Un equip internacional liderat per la Universitat de València (UV), canvia les interpretacions sostingudes durant dècades sobre dos contextos del cerimonial anomenat Capacocha de l’antic imperi inca en l’actual territori xilè: el xiquet del Cerro El Plomo i les joves de Cerro Esmeralda. L’article, publicat en la revista Science Advances, revela dos misteris de l’arqueologia recent.
Des de la troballa del xiquet del Cerro El Plomo en 1954, a més de 5.400 metres d’altitud, s’havia explicat, principalment, que la seua mort havia estat a causa d’una hipotèrmia durant una cerimònia inca d’alta muntanya. No obstant això, la tomografia computada i l’anàlisi forense van permetre identificar evidències compatibles amb un trauma cranial ocorregut en el context d’un sacrifici ritual de Capacocha.
La Capacocha va ser una de les cerimònies més importants de l’imperi inca, o Tawantinsuyu en quítxua. Aquesta cerimònia consistia a seleccionar xiquets, xiquetes i dones joves que eren ofrenats a les muntanyes sagrades o Apus, en un procés que vinculava sacrifici, pelegrinatge, poder polític, religió i expansió imperial.
La recerca liderada per Verónica Silva-Pinto, investigadora doctoral del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV, i Domingo C. Salazar-García, professor titular del departament i director de la tesi de Verónica Silva, reconstrueix pelegrinatges rituals de diversos mesos, situa els tres individus en el segle XV i mostra que la Capacocha no era només una cerimònia d’alta muntanya, sinó un procés ritual estatal de llarga durada, vinculat a l’expansió política i simbòlica del Tawantinsuyu als Andes meridionals.
“Aquest estudi ens va permetre tornar a mirar contextos patrimonials extraordinàriament importants amb noves preguntes, noves tecnologies i criteris ètics de conservació. En el cas del xiquet del Cerro El Plomo, l’evidència ens va portar a revisar una interpretació sostinguda durant dècades i a proposar una explicació distinta sobre les circumstàncies de la seua mort”, assenyala Verónica Silva-Pinto, primera signant de l’article.
En l’article també es reavalua el cas de Cerro Esmeralda, on investigacions prèvies havien plantejat que les dues joves havien mort per estrangulació. Les noves anàlisis no donen suport a eixa hipòtesi. Les marques observades en el coll són més compatibles amb una compressió produïda per tèxtils o vestimenta, i la tomografia computada va mostrar que els ossos hioides es trobaven preservats, en posició anatòmica i sense fractures ni desplaçaments. Al mateix temps, l’estudi reconeix que la causa exacta de mort no pot establir-se de manera concloent a causa d’alteracions ocorregudes després de la troballa, autòpsies i pèrdua d’algunes estructures anatòmiques.
La recerca va integrar tomografia computada, anàlisi bioantropològic i forense, dermatologia, histologia, modelatge biomecànic, anàlisi d’elements finits, isòtops estables i datació radiocarbònica. Per a Domingo C. Salazar-García, director de la tesi doctoral de Silva-Pinto, una de les aportacions centrals de la investigació és l’ús d’anàlisis isotòpiques: “els isòtops estables permeten accedir a informació molt fina sobre la vida de les persones en el passat, especialment sobre dieta, mobilitat i canvis ocorreguts durant els últims mesos de vida”.
A més de per la Universitat de València, l’estudi va ser finançat pel Fons de Suport a la Investigació Patrimonial (FAIP) del Servei Nacional del Patrimoni Cultural de Xile, a través del Museu Nacional d’Història Natural de Xile, i va comptar amb la col·laboració científica d’institucions nacionals i internacionals, com ara la Clínica Alemanya de Santiago, l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, a Alemanya, i la Universitat de Bradford, al Regne Unit.
Referència de l’article: Silva-Pinto et al. “Pilgrimage to sacrifice: mechanisms, causes and estafe of death of the Western Andean Capacocha of the Southern Tawantinsuyu.” Science Advances 12, eadz9055 (2026). https://doi.org/10.1126/sciadv.adz9055
Peu de foto annexos:
- Joves de Cerro Esmeralda. Crèdit: Arxiu Administratiu, Museu Regional de Iquique–CORMUDESI.
- Verónica Silva-Pinto, investigadora doctoral del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
- Verónica Silva-Pinto i Domingo C. Salazar-Garcia.
Imatges:
