La investigadora de l'equip de *ScienceFlows va defensar el seu projecte doctoral sobre comunicació científica de l'alimentació amb qualificació d'excel·lent el passat 29 de gener.

Després de quatre anys de contracte FPU (Formació del Professorat Universitari) i aprenentatge continu tant com a docent i com a investigadora, Paula von Polheim ha obtingut el títol de doctor amb menció internacional i qualificació d'excel·lent el dia 29 de febrer. La doctora forma part del grup ScienceFlows, liderat per la catedràtica de Periodisme Carolina Moreno i qui ha sigut també la seua directora de tesi.

La línia d'investigació que sustenta el projecte és la comunicació científica sobre temes alimentaris, de salut i benestar enfocat a la nutrició. El seu treball ofereix una mirada integral des de la perspectiva de les ciències de la informació, analitzant com es construeixen i circulen els discursos sobre alimentació en mitjans de comunicació, xarxes socials i entre els propis consumidors. Els quatre estudis principals que componen la seua tesi no es presenten com a peces aïllades, sinó com un recorregut progressiu que permet comprendre com es genera, es difon i finalment s'interpreta la informació nutricional en l'ecosistema mediàtic actual.

El treball doctoral s'estructura en un compendi d'investigacions interrelacionades que permeten comprendre el recorregut complet de la informació nutricional, des de la seua generació fins a la seua interpretació social. La primera investigació analitza com els mitjans digitals iberoamericans han tractat informativament els anomenats superaliments entre l'inici de la pandèmia de COVID-19 i 2022. A partir de l'estudi de 64 notícies publicades en 34 mitjans, es van detectar importants mancances de rigor científic: moltes informacions es recolzaven en afirmacions generals, testimonis anecdòtics o declaracions d'experts sense suport clar d'investigacions verificables. Durant la pandèmia, aquests productes es van presentar amb freqüència com a capaços de reforçar el sistema immunològic o previndre malalties, la qual cosa va contribuir a augmentar la seua popularitat. No obstant això, el terme “superaliment” es va utilitzar de forma àmplia i poc homogènia, aplicant-se a productes molt diversos sense criteris científics sòlids que justificaren aquesta classificació.

La investigació posterior va ampliar l'anàlisi a Instagram, estudiant a 98 influencers de nutrició en cinc països europeus (Espanya, el Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia) i constatant una notable uniformitat en els missatges, on es combinen tradicions culinàries locals amb tendències globalitzades visualment atractives. També es va observar una forta presència de contingut comercial integrat en discursos sobre benestar. Un estudi addicional centrat en 24 influencers espanyols va revelar que només el 4% comptava amb formació universitària en nutrició, la qual cosa planteja dubtes sobre la fiabilitat de molts consells difosos; els perfils qualificats solen basar-se en guies oficials, mentre que els no especialitzats promouen dietes restrictives o missatges detox. Finalment, la tesi incorpora la perspectiva de l'audiència mitjançant una enquesta a estudiants universitaris, els resultats dels quals indiquen que l'interés personal per l'alimentació afavoreix la verificació de la informació nutricional, mentre que una menor implicació condueix a acceptar els continguts amb menor esperit crític.

En conjunt, la tesi doctoral ofereix un diagnòstic ampli sobre els desafiaments que enfronta la comunicació nutricional en l'actualitat. Els resultats posen en relleu la persistència de deficiències informatives tant en mitjans tradicionals com en plataformes digitals, així com el paper central que exerceixen els influencers en la construcció d'imaginaris socials sobre l'alimentació. A més, la investigació subratlla la creixent integració de continguts publicitaris en narratives sobre salut i benestar, una tendència que planteja importants reptes ètics i reguladors.

Referència : Von-Polheim, P. (2025). Estudio crítico sobre la  comunicación alimentaria en entornos digitales: medios, influencers y fact-checker [Tesis doctoral, Universitat de València]. Roderic. Obtenido de: https://hdl.handle.net/10550/123033

• 
•