Carmen Alborch Bataller va nàixer a Castelló de Rugat (València) en 1947. Després del seu naixement, la família es va traslladar a València on va fixar la seua residència. Carmen va morir a València, el 2018.

Els seus estudis de primària i secundària els va realitzar al Col·legi de l'Esclaves del Sagrat Cor de València.

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de València el 1970. Va obtindre el grau de doctora amb Premi Extraordinari en 1973, també per la Universitat de València amb la tesi "El dret de vot en la Societat Anònima. Supòsits especials".

Va iniciar la seua carrera acadèmica en 1977 com a professora adjunta en el Departament de Dret Mercantil de la Facultat de Dret de la Universitat de València, passant posteriorment a ser Professora Titular. Ocuparia el càrrec de Directora del Departament de Dret Mercantil de la Universitat de València.

Va ser nomenada Degana de la Facultat de Dret, sent la primera dona a ocupar aquest càrrec acadèmic, el 1985 fins al 1986, any en què va abandonar la Universitat per començar una llarga carrera política.

La seua trajectòria política va començar en 1987 quan va ser nomenada Directora General de Cultura de la Generalitat Valenciana. Així mateix, va ser nomenada Directora de l'Institut Valencià d'Arts Escèniques Cinematografia i Música en 1987, i un any després, de 1988 a 1993, Directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Aquell mateix any de 1993 va ser nomenada Ministra de Cultura, per Felipe González, càrrec que va ocupar fins al 1996. Va ser una de les tres primeres dones que van ocupar càrrecs ministerials després de la reinstauració de la democràcia. Sota el seu ministeri es va aprovar la Llei de Foment de la Cinematografia, el Pla de Catedrals, es va ampliar el Museu del Prado i es va reformar el Teatro Real de Madrid. També es va rehabilitar la fase V del Museu Sant Pío V de València, es va inaugurar el Museu Contemporani de Barcelona i es va impulsar la creació del Museu Guggenheim de Bilbao.

Va ser elegida Diputada a les Corts Generals el 1996 per València, ja com a militant del Partit Socialista Obrer Espanyol, condició que va mantenir fins a l'any 2004. Com a diputada va participar com a vocal en la Comissió de Reglament, va ser Presidenta de la Comissió de Control Parlamentari de RTVE (1996-2000) i va presidir també la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i d'Igualtat d'Oportunitats del Congrés dels Diputats.

En 2007 es va presentar a les eleccions locals com a candidata a l'Alcaldia de València, que no va aconseguir, quedant com a regidora i portaveu del grup socialista a l'Ajuntament de València. El 2008 va ser elegida senadora per València, ocupant la secretaria primera de la mesa del Senat.

Dins del Partit Socialista va ser la presidenta del Consell Nacional d'Igualtat del PSOE-PSPV.

Juntament amb les seves publicacions acadèmiques cal destacar la seva obra literària, especialment de temàtica feminista i les seves nombroses publicacions en mitjans de premsa.

Al llarg de la seva vida va rebre diferents premis i distincions: Dama Gran Cruz de la Real i Distingida Orde de Carles III (1996); Premi Rosa Manzano (2007); Premi de Gabriela Sánchez Aranda (2009); Premi de la Federació d'Associacions de Dones Rurals (2012); Dama Gran Creu de l 'Orde del Mèrit Civil (2016);  Creu d'Honor de Sant Raimundo de Peñafort; Premi de Dones Progressistes; Acadèmica d'Honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya; Premi Avançant en Igualtat de la Federació d'Empleats de Serveis Públics (FESP) d'UGT-PV; Premi Generant Art, concedit per l'Associació Generant Art de dones artistes (2015); Premi Isabel Ferrer de la Generalitat (2017); Patrona d'Honor del Teatro Real; Officier dans l'Ordre des Arts et Lettres del govern francès; Medalla de la Universitat de València (2017); Gran Creu de Jaume I el Conqueridor i Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2018); Patrona del Museu del Prado (a títol pòstum).