Seminari impartit per Alberto Rodríguez Lifante, llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor Internacional en Lingüística aplicada (Premi Extraordinari de Doctorat) per la Universitat d’Alacant

Dijous 18 de desembre a les 16:30 hores.

Format: Zoom Codi d’accés: 219267

Biografia:

Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor Internacional en Lingüística aplicada (Premi Extraordinari de Doctorat) per la Universitat d’Alacant. Ha participat en nombrosos congressos internacionals i ha impartit i codirigit seminaris de formació per al professorat d’ELA. També ha realitzat estades d’investigació en centres estrangers d’Europa. Actualment, pertany a diverses xarxes de docència, ha coordinat la Xarxa PATES sobre el programa d’acció tutorial del Grau en Español (2017-2019) i pertany al Consell de Redacció d’ELUA. Ha sigut Coordinador de l’Àrea de Lingüística General (2017-2019) i membre de la Comissió de Grau d’Español.

Resum:

En aquest seminari reflexionarem sobre l'elaboració d'un treball acadèmic de la línia d'història de la ciència i la seua transformació en article d'investigació a través de l'anàlisi de la terminologia química en l'últim quart del segle XVIII i principis del XIX a Espanya. En eixe període, la química en diferents llocs d'Europa experimentà una transformació teòrica i terminològica estimulada per la publicació per un grup de químics francesos del “Méthode de nomenclature chimique”. En el procés de difusió d'aquesta obra, l'adaptació a l'espanyol dels termes procedents del francès converteix a la química espanyola en un terreny replet de controvèrsies i debats lingüístics sobre el lèxic d'aquesta ciència, la seua traducció a la llengua espanyola i la negociació d'alternatives a les nomenclatures nova i tradicional.

Examinem els debats i controvèrsies a través de la circulació de la veu arxîcayo, alternativa terminològica proposada pel cirurgià Manuel de Aréjula per a oxigen, i analitzem en clau lingüística les raons que van contribuir a l'èxit d'esta última veu enfront de la primera a través de la seua circulació en obres lexicogràfiques. Testifiquem la recepció i breu ús d'este terme per Andrés Manuel del Riu (1764-1849), així com la insòlita inclusió en un diccionari d'espanyol-anglès de 1817 i en una altra obra lexicogràfica sobre llengua castellana de 1866. Els resultats posen de manifest la complexitat dels processos que intervenen en l'acceptació i acomodació d'innovacions terminològica i la multiplicitat de factors socials, històrics, ideològics i lingüístics que interactuen en l'assimilació de la terminologia tècnica en un període clau per a la ciència química.