Introducció En els darrers anys, s'ha prestat una atenció creixent a la creació d'«entorns actius» en diferents àmbits de la vida quotidiana. Dos dels contextos més rellevants en aquest sentit són l'escola i el transport. Per tant, analitzar els desplaçaments escolars realitzats mitjançant modes de mobilitat activa o lenta pot aportar informació valuosa sobre la manera en què aquests patrons de desplaçament es relacionen amb indicadors específics del benestar dels progenitors i del rendiment acadèmic dels seus fills. Objectiu Aquest estudi transversal compara un conjunt de variables avalades per la literatura relacionades amb la salut i el benestar dels progenitors i amb el rendiment acadèmic dels fills —concretament, l'índex de massa corporal, la satisfacció amb la vida, la satisfacció amb el desplaçament, l'estrés associat als desplaçaments i la qualificació acadèmica mitjana dels fills— utilitzant dades de progenitors residents a Espanya classificats segons el tipus de transport utilitzat per als desplaçaments escolars: mobilitat activa (a peu o amb bicicleta), transport privat motoritzat o transport públic. Mètode Per a aquest propòsit, l'estudi va utilitzar la informació proporcionada per una mostra de 542 pares, mares o tutors legals residents a Espanya (edat mitjana = 37,7 anys; 59 % dones) que acompanyaven regularment els seus fills a l'escola i els recollien. Tots els participants van completar un qüestionari electrònic destinat a avaluar les cinc variables de resultat esmentades anteriorment. Resultats Es van identificar diferències rellevants entre els tres grups de desplaçament, especialment pel que fa a l'estrés associat als trajectes, la satisfacció amb el desplaçament i el benestar subjectiu. També es van observar diferències significatives entre els grups en la satisfacció amb la vida, l'índex de massa corporal i el rendiment acadèmic dels fills. Els modes de desplaçament actius es van associar de manera consistent amb resultats més favorables en tots aquests indicadors. Conclusions Aquestes troballes posen de manifest la importància de promoure la mobilitat activa com una opció potencialment beneficiosa per als desplaçaments escolars de les famílies. Tot i que els resultats no permeten establir relacions causals, sí que evidencien patrons que mereixen ser investigats amb més profunditat. Per aquest motiu, es recomana desenvolupar estudis longitudinals i experimentals que permeten comprendre millor els mecanismes subjacents a aquestes associacions i les seues implicacions pràctiques per a les polítiques educatives i de transport.