Dos investigadors de la Facultat de Magisteri de la Universitat, Manuel Monfort i Néstor Iglesias, han estudiat com s’apliquen els continguts d’expressió corporal en l’assignatura d’Educació Física i si fomenta la creativitat, en les etapes d’ensenyament obligatori i batxillerat. El treball, publicat en la revista científica 'Apunts. Educació Física i Esports', destaca que el professorat estudiat tendeix a utilitzar metodologies directives i una orientació tècnica que no promouen la creativitat de l’alumnat, i que, a més, hi ha una falta de coherència entre el que s’ha programat i el que es desenvolupa realment a l’aula.

“El desenvolupament de la creativitat és un dels objectius de l’expressió corporal (EC) en el currículum. Estudiar com es tracta aquest contingut de l’Educació Física requereix analitzar quin és el paper del professorat”, destaquen Manuel Monfort i Néstor Iglesias. L’expressió corporal és una eina amb gran força creativa, “per la seua potencialitat en l’ús del cos i el moviment com a llenguatge i forma de comunicació no convencional”, destaquen els experts.

Per avaluar si els continguts d’expressió corporal de l’assignatura d’Educació Física compleixen realment amb la finalitat de desenvolupar la creativitat de l’alumnat en secundària i batxiller, s’ha estudiat, amb tècniques d’investigació qualitativa, la praxi de dos professors i una professora amb més de vint anys d’experiència docent en diversos centres públics d’ensenyament secundari i batxillerat.

La principal conclusió és que el tractament dels continguts que fomenten la creativitat en l’educació obligatòria és “marginal, a més que l’expressió corporal no s’imparteix en les mateixes condicions que la resta de continguts d’Educació Física”. “Molts dels continguts establerts per les programacions en relació a l’expressió corporal no es realitzen, i en els que sí que es treballen, la proporció de sessions respecte a uns altres blocs temàtics com la condició física i salut, o jocs i esports, és bastant menor, i per tant, el temps dedicat afectarà la comprensió i l’adquisició de les competències i experiències”,  diu la investigació. Per arribar a aquesta conclusió, Monfort i Iglesias, del Departament de Didàctica de l’Expressió Corporal de la Universitat, durant part del curs, han estat fent un seguiment de com es feien les classes.

El treball, La creatividad en la expresión corporal. Un estudio de casos en educación secundaria, s’ha publicat en el quart trimestre de 2015. La investigació mostra com les metodologies utilitzades en les pràctiques dels professors estudiats responen a usos tradicionals o, mètodes reproductius, alhora que aquests reconeixen mancances formatives per a l’ús de metodologies més obertes i coherents amb l’objectiu de desenvolupar la creativitat.

Els motius pels quals es produeix aquesta situació són, d’una banda, la formació inicial i permanent del professorat, i d’una altra, la manca d’experiències personals amb aquest contingut. Tot i això, els docents estudiats sí que són conscients de la importància de l’expressió corporal. “El professorat és conscient de la seua falta de formació, però l’evolució de la seua pràctica és limitada, ja que les seues propostes i metodologies no varien substancialment i no permeten un desenvolupament de la creativitat en l’estudiantat”.

És per això que cal “considerar la necessitat d’integrar, en els programes formatius dels futurs mestres i professors, continguts que expliquen la situació actual de l’EC en la realitat del sistema educatiu amb el fi de conscienciar-los perquè ells mateixos siguen els protagonistes de la regeneració i l’evolució d’aquest contingut”, apunta la investigació. 

Manuel Monfort i Néstor Iglesias també apunten com una necessitat que a part d’una bona formació inicial i complementària del professorat, es transmeta la consciència de la importància que té la filosofia del reciclatge del professorat, a través d’una formació permanent i contínua”.

Importància de la creativitat

En contrast amb la postura tradicional d’un ensenyament basat a potenciar les competències en matèries instrumentals bàsiques com matemàtiques, llengua i ciències, promoguda per l’actual llei educativa, hi ha estudis internacionals que apunten cap a una educació més oberta, en què aspectes com la creativitat, la imaginació i l’educació afectiva i emocional tenen un paper central. En aquest context s’insereix l’estudi realitzat pels dos docents de la Universitat de València.

“A pesar de l’absència d’una orientació més oberta en les polítiques educatives del nostre país, en el nostre currículum trobem matèries amb continguts potencialment relacionats amb competències creatives”, destaquen Monfort i Iglesias, tot referint-se a l’Educació física.

Article:

Monfort Pañego, Manuel; Iglesias García, Néstor. La creatividad en la expresión corporal. Un estudio de casos en educación secundaria.

Apunts. Educació Física i Esports 2015, núm. 122, 4t trimestre (octubre-desembre), p. 28-35. ISSN-1577-4015.

DOI: http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2015/4).122.03

Enllaç article: http://www.revista-apunts.com/es/hemeroteca?article=1708

Fotografia: (D’esquerra a dreta) Manuel Monfort i Néstor Iglesias.