el franquismo, a Peter Lang, i actualment està preparant, amb Joan Oleza i Federico Gerhardt, l'edició de Luis Buñuel, novela, de Max Aub, que es publicarà en l'editorial Iberoamericana-Vervuert. |
||||
|
CANDEL VILA, MARIA CONSUELO |
Departamento de Filología española Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avenida BLasco Ibañez, 32 460010 Despacho n.18 (9638) 64192 |
Biografia | ||
|
Xelo Candel Vila és Catedràtica de Literatura Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Ha estat professora contractada en Bucknell University (els EUA), Ohio University (els EUA) i Saint Louis University (Madrid).
|
||||
|
LLUCH PRATS, JAVIER |
Universitat de València Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Departamento de Filología Española Despacho n.º 4 Av. Blasco Ibáñez, 32 46010 Valencia (9638) 64253 |
Biografia | ||
|
Catedràtic de Literatura Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, on és membre del Grup d'Investigació Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad – ELIT-PAC (UV). La seua activitat docent i investigadora, prèviament, es va desenvolupar a Verona, La Plata, São Paulo, Madrid, Venècia i, sobretot, en la Universitat de Bolonya. Segons l'informe del Comité d'Avaluació de l'Activitat Docent, la qualificació obtinguda és Excel·lent en el nivell avançat (programa Docentia, període 2018-2023). En l'àmbit de la investigació, reconeguda amb tres sexennis fins ara (últim en 2019), ha participat en projectes d'I+D+i a França, Itàlia i Espanya. Els seus treballs s'inscriuen en estes línies d'investigació: història literària i cultural de l'Espanya contemporània; estudis de la memòria, exili republicà; relacions culturals hispanoamericanes; història de l'edició; crítica textual i crítica genètica. Entorn d'elles és autor, editor i coordinador de monografies, edicions crítiques, volums col·lectius, capítols de llibres, articles, ressenyes i semblances, i així de publicacions com Escrituras de la memoria: la Guerra Civil española y sus consecuencias (2022, con L. C. Souto); Campo del Moro, de Max Aub (2020); “Se ha ocupado el km. 6…” (Contestación a Remarque), de C. Benítez de Castro (2017); Vicente Blasco Ibáñez: Bibliografía comentada / An annotated Bibliography (2003-2015) (2016, con C. Anderson y P. Smith); Las batallas del cómic. Perspectivas sobre la narrativa gráfica contemporánea (2016, con J. Martínez y L. C. Souto); ‘En el balcón vacío’. La segunda generación del exilio republicano en México (2012); El escritor en la sociedad de la comunicación (2011, con P. Fernández); El limpiabotas del Padre Eterno y otros cuentos ciertos: la mirada del narrador testigo (2011, con E. Nos); En el taller del escritor. Génesis textual y edición de textos (2010, con M. J. Olaziregi y A. Arcocha); Galería de personajes de ‘El laberinto mágico' (2010); Max Aub - Ignacio Soldevila. Epistolario: 1954-1972 (2007); Obras Completas de Max Aub (vols. III-A y IV-B, 2002 y 2006) y Vicente Blasco Ibáñez: 1898-1998. La vuelta al siglo de un novelista (2000, con J. Oleza). Ha participat en nombroses trobades professionals nacionals i internacionals, a Europa i Amèrica. Àmplia és la seua experiència en tutorització d'estudiants (tesis doctorals, TFG, TFM, pràctiques formatives), coordinació de professorat i gestió acadèmica, organització de congressos i seminaris, activitats divulgatives i de transferència social del coneixement. |
||||
|
MARTINEZ RUBIO, JOSE |
Dpto. Filología Española Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Universitat de València Av. Blasco Ibáñez, 32. 46010, Valencia, España. 83055 |
Biografia | ||
|
[ Traducció automàtica ]
