El projecte planteja el registre de moviments oculars durant la lectura per examinar com el tipus d’anàfora (per repetició [Ana ajuda Cati. Ana té temps] enfront de pronominal [Ana ajuda Cati. Ella té temps]) i la seua localització en el text afecten el seu processament en dues poblacions amb dificultats lectores, lectors amb discapacitat intel•lectual i discapacitat auditiva de tipus prelocutiu. Es pretén contrastar la hipòtesi que l’anomenat “Repeated Name Penalty”, predit per la teoria de la prominència en el discurs (Gordon & Hendrick, 1998) i que ocorre en lectors hàbils, no es dóna en aquestes poblacions, sinó que, per contra, hi té lloc una facilitació de l’anàfora per repetició enfront de la pronominal, especialment quan la distància entre antecedent i anàfora és llarga (de diverses oracions). Segons la hipòtesi, aquesta facilitació s’observa tant en la comprensió dels textos com en el patró de moviments oculars durant la lectura (ex.: menor nombre de regressions oculars i temps de fixació més curts per regressió). La confirmació d’aquesta hipòtesi serviria per a establir pautes de simplificació sintàctica de textos (ex.: afegir una anàfora per repetició en descompondre un oració composta llarga en dues oracions simples, per exemple convertir “Xavi, que se n’anava de vacances, va deixar les claus de la seua casa a Joan” en “Xavi va deixar les claus de la seua casa a Joan. Xavi se n’anava de vacances), tècnica freqüentment utilitzada per eines automàtiques de simplificació com Systar (Canning i col., 2000) o Facilita (Watanabe i col., 2009) per a facilitar la lectura i la comprensió de textos a persones amb dificultats lectores.

Exemple d'un text amb múltiples elements anafòrics

Fajardo, Inmaculada (UV); Ávila, Vicenta (UV); Gil, Laura

Universitat de València