Resum Els sistemes de transport públic continuen consolidant-se com un pilar fonamental de la mobilitat urbana sostenible, oferint alternatives a l'ús del vehicle privat i contribuint a reduir la congestió urbana i la contaminació. En aquest context, la transició cap a un ús habitual del transport públic sembla estar influïda per diversos factors. Estudis previs indiquen que les preocupacions relacionades amb la seguretat, la qualitat del servei i el valor ambiental constitueixen predictors clau de la intenció d'utilitzar el transport públic. No obstant això, les diferències de gènere en les intencions i les decisions dels viatgers continuen sent un aspecte poc estudiat. Objectiu Aquesta investigació té com a objectiu analitzar les diferències de gènere en la intenció d'ús del transport públic, centrant-se en el paper dels factors individuals, psicosocials i relacionats amb el sistema de transport com a predictors estructurals. Mètode L'estudi es basa en dades de 820 persones usuàries del transport públic a Espanya, distribuïdes de manera equilibrada entre homes i dones. Les dades, recollides mitjançant una enquesta electrònica, es van analitzar utilitzant Models d'Equacions Estructurals Multigrup (MGSEM) per a avaluar les diferències de gènere en les relacions entre els predictors identificats en la literatura i la intenció d'utilitzar el transport públic. Resultats Les anàlisis multivariants van revelar diferències significatives entre homes i dones tant en la percepció de les característiques del sistema de transport públic com en la intenció d'utilitzar-lo. Tot i que ambdós grups manifestaren una elevada preocupació per les amenaces a la seguretat, les dones van atorgar una major importància a la contribució del transport públic a la sostenibilitat en les seues decisions de mobilitat. A més, encara que els incentius extrínsecs no van predir de manera significativa la intenció d'ús, la difusió dels beneficis de la sostenibilitat sí que ho va fer en ambdós gèneres, la qual cosa suggereix que una comunicació eficaç pot compensar la manca d'efecte d'aquests incentius a l'hora de promoure l'ús del transport públic. Conclusions Els resultats d'aquest estudi posen de manifest diferències sensibles al gènere pel que fa a preocupacions específiques relacionades amb la seguretat, la qualitat del servei, la inclusió i el valor sostenible del transport públic, així com la diferent influència d'aquests factors sobre els nivells d'utilització. Implicacions per a les polítiques públiques Aquestes troballes reforcen la necessitat de desenvolupar polítiques i actuacions que tinguen en compte les necessitats específiques de cada gènere, amb l'objectiu de millorar l'eficàcia dels sistemes de transport públic i contribuir a l'assoliment dels objectius generals de mobilitat sostenible.