José Martínez Rubio és Professor Titular en el Departament de Literatura Espanyola en la Universitat de València. Amb anterioritat, va desenvolupar la seua activitat docent i investigadora en la *Università *degli *Studi vaig donar Bologna (2013-2016) i la Universitat Jaume I (2017-2020). Ha realitzat estades d'investigació en El seu camp d'especialització és la novel·la espanyola i llatinoamericana entre els segles XX i XXI en l'àmbit de la memòria històrica. S'ha ocupat en particular de les formes de representació de la memòria (no ficció, *docuficción, *autoficción, gèneres híbrids i discurs periodístic i polític) en la novel·la espanyola i hispanoamericana, els debats intergeneracionals sobre el passat traumàtic en el segle XX i XXI, els processos de descolonització a Àfrica i la seua representació literària, la literatura gai i *queer en la literatura espanyola al llarg del segle XX. És autor dels llibres:
A més, ha publicat més de trenta treballs en revistes internacionals o llibres col·lectius, com es pot consultar més a baix, Com a escriptor va publicar en 2019 la seua primera novel·la Dones blanques (Edicions Contraban). En l'àmbit del periodisme ha publicat articles sobre política i cultura en el diari El País, Llevant *EMV i València Plaza. Al llarg d'aquests anys i en les diferents universitats en les quals ha desenvolupat la seua labor docent i investigadora, ha exercit tasques d'Investigació I + D + i en els següents grups d'investigació:
|
||||
|
PERIS LLORCA, JESUS |
Facultat de Filologia Departament de Filologia Espanyola 3ª planta Despatx 1 (9639) 83292 |
Biografia | ||
|
Va nàixer a Paterna (L'Horta Nord). Fill de Jesús i de Josefa. Pare de Martí i Rosa. Viu a Sollana, a La Ribera Baixa amb un peu al Barri del Carme de la Ciutat de València. Professor de teatre espanyol i llatinoamericà contemporani i de literatura llatinoamericana. Al llarg dels anys la seua recerca s'ha dedicat fonamentalment a la literatura popular i de masses. Començà amb l'Argentina i la configuració del seu imaginari nacional. Continuà amb el País Valencià i el paper de la literatura en la configuració de la seua problemàtica identitat. Ha escrit i pensat sobre literatura de masses i noves figures autorials. També sobre falles, i, fins i tot, n'ha cremat alguna. Ara ensenya i investiga especialment sobre teatre espanyol i valencià contemporani. És membre del Projecte d'Investigació "Memory Novels LAB: Laboratori Digital de Novel·les sobre Memòria Històrica Espanyola", referencia GV/2021/183, subvencionat per la Generalitat Valenciana. Aquestes són algunes de les seues publicacions més destacades: -La construcción de un imaginario nacional. Don Segundo Sombra y la tradición gauchesca, València, Tirant lo Blanch Llibres, 1997. -Gauchos en el mundo del ochenta. Leyendo a Eduardo Gutiérrez y Eugenio Cambaceres, , València, Anejos de Quaderns de Filologia, 2003. -"Populismo y literatura popular. Sobre la función de las fallas de Valencia en la extensión del blaverismo", Pasajes de Pensamiento contemporáneo, 46, 2015, pp. 42-61 -"El rock independiente español y las prácticas poéticas contemporáneas: estrategias autoriales en la cultura de masas", Confluencias, 32-1, 2016, pp. 141-158. -"La república de las fallas: La revista Pensat i Fet en los años de la Segunda República Española", Cultura de la República. Revista de Análisis Crítico, 1,1, 2017, pp. 82-94. -"La ciudad iluminada. Valencia en los textos de Max Aub", Debats, 132, 2, 2018, pp. 31-42. -"Josep-Vicent Marqués: el narrador que sí que sabia contar rondalles", en Pedro Garcia Pilán (ed.): Tots els colors de Josep-Vicent Marqués, València, Institució Alfons el