Lucía Hipólito, professora del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Universitat de València explica en The Conversation com el nostre cervell, durant aquesta etapa de confinament, pot convertir el consum d’alcohol esporàdic en un hàbit.

Estar animats, amb un nivell de motivació elevada, no ens ve gens malament per superar la pandèmia que estem vivint. En el nostre cervell el sistema mesocorticolímbic regula els comportaments motivats per a l’obtenció dels reforços. Aquest sistema està format per diversos nuclis cerebrals, entre els quals trobem l’àrea tegmental ventral. Aquesta àrea està formada per neurones dopaminèrgiques que projecten els seus axons per a alliberar la dopamina. L’activació d’aquestes neurones és un senyal que ens motiva i ens dóna l’energia per a aconseguir consumir aquests estímuls que anomenem reforços. Com afirma Lucía Hipólito, anomenar a aquestes situacions “reforç” és tremendament descriptiu, perquè l’obtenció d’aquests estímuls reforça que repetim aquests comportaments i, així, ajudem l’espècie a sobreviure.

En l’article publicat en The Conversation, Hipòlito reflexiona sobre què és el que passa quan tenim pocs reforços o ens veiem privats d’aquells que teníem abans de la COVID-19. Les drogues, inclòs l’alcohol, activen les neurones de dopamina del sistema mesocorticolímbic. De la mateixa manera que el menjar, el sexe o el contacte social, l’alcohol i altres substàncies alliberen dopamina en el nucli accumbens i ens indiquen i ensenyen que l’alcohol és “necessari” per a la supervivència de l’espècie. I què succeeix aleshores? Doncs que el nostre comportament es modifica per repetir el consum d’aquesta substància perquè el cervell ho entén com un reforç.

El problema és que l’alcohol i les altres drogues no activen les neurones de la mateixa manera que els estímuls naturals. Després de repetir i repetir el consum, el nostre cervell converteix aquest consum en un hàbit i d’un consum esporàdic podem passar a un consum habitual i, finalment, al que coneixem com a trastorn de consum d’alcohol que pot desembocar en el seu estadi més greu: l’addicció a l’alcohol.

Hipólito afirma que el 20% dels que comencem a consumir alcohol en aquests dies per a “intentar trobar-nos millor” som vulnerables al fet que, arribat el moment, quan ens desconfinem, no podrem deixar de consumir-lo, perquè aquest consum repetit donarà lloc a canvis tant estructurals com funcionals de les neurones del sistema mesocortilímbic i que converteixen l’addicció en una malaltia mental que requereix tractament. Sense pensar, l’alcohol es convertirà en l’estímul més important i serà molt difícil deixar de consumir-lo.

La investigadora de la Universitat de València explica que, desgraciadament, encara queda un llarg camí per recórrer perquè les teràpies actuals no són molt efectives i la major part dels pacients torna a recaure, i és per això que invertir en investigació millorarà la nostra salut i la nostra societat.

Llegiu l’article original publicat en The Conversation.