La investigació en l’àmbit de la conducció mostra que els conductors podrien beneficiar-se de missatges bimodals auditiu-visuals (Ghirardelli i Scharine, 2009), per exemple, quan s’aproximen a un panell de missatge variable (PMV) amb text i un missatge auditiu proporciona oralment el contingut. Curiosament, hi ha evidència que els conductors recorden millor el missatge si es rep a través del sistema auditiu que del visual, per exemple, aquells missatges que indiquen la ruta a seguir (Dalton et al., 2013). No obstant això, els resultats de Wickens i Gosney (2003) no recolzen un possible avantatge general dels missatges auditius sobre els visuals, ni tampoc dels auditiu-visuals sobre els unimodals.

Relacionat amb açò, l’àmbit del vehicle autònom suposa un canvi de paradigma per al futur a curt-mitjà termini, ja que en esta modalitat de conducció, el conductor queda relegat al rol de “supervisor” del comportament del sistema de conducció autònoma (Rezvani et al., 2018), i per tant, la conducció es torna monòtona. En este context, és fonamental que el conductor identifique missatges crítics com, per exemple, els proporcionats per un PMV assenyalant canvis inesperats en les condicions de circulació o altres perills imminents sobrevinguts, donat que estes circumstàncies són desconegudes per al vehicle autònom i, davant d’elles, el conductor deu considerar recuperar el control.

Així doncs, es proposa abordar els següents objectius:

1. Estudiar si els missatges bimodals poden contribuir a millorar la percepció i comprensió dels missatges de trànsit respecte als missatges únicament visuals o si, pel contrari, resulten en una major saturació cognitiva per als conductors.
2. Analitzar quins factors són rellevants per a que es produïsquen un o altre efecte.
3. Estudiar com influïxen els missatges bimodals i unimodals en tasques de distracció o de baixa vigilància per a millorar la conducció autònoma.

Contacte: atenlec@uv.es

Generalitat Valenciana (ACIF/2019/160)