Logo de la Universitat de València Logo Institut Universitari d'Investigació de Trànsit i Seguretat Viària Logo del portal

Quines són les característiques conductuals del ciclisme japonés? Identificació de fortaleses i febleses relacionades amb el risc en un context global.

  • Autors: Sergio A. Useche, Nagahiro Yoshida, Francisco Alonso, Javier Gene-Morales
  • (2026).
  • Tipus de publicació: Article
  • Resum:

    El Japó compta amb una arrelada i estés cultura ciclista, però les dades empíriques sobre les conductes de risc dels ciclistes són encara relativament escasses. En particular, se sap poc sobre com els ciclistes japoneses perciben el risc, complixen amb les normes de trànsit i patixen accidents de ciclisme en comparació amb els ciclistes d'altres regions. Generar este tipus d'evidència comparativa pot ajudar a contextualitzar millor el cas japonés dins de les tendències mundials de seguretat ciclista i a orientar futures mesures preventives.Objectiu: Este estudi té com a objectiu tancar esta bretxa mitjançant la comparació de les infraccions de trànsit autonotificades, els errors i les conductes positives, la percepció i acceptació del risc, l'ús de la tecnologia mentre es conduïx i els accidents entre els ciclistes japonesos i una mostra internacional de ciclistes de cinc continents.Mètode: Un total d'11.276 ciclistes (691 japonesos i 10.585 d'altres països de cinc continents) completaren un qüestionari en línia sobre variables relacionades amb la seguretat viària en el ciclisme (Qüestionari de Comportament Ciclista – CBQ, Escala de Percepció i Regulació del Risc – RPRS, Escala d'Afinitat Tecnològica – TAEG, i patrons de ciclisme i incidents de seguretat autonotificats). Les comparacions entre grups es realitzaren mitjançant MANCOVA ajustant per edat i exposició, complementat amb les proves robustes de Welch per a les comparacions individuals entre grups.Resultats: Les conductes de risc més comunes entre els ciclistes japonesos foren saltar-se els semàfors en roig i circular en sentit contrari al flux del trànsit, mentre que la mala interpretació dels senyals i els xocs per distracció foren els menys freqüents. En comparació amb les tendències mundials, els ciclistes japonesos informaren d'una menor implicació en distraccions tecnològiques, com ara l'ús del telèfon mòbil o d'auriculars. No obstant això, també mostraren un ús del casc i una percepció del risc comparativament menors. A pesar de notificar menys accidents, la seua menor adopció de mesures de protecció i de conductes d'evitació suggerix potencials problemes de seguretat.Conclusió i implicacions: Estos rutes i troballes suggerixen que el comportament de l'usuari de la bicicleta japonés reflectix tant fortaleses com àrees de millora, probablement influenciades per factors culturals. Si bé el compliment estricte de les normes de trànsit i la mínima implicació en distraccions tecnològiques poden contribuir a un menor nombre d'accidents, les deficiències en les pràctiques de seguretat passiva i en els hàbits de comportament positius sorgixen com a preocupacions clau. Estas idees poden servir de base per a les polítiques de seguretat viària i les estratègies de promoció del ciclisme al Japó i més enllà.