Logo de la Universitat de València Logo Estructura de Recerca Interdisciplinar de Lectura Logo del portal

Es frecuente que el alumnado con condiciones de neurodivergencia como el Trastorno del Espectro Autista (TEA) o con déficits sensoriales como la sordera (DA) o discapacidad intelectual (DI) presente dificultades académicas, especialmente en el ámbito de la lectura, a lo largo de su vida escolar. ​ Estas dificultades corren el riesgo de detectase de forma tardía o no recibir suficiente atención pues los síntomas primarios del TEA o la pérdida auditiva suelen acaparar gran parte del tiempo de intervención. En el proyecto Atypical, ponemos el foco en la etapa crítica de adquisición de la lectura, esto es, el paso de la etapa de Infantil a Primaria, con el objetivo de estudiar la relación entre comprensión oral y escrita en niños/as con desarrollo atípico mediante patrones de inspección ocular del hablante y del texto. ​ ​
La digitalització de l'educació és ja una realitat, però aquest procés s'ha realitzat sense donar temps a una anàlisi prèvia de la seua idoneïtat (Sidorkin, 2017). La psicologia educativa ha d'afrontar els desafiaments lligats a l'ensenyament i aprenentatge i a les noves competències, com la lectura i la competència digital. La competència lectora digital és l'habilitat per a localitzar, integrar i reflexionar sobre informació en format digital. La meta última del projecte OLEDIG és desenvolupar i optimitzar la competència en lectura digital dels adolescents (5é-6é de EP i 1r-4t ESO) utilitzant eines tecnològiques d'alta precisió en entorns naturals.
El cànon literari no acadèmic: construcció, característiques, responsables, selecció i recepció en els epitextos públics virtuals
En aquest estudi ens preguntem com està afectant el confinament per la malaltia COVID-19 als nostres hàbits lectors. Llegim més o menys? Quant temps invertim en la lectura recreativa? I en la informativa? En quin format llegim: paper o digital?
Integració d’informació multimodal durant la conducció de vehicles: anàlisi experimental i avaluació de possibles aplicacions
HOW DO CHILDREN WITH AUTISM SPECTRUM CONDITION (ASC) READ STORIES? PURPOSE: To explore the time course of inference making during text reading in individuals with Autism Spectrum Condition (ASC) from 10-16 years of age. The information collected from the study will help to increase knowledge about the origin of reading comprehension difficulties which are estimated to be present at a 30%-50% in children with ASC vs a 5-10% in children with typical development. WHO ARE WE: Dr. Holly Joseph (University of Reading, UK) and Dr. Inmaculada Fajardo (University of Valencia, Spain) are leading this project which counts with the support of both Universities. ARE YOU WILLING TO PARTICIPATE? WHO DO WE NEED: Individuals 9-16 of age with a diagnosis of autism spectrum disorder AND individuals 10-16 years of age with no clinical diagnosis. PROCEDURE: Children and adolescents will be asked to read short texts of 3 sentences and answer comprehension questions afterwards while their eye movements are monitored with an eye tracking system. The eye tracker is a small camera which sits below the computer monitor and videos children’s patterns of eye-movements while they read. During an eye tracking session, children would be asked to sit at a desk and lean against a chin rest. A picture of a child seated at an eye tracker is shown here. In addition, Children and adolescents will be asked to complete some short reading and language tasks. This application has been reviewed by the University Research Ethics Committee and has been given a favorable ethical opinion for conduct. If you want to join and help us, please contact the Principal Researchers: Dr. Holly Joseph and Dr. Inmaculada Fajardo Please email i.fajardo@reading.ac.uk
La alfabetización digital es una gran preocupación europea y la clave para alcanzar los objetivos de Europe 2020. Sin embargo, Como ya ha ocurrido en el pasado, la introducción de tecnologías en las escuelas para el fomento de la educación no se traduce en mejoras en el rendimiento académico. El presente proyecto pretende profundizar en los resultados de recientes meta-análisis que revelan una mejor comprensión de textos al leer en papel.
L'auge d'Internet i l'expansió dels mitjans digitals està canviant ràpidament la naturalesa de l'alfabetització al segle XXI. En l'actualitat, s'espera dels estudiants i població en general no només que siguin capaços efectius en la utilització d'habilitats tradicionals com la lectura de textos en paper, sinó també d'una navegació hipertextual eficient (per exemple pàgines web, Wikipedia), integració de informació de diferents fonts (eg una secció d'un llibre de text amb un vídeo d'Internet), i avaluació de la qualitat de la informació (eg fiar-se o no d'una informació a les xarxes socials).
Els resultats de l'últim informe PISA (OCDE, 2015) indiquen que el nivell educatiu del nostre país és clarament millorable si ho comparem amb els resultats obtinguts per altres països del nostre entorn. Aquesta situació podria millorar si els estudiants aplicaren millors tècniques d'aprenentatge i si els professors empraren procediments instruccionals més eficaços. Aquest Projecte, emmarcat en el repte "Canvis i innovacions socials", pretén contribuir a aquesta millora a través d'un objectiu general: avançar en el coneixement de tècniques d'aprenentatge i procediments d'ensenyament eficaços d'aprenentatge declaratiu complex que es puguen implementar en desenvolupaments tecnològics instruccionals. Per a açò proposem dos objectius específics. El primer està referit al coneixement de l'eficàcia de tècniques per a promoure l'aprenentatge de continguts declaratius complexos. Per a açò es compararà l'eficàcia relativa de dues tècniques, l'auto-avaluació de l'aprenentatge i les auto-explicacions, amb la tècnica més emprada en les aules, açò és, la contestació a preguntes a partir d'un text disponible. El segon està dirigit a avaluar l'eficàcia de procediments d'ensenyament per a promoure l'aprenentatge declaratiu complex, com són la facilitació de diferents tipus de feedback després de la contestació a preguntes, l'estudi de textos refutatius i l'auto-explicació d'exemples correctes i incorrectes. Per a la consecució de tots dos objectius utilitzarem, de manera similar a com hem fet en altres projectes, eines informàtiques que registraran comportaments on-line dels estudiants, els quals són índexs de processos cognitius d'aprenentatge. Açò constituirà la base per als desenvolupaments tecnològics instruccionals.
Aquest projecte es centra en el desenvolupament atípic del llenguatge, a causa de la sordesa d'aparició primerenca, l'impacte del llenguatge i les habilitats de lectura.
Projecte financiat pel Ministerio de Economía y Competitividad pel periode 2015-2017, amb referencia PSI2014-53444-P.
Investigació que aspira a donar respostes al repte social sobre els canvis que Internet provoca en la promoció de la lectura i la recomanació de llibres.
L'evolució de la lectura en l'era de la digitalització (E-READ) és una Acció COST recolzada pel Programa Marc de la UE Horitzó 2020 amb l'objectiu de millorar la comprensió científica de les implicacions de la digitalització en la lectura. E-READ inclou una sèrie de projectes i iniciatives a diferents nivells i àmbit científic. Hi ha diversos projectes estratègics dins del Grup de Treball. La Lectura ERI de la Universitat de València participa com a membres del comitè de direcció, ja que s'encarrega de desenvolupar una metaanàlisi d'estudis que compara els efectes dels mitjans (paper contra digital) en la comprensió dels lectors. Tal metaanàlisi estarà finalitzat a principis de 2018. Més info a: http://ereadcost.eu/