Magnànim, 2018, pp. 157-190. -"Las letras del rock independiente español: huecos en la cultura de la transición", en Jaume Peris Blanes (eds.): Cultura e imaginación política, París, Rilma 2 y ADEHL, 2018, pp. 131-142. -“Ocells de foc i espurna”: poesía amb foc i pirotècnia a la revista fallera Pensat i Fet (1912.1972)", en Eudald González /ed.) Els sons dels foc: la pirotècnia a les festes, Catarroja, Afers, 2019, pp. 69-86. -“Acumulaciones primitivas de capital. La narrativa de Rafael Chirbes como genealogía del presente”, en Javier Lluch Prats (ed.), El universo de Rafael Chirbes. Barcelona, Anagrama, 2021, pp. 477-493. -“De genealogías y olvidos: la memoria de la militancia de los padres en Patricio Pron y Alia Trabucco ”, en Albrecht Buschmann y Luz C. Souto (eds.), Decir desparecido(s) II. Análisis transculturales de la desaparición forzada. Munster: Lit. Verlag, 2021, pp. 189-201. “Festive literature in Catalan as a space of cultural resistance: The Valencian magazine Pensat i Fet (1912‐72) during the Spanish post-war period”, International Journal of Iberian Studies, vol. 34, n.º 2, 2021, pp. 113-132. |
||||
|
RODRIGO MANCHO, RICARDO |
(9639) 83079 |
Biografia | ||
|
Doctor en Filologia Hispànica (novembre de 1996) amb una tesi que versa sobre El focus valencià en les albors de la novel·la moderna. La investigació ha continuat ampliant-se amb treballs sobre l'obra narrativa de Pablo de *Olavide, Pedro *Montengón, Antonio *Eximeno, Vicente Martínez Colomer, Luis Gutiérrez, Francisco Brotons, Pascual Pérez Rodríguez, Juan *Arolas i Vicente Boix. La reflexió sobre la literatura espanyola contemporània s'ha materialitzat en estudis sobre *Melchor Gaspar de *Jovellanos, Leandro Fernández de *Moratín, Joaquín Lorenzo Villanueva, José *Cadalso, José Marchena, Mariano José *Larra, *Gertrudis Gómez de *Avellaneda, Leopoldo *Alas, Pío *Baroja, Luis *Landero i Jorge *Semprún. Altres espai regular d'anàlisi ha sigut el d'escriptors, llibreters i editors valencians: *Brusola, José de *Orga, Mariano *Cabrerizo, *Venancio *Oliveres, Domingo i *Mompié, Manuel Fuster i *Membrado, Pedro Sabater. Ha publicat en acreditades revistes internacionals (Olivar, Díhuit, *ehumanista) i nacionals (Quaderns d'Estudis del Segle XVIII, Quaderns d'Il·lustració i Romanticisme, *diablotexto, *Quaderns de *Filologia, *Stichomythia). La participació en diferents projectes d'investigació finançats s'ha materialitzat en diferents articles sobre el primer teatre peninsular, la figura teatral del rústic pastoral, el teatre del segle XVIII (Nicolás i Leandro Fernández de *Moratín, *Olavide i Manuel *Lassala) i el teatre del Trienni Liberal. Les últimes publicacions estan dedicades a examinar la inquietud dels literats espanyols del XVIII en la banqueta de la Inquisició: *Olavide, el P. Illa, Samaniego, *Moratín. A més de revisar les clàssiques interpretacions de Miguel de la Pinta Llorente, també s'ha posat en relleu la similitud ideològica de la Inquisició i la censura franquista, representada per l'agustí Miguel de la Pinta, els avatars del qual en la guerra civil van marcar les directrius del reaccionari model ideològic. |
||||
|
SOUTO LARIOS, LUZ CELESTINA |
Departamento de Filología Española Avda. Blasco Ibáñez, 32. 3º Planta. 46010 Valencia (9639) 83290 |
Biografia | ||
|
LUZ C. SOUTO és llicenciada i professora en lletres per la UBA. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València, on imparteix docència com a Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola i va ser coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola (2019-2022). Actualment és coordinadora Erasmus del Grau en Estudis Hispànics. És Investigadora Principal del projecte d'Investigació Emergent "Memory Novels LAB: Laboratorio Digital de Novelas sobre Memoria Histórica Española" (GV/2021/183), subvencionat per la Generalitat Valenciana. Directora de la primera Base de dades relacional sobre narratives de la Guerra Civil i el franquisme. Ha exercit tasques d’Investigació i de Gestió d'I+D+i en els següents grups d'investigació coordinats pel catedràtic Joan Oleza: Prometeu 2016/133 “Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica”; Consolider TC/12 “Patrimoni Teatral Clàssic Espanyol: Textos i instruments d'investigació” (CSD2009-00033), en les diferents edicions de "Artelope. Base de dades i arguments del teatre de Lope de Vega” (FFI 2009-12730 (2010-2012), FFI 2012-34347 (2013-2016)) i en el Microcluster “Cultura i Societat en l'era digital” del VLC Campus. En l'àmbit internacional participa des de 2015 del projecte “Diàlegs transatlàntics: Espanya i Argentina Camp editorial, literatura, cultura, memòria”(UNLP, IP Raquel Macciuci). Les seues línies d'investigació predominantes aborden: la literatura espanyola i llatinoamericana dels segles XX i XXI, la memòria històrica a Espanya i Argentina, les Humanitats Digitals i el Segle d'Or Espanyol. Entre els seus treballs sobre literatura de la memòria destaca el llibre Memòries de l'orfandat. Mirades litàries sobre l'expropiació / apropiació de menors a Espanya i l'Argentina (Iberoamericana-Vervuert, 2019). D'altra banda, en esta àrea, ha coordinat junt amb Albrecht Buschmann els volums Dir desaparegut (s). Formes i ideologies de la narració de l'absència forçada (Lit Verlag, 2019) i Dir desaparegut (s) II: anàlisi transculturals de la desaparició forçada (Lit Verlag, 2021). En l'estudi del Segle d'Or i els Humanitats Digitals es ressalta l'edició digital de 20 comèdies de Lope de Vega per a la Biblioteca Digital Artelope , col·lecció de què també és coordinadora. A més, ha publicat en co-autoria un llibre de comentari literari i un altre de comentari lingüístic: -Luz C. Souto; David Giménez Folqués (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari literari, 112 pp. València: Tirant lo Blanch, 2017. ISBN 978 84 1706 929 2. -David Giménez Folqués; Luz C. Souto; Amparo Ricós (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari lingüístic, 93 pp. València: Tirant lo Blanch. ISBN 978 84 1706 933 9. També compta en la seua producció científica amb més de 50 articles en revistes indexades i capítols de llibres a Alemanya, l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Espanya, els EUA, França, Itàlia, Mèxic i Suïssa. D'altra banda, ha organitzat 16 esdeveniments entre congressos, simposis i jornades, 4 d'ells com a directora o coordinadora (A València –Espanya-, Berlín –Alemanya- i La Plata –Argentina-). Ha coordinat el Congrés Internacional Memorias Periféricas de la Guerra Civil y el franquismo: Literaturas, culturas, ideologías (València, 8-11 de març de 2022). Quant a Consells Editorials és codirectora de la Revista de crítica literària Diablotexto Digital (https://ojs.uv.es/index.php/diablotexto/about/editorialteam) i compon el comité assessor de la secció “Papers Crítics” de la Revista Papers del CEIC. Igualment, col·labora habitualment amb arbitratges per a revistes i llibres nacionals i internacionals (els Estats Units, Regne Unit, Colòmbia, Mèxic, l'Argentina, Espanya). Ha realitzat estades postdoctorals en la Universitat de Sao Paulo (el Brasil, 2017), en la Universitat de l'Havana (Cuba, 2016), en la Universitat de Mar del Plata (l'Argentina, 2015) i una estada predoctoral en la Universitat Nacional de la Plata (l'Argentina, 2014). |
||||




