Lamentem comunicar que ha faltat el Dr. Carmelo Lozano Serrano, Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la nostra Facultat, i que va ser Degà d'ella entre 1992 i 1997. En l'actualitat, era el coordinador del programa de doctorat en Dret, Ciència Política i Criminologia, així com codirector del Màster Universitari en Dret de l'Empresa. 

Les restriccions de circulació i moviment decretades arran de l'estat d'alarma declarat en tot el país per la pandèmia causada per la Covid-19 limiten la participació en vetlatoris i funerals. La Facultat de Dret avisarà, més endavant, de les cerimònies i actes que puguen tindre lloc en record del nostre benvolgut company. 

La Rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, ha expressat les seues condolences, en el seu nom i en el de tot l'Equip Rectoral, al centre. La Facultat s’uneix al dolor de la seua família i dels seus companys en tan sentida pèrdua. Descansa en pau, benvolgut Carmelo.

Carmelo es llicencià a la Universitat de València l’any 1976, amb premi extraordinari, i després marxà a la Universitat de Múrcia, on, sota la direcció de Juan Martín Queralt, va defensar la tesi doctoral (també amb premi extraordinari) i va ser professor. En 1987 guanyà la càtedra de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Santiago de Compostela i dos anys després tornà a València a ocupar una càtedra de la mateixa disciplina.

A la Facultat va ser delegat d’estudiants a mitjan dels anys setanta, i vicedegà en l’equip amb què Carmen Alborch arribà al Deganat en 1985. Després va ser degà entre els anys 1992 i 1997, quan el centre va traslladar la seu al nou campus de Tarongers. En l’actualitat era coordinador del programa de doctorat de la Facultat (“Dret, Ciència Política i Criminologia”) y codirector del màster universitari en Dret de la Empresa, Assessoria Mercantil, Laboral i Fiscal.

El professor Lozano era un reconegut especialista en els estudis de postgrau, que sempre animà a impulsar. Una de les seues últimes aportacions a la Facultat va ser la col·laboració, intensa i fructífera, en la comissió que redactà la proposta d’un pla de doble titulació Dret-Economia, que s’implantarà pròximament en la Universitat de València.

En el pla professional, era un jurista consumat i un investigador excel·lent ( amb sis sexennis reconeguts). Destaquen els seus estudis sobre el finançament autonòmic en relació amb la Constitució i la garantia dels drets socials, les hisendes locals, la prescripció en matèria fiscal o les taxes. En aquest últim punt, la seua aportació va ser clau per a aconseguir, dins d’un treball de la Clínica Jurídica de la Facultat, anul·lar el decret autonòmic que fixava el copagament en matèria de drets socials. El compromís social i polític del professor Lozano era indubtable, una de les claus per a entendre el seu treball i la seua tasca professional.

Era, així mateix, coautor d’un dels millors manuals del nostre país en matèria de dret tributari. Acadèmic impecable, formà una escola de joves investigadors que ara són professors consagrats de diverses universitats valencianes. Igualment, s’integrà com a vocal en nombroses comissions d’experts; l’última, la de la Generalitat per a estudiar la reforma tributària del sistema fiscal valencià, en 2016.

Però, per damunt de tot, Carmelo Lozano era un home bo, de somriure permanent, honest i afectuós, amb un caràcter envejable; una persona generosa, disposada a ajudar als companys quan teníem un problema o alguna situació apurada: posava la seua intel·ligència i la seua capacitat a la teua disposició, i era capaç de trobar sempre una solució i oferir-te-la amb la major amabilitat. Amic de tothom, gran conversador, era memòria viva d’aquesta casa, a la que dedicà una part important de la vida i de les forces que tenia. El deute contret per la Facultat amb ell és enorme.

Va ser també un acadèmic institucional dels de la vella escola, la que impartia lliçons només amb la forma d’actuar i treballar, sense pretendre imposar res a ningú. Era, a més, un il·licità de cor, sempre lligat a la terra que el va veure nàixer i on anava sempre que podia. I un home de família, de la mà de la seua dona, Justa, i dels seus dos fills.

Totes i tots els que el coneixíem estem hui de dol, amb una tristesa difícil d’expressar per l’enorme desolació i pel buit que la seua mort deixa entre nosaltres. No t’oblidarem mai, Carmelo, i perviuràs en els nostres cors i en els nostres records, tan tristos hui. Per sempre seràs, com nosaltres, de la Facultat de Dret.