Una investigació de sis institucions científiques a l’Abric del Pastor d’Alcoi, entre elles les universitats de València (UV) i d’Alacant (UV), ha aconseguit, mitjançant un enfocament interdisciplinari, caracteritzar un moment a la vida d’un grup neandertal. Aquesta investigació ha reduït l’efecte palimpsest (superposició de múltiples episodis d’ocupació en una mateixa superfície durant un període de temps prolongat) fins a aconseguir una resolució temporal molt propera a la vida del grup. El treball s’ha publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature.
“Haver-ho aconseguit a l’Abric del Pastor és per la baixa densitat del registre arqueològic i un enfocament científic multidisciplinari”, explica Santiago Sossa Ríos, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i primer signant del paper.
En concret, aquest estudi ha permés conèixer quines activitats va dur a terme un mateix grup i, a través d’11 peces lítiques, 78 restes de fauna i una foguera, fa llum sobre el seu comportament espacial (activitat al voltant del foc) i sobre les activitats dutes aterme (talla lítica i carnisseria de parts apendiculars d’un sol cérvol).
“Si aconseguim continuar amb aquest enfocament, tindrem una reconstrucció més pròxima de les realitats humanes en el passat. Fins ara, la majoria dels estudis sobre Neandertals s’aproximaven als seus materials des de la unitat estratigràfica, formada durant centenars o milers d’anys, cosa que genera una visió barrejada i homogènia del seu comportament”, explica Santiago Sossa Ríos.
“Si bé s’han aïllat unes altres unitats d’alta resolució tant a l’Abric del Pastor com a altres jaciments, la unitat aïllada i caracteritzada en aquest treball i que representa aquest grup és potser la foto més pròxima que tenim dels neandertals i la seua vida diària”, continua Sossa Ríos.
A més, suggereixen que la mobilitat d’aquest grup va ser d’un màxim entre tres i cinc quilòmetres, a diferència d’altres restes de sílex del mateix jaciment que suggereixen un moviment d’altres grups d’entre 25 i 30 quilòmetres.
Amb aquestes dades, els autors s’endinsen en un debat clau com és la formació dels conjunts arqueològics. En aquest sentit, obren la possibilitat que els jaciments amb més restes i, per tant, més afectats per l’efecte palimpsest, estiguen formats per la repetició d’aquest tipus d’ocupacions curtes i amb poc de registre material.
En la investigació participen, a més de la UV i la UA, la Universidad de La Laguna, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili. Per part de la Universitat de València, també els investigadors Mariel Bencomo i Leopoldo Pérez.
L’Abric del Pastor és un abric situat a 820 metres d’altitud, a la Serra de Mariola, en una zona escarpada, al marge dret del Barranc del Cint.
Article: Sossa-Ríos, S., Mayor, A., Hernández, C.M. et al. «Multidisciplinary evidence of an isolated Neanderthal occupation in Abric del Pastor (Alcoi, Iberian Peninsula)». Sci Rep 12, 15883 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-20200-z
Peu de foto annex:
L’Abric del Pastor, a Alcoi. Foto: Sven Kleinhapl.
Imatges:
