Divendres passat 6 juliol van visitar la Facultat d'Economia l'eurodiputat alemany Burkhard Balz i el director de la Fundació Konrad Adenauer a Espanya i Portugal, Thomas Stehling.

Aprofitant la visita, la Facultat va organitzar una taula redona titulada "El paper del Parlament Europeu en l’eixida de la crisi: Una perspectiva alemanya del debat austeritat vs. Creixement"

L'acte va ser presentat pel degà de la Facultat, Vicent Soler i Marco i van intervenir també els catedràtics d'Economia, Cecilio Tamarit i Javier Quesada.

En la seua intervenció el degà va qualificar el debat de molt interessant per tractar el que passa a Europa amb persones que venen "d'on es fabriquen les idees del govern de Merkel". També va destacar l'esforç de la Facultat des de la seua creació per estar entre les millors d'Espanya en recerca.

Abans de començar a debatre, el catedràtic Cecilio Tamarit va aportar la visió acadèmica desgranant els secrets de la crisi actual a Europa, la que va qualificar com "típica de manual de macroeconomia d'integració econòmica".

Thomas Stehling, es va mostrar optimista amb l’eixida de la crisi "perquè estem a punt de canviar les coses a Europa com ho va fer Alemanya fa 10 anys".

El director de la Fundació Konrad Adenauer va criticar la manera d'afrontar els ajustos pressupostaris del Govern espanyol, ja que els anuncis "de cada divendres" donen sensació d'improvisació i va indicar que s'hauria de diagnosticar el problema, analitzar com s'ha arribat fins ací i tindre un pla per recobrar la confiança.

Stehling també va voler ressaltar que, al contrari del que es diu, Alemanya està donant suport als països amb problemes. Per això mateix s'ha havia hagut d'absentar del debat el Secretari d'Estat de finances alemany Steffen Kampeter, qui va haver de tornar per aprovar al parlament alemany un paquet d'ajuda en aquest sentit.

Després va intervindre l'eurodiputat Burkhard Balz que va començar afirmant "la situació a Europa és summament greu".

L'eurodiputat va dir que guarda certa reticència, com a diputat alemany, als eurobons i que no li sembla bé que es culpe sempre a Merkel de rebutjar-los, ja que segons la seua opinió una "aclaparadora majoria" dels electors alemanys també els rebutgen. Els va quantificar al voltant del 70%. Per altra banda "no hi ha tant de rebuig a les polítiques de creixement", va afegir el membre del Parlament Europeu.

Balz va acabar argumentant que, en el mig/llarg termini, amb una cessió de sobirania pressupostària i després d'un procés llarg, no es pot descartar la creació dels eurobons.

Després de la taula rodona, els assistents van poder participar en el debat en el torn obert de preguntes. Aquest va ser moderat pel professor Quesada i en ell es va parlar de tipus d'interès inadequats en els anys anteriors a la crisi i de la importància de la política en la creació i camí a recórrer per una avançada Unió Europea.