Aquest estudi analitza com la precarietat laboral multidimensional afecta la salut mental de les persones treballadores a la Comunitat Valenciana. Mitjançant les escales EPRES i GHQ-12, es van identificar correlacions significatives entre la salut mental i dimensions com els salaris i la vulnerabilitat.

Tot i que la precarietat global impacta negativament en les persones treballadores de qualsevol edat, es va observar que l’edat actua com a variable moderadora. L’impacte dels salaris baixos sobre el benestar psicològic és significativament més intens en la població treballadora jove. En canvi, aquest efecte negatiu és quasi inexistent en les persones treballadores de més edat, fet que suggereix una major resiliència o disponibilitat de recursos.

Els resultats indiquen que la precarietat salarial genera una vulnerabilitat diferencial que disminueix a mesura que augmenta l’edat. Es conclou que cal integrar la perspectiva generacional en l’avaluació dels riscos psicosocials i en el disseny de polítiques preventives. L’estudi aporta evidències preliminars per al disseny de mesures de Salut Pública orientades a protegir específicament la salut mental de les persones joves.

Idigoras, E., Subirats, M., i Pons, F. J. (2026). Precarietat laboral i salut mental: la importància moderadora de l’edat. Revista Espanyola de Salut Pública, 100, e202601003.