[ Traducció automàtica ]

[Biografia, versió en castellà]

MARÍA ROSA ÁLVAREZ SELLERS. Doctora en Filologia i Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de València) i Filologia Portuguesa (Universitat de Salamanca), combina ambdues especialitats en la seua activitat investigadora.

Catedràtica de Filologia Gallega i Portuguesa adscrita al Departament de Filologia Espanyola (Universitat de València), imparteix la seua docència en tots els Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, encara que el Minor de Portugués s'inclou en  el Grau de Llengües Modernes i les seues Literatures.

Degana en funcions de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Coordinadora de la Comissió Acadèmica del Títol del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures.

Va ser Vicedegana de Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat (27/3/2024 a 9/2/2025).

Coordinadora de l'Àrea de Filologia Portuguesa i Basca de la Universitat de València.

Pertany a la Junta de Facultat i participa en nombroses comissions universitàries i en les proves d'accés a la universitat.

Línies d'investigació: Literatura comparada – Edició crítica– Recepció – Traducció – Diccionaris – Teatre – Actors – Literatura espanyola – Segle d'Or – Calderón de la Barca – *Lope de Vega – Agustín *Moreto. Literatura portuguesa – Literatura brasilera– Gil Vicente – *António Ferreira – *Bernardim *Ribeiro – *Guimarãés Rosa – Entremesos ibèrics

Ha publicat treballs dedicats al teatre espanyol dels Segles d'Or (La tragedia española en el Siglo de Oro: La vida es sueño o el delito del nacimiento [Premi Nacional d'Assaig "Becerro de *Bengoa”], Diputació Foral de Alava; Análisis y evolución de la tragedia española en el Siglo de Oro: la tragedia amorosa, Kassel, Reichenberger, 3 *vols.) i a la literatura portuguesa i brasilera (Edició de Literatura portuguesa y literatura española: influencias y relaciones, Universitat de València; Edició de Castro de António Ferreira, Universidade da Coruña-Xunta de Galícia; João Guimarães Rosa: travesías por la ficción y la palabra, Vigo, Acadèmia del Hispanismo), a més de participar en nombrosos Congressos internacionals i col·laborar en diverses publicacions i revistes nacionals i estrangeres. Ha publicat llibres, edicions crítique i al voltant de cent articles i capítols de llibre. En 2019 ha publicat dues edicions crítiques: El bruto de Babilonia, de Matos Fragoso, Moreto i Càncer (Ed. Reichenberger) i l'Entremés del Dia de compadres (Ed. Universidade de Lisboa). En 2024 ha publicat l'edició crítica de La tragedia del duque de Berganza, de Álvaro Cubillo de Aragón (Ed. Reichenberger).

Ha rebut beques per a completar la seua formació acadèmica a Bèlgica, Itàlia, Estats Units i Portugal i ha fet classes i conferències en les universitats de Coïmbra, Lisboa, Bordeus i Tolosa de Llenguadoc.

És membre del Centre de Estudos de Teatre (CET) de la Universidade de Lisboa i del Centre de Literatura Portuguesa (CLP) de la Universidade de Coïmbra, així com dels Grups de Recerca Internacionals «Proteo-Moretianos», «Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad» y «Circe-Early Modern European Theatre on Screen».

Ha participat en Projectes d'Investigació internacionals (I+D), entre els quals destaquen don projectes europeus: NIFLAR (Networked Interaction in Foreign Language Acquisition and Research), dirigit per la Universiteit Utrecht (2008-2010), dedicat a la innovació docent en llengues extranjeres y financiat per la Unió Europea (Lifelong Learning Programme Sub-programmes – Multilateral Projects, Networks, Accompanying measures) i Patrimonio Teatral Clásico Español. Textos e Instrumentos de Investigación (Consolider) (TC/12) (Ministeri de Ciència i Innovació. Pla Nacional I+D+I), en el qual participaven 49 universitats. Els últims projectes han sigut Escritura teatral colaborativa en el Siglo de Oro: análisis, interpretación y nuevos instrumentos de investigación (Centenario de Agustín Moreto, 1618-2018), 2018-2010 (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i Fons FEDER. Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d'Excel·lència), Entremezes ibéricos: inventariação, edição e estudo (ENTRIB), 2018-2021 Fundação per a la Ciência i la Tecnologia (Portugal) i fons FEDER (Programa Operacional Regional de Lisboa) i El teatro áureo en colaboración: textos, autorías, ámbitos literarios de sociabilidad y nuevos instrumentos de investigación (TAC) (Ministeri de Ciència i Innovació. Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d'I+D+i i del Programa Estatal d'I+D+i Orientada als Reptes de la Societat). En l'actualitat forma part del projecte EMOTHE: Teatro europeo de los siglos XVI y XVII. Patrimonio y bases de datos (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Unió Europea).

Experta Avaluadora de Projectoe I+D: ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva) i AGAUR (Agencia de Gestión de Ayudas Unviersitarias y de Investigación.

Experta avaluadora de titulacions universitàries a Portugal A3ES (Portuguese Agency for the Assessment and Accreditation of Higher Education).

Participa en comitès d'avaluació de revistes internacionals: Hispanic Review, Rilce, Hipogrifo, Anuario Calderoniano, Quaderns de Filologia, MONTI, Límite, Studia Iberica et Americana, Hesperia, Anagnórisis, eHumanista, Abriu, Itinerarios, Dicenda, Celestinesca. Membre de comitès editorials: Estudios Portugueses y Brasileños; Nueva Revista del Pacífico; Quaderns de Filologia. Perfil a Base de Dades Internacional: “Who’s who”, IStReS Iberian Studies (Universidade de Lisboa).

Clara Monzó Ribes (1990) és doctora en Estudis Hispànics Avançats (2019) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008-2013) per la Universitat de València. Les seues principals línies d'investigació se centren en la literatura dels Segles d'Or, fonamentalment en tres perspectives: el teatre dels segles XVI i XVII, la dramatúrgia de Calderón de la Barca (posada en escena i acotacions) i la transversalitat genèrica entre els clàssics dels Segles d'Or (Cervantes, el Lazarillo) i la modernitat. Advoca per un enfocament multidisciplinari que combina l'anàlisi teòrica-crític amb l'edició i l'exploració del llenguatge escènic. La seua tesi doctoral sobre les acotacions en el teatre de Calderón, dirigida per Evangelina Rodríguez Quadres i realitzada gràcies a una beca *FPU del Ministeri d'Educació, va obtindre la qualificació d'Excel·lent Cum Laude' i esment internacional i va ser mereixedora del Premi Extraordinari de Doctorat (2023). Compte també amb el Premi Extraordinari de Màster en Estudis Hispànics Avançats (2013-2014). La seua activitat docent s'ha desenvolupat en el si de la Universitat de València i la Universitat Complutense de Madrid. Prèviament, va gaudir d'un contracte d'investigació posdoctoral en la Universitat de Viena, on exercia la seua activitat científica a l'empara del projecte internacional «Sound and Meaning in Spanish Golden Age Literature» FWF Austrian Science Fund P32563-G), finançat pel govern austríac.

Entre les seues publicacions s'expliquen diverses edicions crítiques de Lope de Vega per a les Parts de comèdies que coordina el grup Prolope, publicades en Gredos, així com una edició didàctica anotada de la calderoniana El alcalde de Zalamea. Fins hui, compta amb nombroses publicacions, entre capítols de llibre i articles, que han aparegut en revistes indexades i editorials incloses en l'índex SPI. De forma complementària, escriu ocasionalment articles de divulgació sobre els clàssics com a col·laboradora per a la revista Contexto (ctxt).

Quant a la internacionalització, ha realitzat estades d'investigació, avalades per dues ajudes FPU per a la mobilitat predoctoral: la University of Virginia (2016) i la Università Ca´Foscari de Venècia (2017). En els últims anys, ha participat en diversos congressos, seminaris o trobades d'investigació de caràcter internacional i ha intervingut en qualitat de ponent en altres ocasions.

Forma part de l'equip investigador CATCOM, dirigit per Teresa Ferrer Valls i del projecte d'innovació docent "Dones i escriptores no canòniques de la literatura espanyola i hispanoamericana: Fonts bibliogràfiques per a la seua didàctica i investigació en format digital", dirigit per Isabel Díez Ménguez UCM). En el passat, ha format part de diferents projectes d'investigació, entre els quals destaquen el macroprojecte ‘TC/12' (l'únic de filologia en el programa Consolider del Plan Nacional d'I+D+i), el projecte transversal ‘Observatori d'Espais Escènics' de la Universitat Politècnica de Catalunya (que s'emmarca en els Projectes I+D+i ‘Reptes investigació' del Ministeri de Ciència i Innovació) i el projecte amb seu en la Universitat de Viena, ja esmentat.

És autora del llibre de poemes Portar la casa (Illa Elefant, 2024).

Doctor en Filologia Hispànica (novembre de 1996) amb una tesi que versa sobre El focus valencià en les albors de la novel·la moderna. La investigació ha continuat ampliant-se amb treballs sobre l'obra narrativa de Pablo de *Olavide, Pedro *Montengón, Antonio *Eximeno, Vicente Martínez Colomer, Luis Gutiérrez, Francisco Brotons, Pascual Pérez Rodríguez, Juan *Arolas i Vicente Boix. La reflexió sobre la literatura espanyola contemporània s'ha materialitzat en estudis sobre *Melchor Gaspar de *Jovellanos, Leandro Fernández de *Moratín, Joaquín Lorenzo Villanueva, José *Cadalso, José Marchena, Mariano José *Larra, *Gertrudis Gómez de *Avellaneda, Leopoldo *Alas, Pío *Baroja, Luis *Landero i Jorge *Semprún. Altres espai regular d'anàlisi ha sigut el d'escriptors, llibreters i editors valencians: *Brusola, José de *Orga, Mariano *Cabrerizo, *Venancio *Oliveres, Domingo i *Mompié, Manuel Fuster i *Membrado, Pedro Sabater. Ha publicat en acreditades revistes internacionals (Olivar, Díhuit, *ehumanista) i nacionals (Quaderns d'Estudis del Segle XVIII, Quaderns d'Il·lustració i Romanticisme, *diablotexto, *Quaderns de *Filologia, *Stichomythia).

La participació en diferents projectes d'investigació finançats s'ha materialitzat en diferents articles sobre el primer teatre peninsular, la figura teatral del rústic pastoral, el teatre del segle XVIII (Nicolás i Leandro Fernández de *Moratín, *Olavide i Manuel *Lassala) i el teatre del Trienni Liberal.

Les últimes publicacions estan dedicades a examinar la inquietud dels literats espanyols del XVIII en la banqueta de la Inquisició: *Olavide, el P. Illa, Samaniego, *Moratín. A més de revisar les clàssiques interpretacions de Miguel de la Pinta Llorente, també s'ha posat en relleu la similitud ideològica de la Inquisició i la censura franquista, representada per l'agustí Miguel de la Pinta, els avatars del qual en la guerra civil van marcar les directrius del reaccionari model ideològic.